Dodecafonisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:23, 14 nov 2009

El dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix unes bases pròpies de composició.

Aquest mètode compositiu va ser ideat per Arnold Schönberg (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrogradació (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrogradació de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant acords o diferents línies melòdiques- o bé en una combinació d'ambdues.

El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del serialisme.

La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de Robert Gerhard, deixeble de Schönberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).

Regles per a compondre una peça dodecafònica

A partir de l'escala cromàtica:

Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:

Es construeix la sèrie retrògada o retrogradada, és a dir la retrogradació de la sèrie original:

De manera semblant es construeix la sèrie invertida o la inversió de la sèrie inicial:

I, finalment, la retrogradació de la inversió o, el que és el mateix, la inversió de la retrogradació:

A continuació ja es poden utilitzar aquestes sèries com a material inicial per a la composició, tenint en compte que cal començar amb la sèrie original utilitzant totes les seves notes i seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem, les tècniques (melòdiques, acordals, contrapuntístiques, etc.) que es vulgui i aplicant lliurement tant les inversions i retrogradacions com el transport, tantes vegades com hom vulgui; sempre es pot continuar amb la mateixa sèrie o continua un procés semblant amb una nova sèrie fins a concloure la composició.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 El '''dodecafonisme''', del [[Grec antic|grec]] ''dodeka'' (dotze) i ''fonos'' (so), també anomenat [[atonalisme]] organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'[[escala cromàtica]], a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una [[nota]] central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix unes bases pròpies de composició.
-Aquest mètode compositiu va ser ideat per [[Arnold Schönberg]] (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant acords o diferents línies melòdiques- o bé en una combinació d'ambdues.
+Aquest mètode compositiu va ser ideat per [[Arnold Schönberg]] (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, [[retrogradació (música)|retrogradació]] (interpretació de l'original en sentit contrari), [[inversió (música)|inversió]] de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrogradació de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves [[transport|transposicions]] i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant [[acord]]s o diferents línies [[melodia|melòdiques]]- o bé en una combinació d'ambdues.
-El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles A.Berg i A. Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del [[serialisme]].
+El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles [[Alban Berg]] i [[Anton Webern]]. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del [[serialisme]].
 La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de [[Robert Gerhard]], deixeble de Schönberg, amb el ''Quintet per a instruments de vent'' (1933).
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 [[Fitxer:Sèrie_cromàtica.jpg]]
 *Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:
-[[Fitxer:Sèrie_dodecafònica.jpg]]
+[[Fitxer:Example tone row.png|400px]]
-*Es construix la sèrie retrògada:
+*Es construeix la sèrie retrògada o retrogradada, és a dir la retrogradació de la sèrie original:
-[[Fitxer:Sèrie_retrògrada.jpg]]
+[[Fitxer:Retrograde tone row.png|400px]]
-*Es construix la sèrie invertida:
+*De manera semblant es construeix la sèrie invertida o la inversió de la sèrie inicial:
+[[Fitxer:Inversion tone row.png|400px]]
-*Es construix la sèrie retrògrada invertida:
+*I, finalment, la retrogradació de la inversió o, el que és el mateix, la inversió de la retrogradació:
-*A continuació ja es pot escriure les notes a la partitura, amb les següents condicions:
+[[Fitxer:Retrograde inversion tone row.png|400px]]
-#S'ha dede començar amb una de les sèries i copiar totes les notes seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem.
+*A continuació ja es poden utilitzar aquestes sèries com a material inicial per a la composició, tenint en compte que cal començar amb la sèrie original utilitzant totes les seves notes i seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem, les tècniques (melòdiques, [[acord]]als, [[contrapunt]]ístiques, etc.) que es vulgui i aplicant lliurement tant les inversions i retrogradacions com el [[transport]], tantes vegades com hom vulgui; sempre es pot continuar amb la mateixa sèrie o continua un procés semblant amb una nova sèrie fins a concloure la composició.
-#Quan s'ha acabat d'escriure totes les notes d'una sèrie, es pot continuar amb la mateixa sèrie o amb una altra, i anar repetint el procés fins que tinguem acabada la composició.
 {{Terminologia musical}}