Dictadura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 85.50.85.2 (disc) a vers. 4438073 de Xqbot (disc)
Línia 64: Línia 64:


== Països amb antics govern dictatorials ==
== Països amb antics govern dictatorials ==
{{vegeu lliure|[[Llista de dictadors|Vegeu també la llista completa de dictadors]]}}
[[1983]], [[Hossein Muhammad Ershad]] [[1983]]-[[1990]])
[[Fitxer:Pinochet_y_Videla.jpg|thumb|En la imatge, els dictadors d'[[Argentina]], [[Jorge Rafael Videla]], i de [[Xile]], [[Augusto Pinochet]].]]
* [[Alemanya]] amb [[Adolf Hitler]] ([[1933]]-[[1945]])
* [[Argentina]] ([[Jorge Videla]]) ([[1976]]-[[1981]])
* [[Algèria]] ([[Houari Boumédienne]] ([[1965]]-[[1978]])
* [[Brasil]] ([[Getúlio Vargas]]) ([[1930]]-[[1946]])
* [[Bangla Desh]] ([[Khandakar Mushtaq]] [[1975]]-[[1983]], [[Hossein Muhammad Ershad]] [[1983]]-[[1990]])
* [[Bolívia]] ([[Hugo Banzer]] [[1981]]-[[1978]], Pereda [[1978]]-[[1980]])
* [[Bolívia]] ([[Hugo Banzer]] [[1981]]-[[1978]], Pereda [[1978]]-[[1980]])
* [[Cuba]] ([[Fulgencio Batista]] ([[1952]]-[[1959]])
* [[Cuba]] ([[Fulgencio Batista]] ([[1952]]-[[1959]])
Línia 79: Línia 85:
* [[Panamà]] [[Omar Torrijos]] ([[1968]]-[[1989]])
* [[Panamà]] [[Omar Torrijos]] ([[1968]]-[[1989]])
* [[Paraguai]] ([[José Gaspar Rodríguez de Francia]] [[1814]]-[[1840]], [[Solano López]], [[Alfredo Stroessner]] [[1954]]-[[1989]])
* [[Paraguai]] ([[José Gaspar Rodríguez de Francia]] [[1814]]-[[1840]], [[Solano López]], [[Alfredo Stroessner]] [[1954]]-[[1989]])
* [[Portugal]] ([[Antonio de Oliveira Salazar]]) ([[1926]]-[[1974]])
* [[P
* [[República Dominicana]] ([[Estats Units d'Amèrica]] [[1916]]-[[1924]], [[Rafael Leónidas Trujillo]] [[1930]]-[[1961]])
* [[República Centreafricana]] [[André Kolingba]] ([[1981]]-[[1985]])
* [[Romania]] ([[Nicolae Ceaucescu]]) ([[1967]]-[[1989]])
* [[Uganda]] ([[Bazilio Olara-Okello]] ([[1985]]-[[1986]])
* [[Unió Soviètica]] ([[Lenin]], [[Iósif Stalin|Stalin]]) ([[1922]]-[[1953]])
* [[Uruguai]] ([[Gregorio Álvarez|Gregorio Conrado Álvarez]] ([[1972]]-[[1985]])
* [[Venezuela|Veneçuela]] ([[Julián Castro]] [[1858]]-[[1859]]), ([[José Antonio Páez]] [[1861]]-[[1863]]), ([[Juan Crisóstomo Falcón]] [[1863]]-[[1865]]), ([[José Ruperto Monagas]] [[1869]]-[[1870]]), ([[Antonio Guzmán Blanco]] [[1870]]-[[1877]]), ([[Joaquín Sinforiano de Jesús Crespo]] [[1892]]-[[1898]]), ([[Cipriano Castro Ruíz]] [[1899]]-[[1908]]), ([[Juan Vicente Gómez]] [[1908]]-[[1935]]), ([[Carlos Delgado Chalbaud]] [[1948]]-[[1950]]), ([[Marcos Pérez Giménez]] [[1952]]-[[1958]]), ([[Wolfgang Larrazábal]] [[1958]]-[[1959]]), ([[Pedro Carmona]] [[2002]]-[[2002]])
* [[Xile]] ([[Augusto Pinochet Ugarte]]) ([[1974]]-[[1990]])
* [[Zàmbia]] ([[Kenneth Kaunda]]) ([[1964]]-[[1991]])


== Dictadures actuals ==
== Dictadures actuals ==

Revisió del 12:14, 29 nov 2009

La dictadura (del llatí dictatra) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una propensió a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.[1]

Històricament, el terme dictadura també fa referència a la magistratura extraordinària de l'Antiga república romana, d'on deriva el seu origen. El senat romà en casos de guerra o estats d'emergència dotava un home de poders absoluts durant un període de temps determinat sense que per això quedés derogada l'ordenació política i jurídica existent. D'aquesta manera, actualment, és freqüent que s'apel·li a una situació extraordinària per legitimar la durada, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisi...). Igualment se sol enaltir el dictador com a algú sacrificat capaç de lliurar la seva pròpia vida pel seu poble, i sovint se l'envolta d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en aquests casos es pretén la successió en un altre dictador.[1] Segons les característiques que presenti pot una ser dictadura autoritària o totalitària.

En l'actualitat, algunes constitucions democràtiques com l'alemanya de Weimar preveuen situacions excepcionals que la justifiquen, com excepcions a la utilització del terme com forma de govern contraposat a la democràcia.[1] En l'extrem oposat, trobem dictadures encobertes sota formes de govern aparentment democràtiques mitjançant plebiscits, eufemismes i altres mitjans.

Etimologia i història

La dictadura romana

Fitxer:Cincinnatus statue.jpg
Cincinnat, arquetip del dictador romà

La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va néixer, pel que sembla a proposta de Tito Larci, qui va ser a més el primer en exercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels cònsols en virtut d'una ordre del Senat que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. Al principi, només els patricis podien ser nomenats dictadors, però l'any 356 aC se'ls va reconèixer aquest mateix dret als plebeus.

El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (dictator, magister populi) i exercia la seva autoritat per espai de sis mesos pel cap alt, període en què quedaven en suspens tots els procediments ordinaris, els magistrats, fins i tot els tribuns de la plebs s'abstenien a l'exercici de la seva jurisdicció. Ningú no podia criticar, censurar ni discutir les ordres del dictador. Per demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 líctors, davant els 12 que acompanyaven als cònsols.

De la traducció del títol de "magister populi" com a capità d'infanteria, per analogia amb el magister equitum que el dictador nomenava com el seu lloctinent per capitanejar la cavalleria, sembla inferir-se que al principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment no podien abordar-se amb el comandament conjunt dels dos cònsols anuals. No obstant això, posteriorment afirmen tant Ciceró com Claudi que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals es va instituir la dictadura, i encara que aquesta no fos en el seu origen, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per exemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licínies (367 aC). També sembla que es van nomenar dictadors per a assumptes menors amb ocasió, per exemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organització de les eleccions al senat.

Encara que al llarg del temps les atribucions del dictador es van anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condemnar a mort sense possibilitat d'apel·lació. No podia, tanmateix, disposar del Tresor Públic sense l'autorització prèvia del poble, ni abandonar Itàlia, i estava obligat a retre comptes dels seus actes tan aviat acabava a l'exercici de la seva autoritat. A més, durant el seu mandat es trobava sota la vigilància dels tribuns de la plebs que conservava tota la seva autoritat i que, es pot esperar, s'ocuparien amb cura i escrupolositat en la tasca de posar vedat a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrés a les seves mans tots els poders.

Ja que la dictadura representava l'autoritat suprema de Roma, era el mecanisme natural mitjançant el qual es podien fundar les monarquies. Amb l'ostensible propòsit d'evitar-ho, Marc Antoni va promulgar una llei abolint aquesta forma de govern.

Diferències entre models dictatorials

Existeix certa confusió entre la conceptualització autoritarista, totalitarista i feixista, típiques dels règims dictatorials. Si bé ambdós conceptes estan summament interrelacionats, guarden suficient independència semàntica entre si. Tanmateix, al llarg d'un període un govern pot i sol prendre mesures pròpies dels tres, i fins i tot evolucionar i configurar-se d'una forma a una altra pel que determinar estrictament les diferències per a un cas concret pot resultar summament complicat.

Dictadures autoritària i totalitària

El terme autoritarisme es consolida com a oposat a totalitarisme (que és el que reivindicava per a si el feixisme), en les anàlisis posteriors al període d'entreguerras, sobre tot el de Juan José Linz.[2] La dictadura autoritària es diferència de la dictadura totalitària perquè la autoritària:[1]

El totalitarisme es diferencia de l'autoritarisme en el grau d'intensitat en la qual es manifesten alguns dels seus elements comuns:

  • Concentració de poder en una sola persona o grup molt reduït, usualment un partit polític o moviment, que pot fins i tot conduir al culte a la personalitat del líder.
  • Justificació de l'actuació política mitjançant una doctrina global que es manifesta en totes les esferes de l'actuació humana: economia, cultura, família, religió.
  • Ús sistemàtic del terror, per mitjà d'una policia secreta per eliminar la dissidència o oposició.
  • Ús dels camps de concentració per aïllar l'oposició i enemics del règim.
  • Mentre l'autoritarisme busca apaivagar els dissidents i evitar les seves expressions en públic, el totalitarisme en canvi buscar no sol apaivagar sinó també extirpar les formes de pensament oposades, mitjançant l'adoctrinament i la remodelació de les mentalitats.
Francisco Franco, un dels dictadors feixistes que més ha durat en el poder

L'element essencial que comparteixen les dictadures totalitàries és la voluntat de convertir la política estatal en un mecanisme per controlar totes les esferes de l'activitat humana i ocupar tot l'espai social.

Dictadura feixista

El concepte de règim feixista pot aplicar-se a alguns règims polítics dictatorials, ja fossin totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerras i a pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial. D'una manera destacada i en primer lloc a la Itàlia de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i encunya el terme; seguida per l'Alemanya d'Adolf Hitler (1933) que el porta a les seves últimes conseqüències; i tancant el cicle, l'Espanya de Francisco Franco que es prolonga molt més temps i evoluciona anés del període (des de 1936 fins a 1975). Les diferències de plantejaments ideològics i trajectòries històriques entre cada un d'aquests règims són notables.

La dictadura en l'actualitat

Obtenció del poder

El dictador pot arribar al poder després d'un cop d'estat efectuat per una coalició cívic-militar o per les forces armades. D'aquesta forma es crea una dictadura, sostinguda gràcies al poder de l'aparell militar.

Els dictadors també poden arribar al poder sent elegits en votacions populars, designats per un partit únic o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder després de la mort del parent que l'ostentava. Guarda connexió amb els totalitarismes a través de la implantació d'un sistema de legitimació del poder mitjançant un sistema polític de força i jerarquia; i mitjançant la ideologia del moviment o partit.

Dictadura constitucional

La dictadura constitucional és la forma de govern en la qual, encara que aparentment es respecta la Constitució, en realitat el poder es concentra de manera absoluta a les mans d'un dictador (i en ocasions, a les mans dels seus còmplices), controlant aquest, directament o indirectament, els poders legislatiu, executiu i judicial. El mecanisme mitjançant el qual es manté l'aparent respecte a la Constitució es denomina frau constitucional: un exemple és el frau electoral.

Països amb antics govern dictatorials

Fitxer:Pinochet y Videla.jpg
En la imatge, els dictadors d'Argentina, Jorge Rafael Videla, i de Xile, Augusto Pinochet.

Dictadures actuals

Bibliografia

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ignacio Molina, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid, Conceptos fundamentales de Ciencia Política, Alianza Editorial. ISBN 84-206-8653-0
  2. Totalitarian and Authoritarian Regimes, Rienner, 2000.

Vegeu també