Francisco Javier García Ruiz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-oria:Futbolistes del CD Castellón +oria:Futbolistes del Club Esportiu Castelló)
Línia 56: Línia 56:
[[Categoria:Futbolistes del Vila-real CF]]
[[Categoria:Futbolistes del Vila-real CF]]
[[Categoria:Futbolistes del Llevant UE]]
[[Categoria:Futbolistes del Llevant UE]]
[[Categoria:Futbolistes del CD Castellón]]
[[Categoria:Futbolistes del Club Esportiu Castelló]]

Revisió del 11:18, 14 nov 2009

Infotaula de personaPaco Salillas
Biografia
NaixementFrancisco Javier García Ruiz
7 de gener de 1967 (1967-01-07) (57 anys)
Alagón, Saragossa, Espanya
Dades personals
Altres nomsEl Panzer de l'àrea
Alçada1'66 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEntrenador
Club actualEFB Pedrola
Clubs juvenils
Anys Equip
1983
1983-1984
1984-1985
CD Alagón
Calasanz
CF Illueca
Clubs professionals
Anys Equip PJ (gols)
1985-1986
1986-1987
1987-1988
1988-1991
1991-1994
1994-1996
1996-1999
1999-2001
2001-2003
2003-2005
2005-2007
2007-2008
CD Teruel
CD Binéfar
Deportivo Aragón
Real Zaragoza
Celta de Vigo
UE Lleida
Vila-real CF
Levante UD
CD Castellón
CD Alagón
CF Figueruelas
Remolinos CD
? (?)
 ? (?)
 ? (?)
62 (6)
72 (11)
70 (28)
72 (28)
73 (37)
 ? (?)
 ? (?)
 ? (?)
 ? (?)
Equips entrenats
Anys Equip
2007-2008
2009-
Remolinos CD
EFB Pedrola

Francisco Javier García Ruiz, més conegut com Salillas (Alagón, 7 de gener de 1967) és un ex-futbolista i entrenador aragonés, que jugava de davanter. Caracteritzat per la seva petita estatura, fortaleça física, oportunisme i fort caràcter, va presentar bons registres golejadors allà on va tindre continuïtat. Salillas va ser un rodamon del futbol espanyol i aragonés en particular, amb una carrera extraordinàriament prolongada defensant un gran nombre d'equips des de la Primera divisió fins les categories regionals.

Trajectòria

Després de passar per diversos equips menors d'Aragó, com l'Alagón de la seua ciutat natal, el Calasanz, l'Illueca, el Teruel o el Binefar, a la 87/88 recala en el Deportivo Aragón, filial del Real Saragossa.

A l'any següent debuta amb el primer equip, quallant una bona temporada amb 2 gols en 22 partits, que va millorar a la 89/90 amb 31 encontres i 4 gols. Però, no va tindre continuitat i va caure a la suplència. Deixa Saragossa i a la 91/92 fitxa pel Celta de Vigo, on romandria tres campanyes, sense poder fer-se amb la titularitat en cap d'elles. Malgrat això, amb l'equip gallec torna a Primera Divisió i va ser titular a la Copa de 1994, la qual va perdre precisament front al seu anterior equip.

Aquell estiu fitxa per la UE Lleida, que acabava de baixar a Segona Divisió. Amb els catalans, el potencial ofensiu de Salillas es va disparar. A la 94/95 s'apunta 18 dianes, i a la següent, altres 10. A la 96/97 marxa al Vila-real CF. Al club groguet segueix la seua bona ratxa, especialment a la 97/98, amb 18 gols decisius per afrontar el playoff d'ascens a la màxima categoria.

De nou a Primera, aquesta vegada amb els valencians, Salillas va deixar de comptar i tot just va apareixer en quinze minuts repartits entre dos encontres. Eixa mateixa campanya deixa el Vila-real i marxa al Llevant UE, a qui ajuda a pujar a Segona Divisió. A l'any següent, es proclama màxim golejador de la categoria d'argent amb 20 gols, seguits d'altres 17 a la temporada 00/01.

Malgrat el seu gran rendiment, l'agost de 2001 va fitxar pel Castelló, que jugava a la Segona divisió B. Després d'unes dures negociacions, els Orelluts van pagar 20 milions de ptes. (poc més de 120.000 ), en el que suposava el traspàs més car des de feia una dècada. El planter comtava amb altres jugadors amb un pas per la Primera divisió, com ara Dani Bouzas, Palacios, Ángel Luis Camacho Bautista o Javi Sanchis. Però a l'hora de la veritat, els resultats foren catastròfics i el descens a Tercera divisió va estar molt proper durant gran part de la temporada. El rendiment del menut ariet, amb 14 gols, fou pràcticament l'única bona notícia de l'any, pel que es va confiar en ell per a una remodelada davantera. Sota de los ordres de José Luis Oltra, Salillas va perdre la titularitat la temporada següent, però fou un revulsiu fonamental. El 28 de febrer de 2003 al Camp d'Esports de Lleida el primer baló que va tocar significà el gol de l'empat que donava al Castelló el rècord de partits sense perdre a la Segona B, fins llavors en mans de la UD Salamanca amb 25. A la promoció d'ascens, tot i jugar cinc partits eixint des de la banqueta, va tindre temps de fer quatre gols i ser expulsat dos cops. Presisament la tarjeta roja directa en l'afegit del partit decisiu front al Ciudad de Murcia va ser la seva darrera acció com a futbolista albinegre, deixant enrere una forta empremta a les graderies.

A partir d'aquest moment tornaria a equips menors de la seua terra, rebutjant ofertes de Segona B. Primer de nou l'Alagón, de Tercera divisió, al 2005 al Figueruelas, on va ascendir de Regional Preferent a Tercera, i dos anys després al Remolinos CD, de Primera Regional.

Entrenador

Salillas començà la seva carrera com a entrenador en les escoles de futbol base del seu Alagon natal durant els anys que va tornar jugar allà. La seva primera experiència en categoria absoluta va ser durant la temporada 2007/08 amb el Remolinos CD, el seu darrer club, on va fer les funcions d'entrenador-jugador. La temporada següent va agafar el Pedrola al gener, protagonitzant una espectacular remuntada fins arribar al primer lloc.

Palmarés

Altres mèrits