Oliva: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «La oliva es una merda rellena de d'ou.».
m Bot: Rv. edic. de 80.174.128.50 (disc) a vers. 4472201 de RibotBOT (disc)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu|el fruit de l'olivera|oliva (desambiguació)}}
La oliva es una merda rellena de d'ou.
[[Fitxer:Olives au marche de Toulon p1040238.jpg|thumb|Varies clases d'olives]]
L''''oliva''' és el [[fruit]] de l'[[olivera]]. Botànicament és una [[drupa]].

Comparat amb altres fruits en drupa té la difereència de contenir un component amargant (''oleuropeina'') i poc sucre (2.6-6%) i un alt contingut d'oli (12-30%) que depen del moment de la collita i la varietat.

Amb l'excepció d'algunes varietat com la ''Thrubolea'' grega no es poden consumir com a oliva de taula sense el pas previ de treure'n l'amargor que es pot fer només posant-les en aigua i canviant-la diverses vegades o sometent-les a l'acció de l'hidròxid sòdic amb una posterior fermentació (en el sistema espanyol o sevillà) o sense fermentació (en el sistema californià o occità).

Totes les varietats d'oliva són negres quan maduren, en general es cullen verdes per adobar-les i les olives negres californianes també han estat collides verdes i les han tornat negres per oxidació artificial. Les olives negres d'estil aragonès (varietat [[empeltre]]) es cullen ja negres.

== Mida ==
Es poden consumir olives de qualsevol calibre però els mercats acostumen a preferir les mides més grans superiors als 3 grams de pes.

== Pinyol ==
Cal que siguin varietats que es pugui extreure amb facilitat.

== Varietats ==

Hi ha diferents varietats d'oliva:

*[[arbequina]] (molt típica a [[Catalunya]], sobretot a les denominacions d'origen [[Denominació d'Origen Garrigues|Garrigues]] i [[Denominació d'Origen Siurana|Siurana]])
*[[piqual]]
*[[gordal]]
*[[Blanqueta (olivera)|blanqueta]]
*[[Sevillenca|sevillana]]
*[[Vilallonga (olivera)|villalonga]]
{{commons|Olive}}
{{Cuina catalana}}
{{Cuina occitana}}
{{Cuina andalusa}}
{{esborrany de gastronomia}}
[[Categoria:Oliveres]]

[[bo:རྒྱ་ཨར།]]
[[cs:Oliva]]
[[en:Olive (fruit)]]
[[eo:Olivo]]
[[es:Aceituna]]
[[eu:Oliba]]
[[fr:Olive]]
[[it:Oliva (frutto)]]
[[kab:Azemmur]]
[[ln:Olive]]
[[nah:Chiyāhualōtl]]
[[oc:Oliva]]
[[pt:Azeitona]]
[[qu:Asitunas]]
[[scn:Aliva]]
[[simple:Olive (fruit)]]
[[sk:Oliva (plod)]]
[[sv:Oliv]]

Revisió del 15:38, 27 nov 2009

Aquest article tracta sobre el fruit de l'olivera. Vegeu-ne altres significats a «oliva (desambiguació)».
Varies clases d'olives

L'oliva és el fruit de l'olivera. Botànicament és una drupa.

Comparat amb altres fruits en drupa té la difereència de contenir un component amargant (oleuropeina) i poc sucre (2.6-6%) i un alt contingut d'oli (12-30%) que depen del moment de la collita i la varietat.

Amb l'excepció d'algunes varietat com la Thrubolea grega no es poden consumir com a oliva de taula sense el pas previ de treure'n l'amargor que es pot fer només posant-les en aigua i canviant-la diverses vegades o sometent-les a l'acció de l'hidròxid sòdic amb una posterior fermentació (en el sistema espanyol o sevillà) o sense fermentació (en el sistema californià o occità).

Totes les varietats d'oliva són negres quan maduren, en general es cullen verdes per adobar-les i les olives negres californianes també han estat collides verdes i les han tornat negres per oxidació artificial. Les olives negres d'estil aragonès (varietat empeltre) es cullen ja negres.

Mida

Es poden consumir olives de qualsevol calibre però els mercats acostumen a preferir les mides més grans superiors als 3 grams de pes.

Pinyol

Cal que siguin varietats que es pugui extreure amb facilitat.

Varietats

Hi ha diferents varietats d'oliva:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oliva