Guerres Carlines: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 88.31.235.117 (discussió) fins l'última edició de: LucienBOT |
|||
Línia 31: | Línia 31: | ||
[[pt:Guerras Carlistas]] |
[[pt:Guerras Carlistas]] |
||
[[ro:Războiele carliste]] |
[[ro:Războiele carliste]] |
||
cris:tanta guerra tanta guerraa mamoons! |
|||
sandra: ens teniu fins als cullons neen¬¬ tantes guerres |
|||
cris: foteu-vos les guerres pel cuul tio! |
Revisió del 17:42, 21 nov 2009
Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí.
Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).
- La Primera Guerra Carlina (1833-1839) es va iniciar a la mort de Ferran VII. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
- La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també Guerra dels Matiners.
- Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
Vegeu també
Fonts
cris:tanta guerra tanta guerraa mamoons! sandra: ens teniu fins als cullons neen¬¬ tantes guerres cris: foteu-vos les guerres pel cuul tio!