Ptolemeu Apió

Probable retrat de Ptolemeu Apió, provinent del Temple d'Apol·lo a Cirene, British Museum

Ptolemeu Apió (Πτολεμαῖος Ἀπίων) fou rei de Cirene vers 104-96 aC.

Era fill il·legítim de Ptolemeu VIII Evergetes II i de la seva concubina Eirene.

A la mort del pare era governador de Cirene (segon algunes fonts el pare li va deixar aquest regne en morir el 116 aC). El 110 aC Ptolemeu IX Làtir es va retirar a Cirene on va romandre uns mesos fins que el 109 aC va tornar a Egipte, essent expulsat un altre cop el 108 aC i retirant-se de nou a Cirene d'on va sortir el 105 aC a la conquesta de Xipre de la que es va proclamar rei el 104 aC. Apió va quedar com a rei de Cirene, títol que va agafar abans del 101 aC que és quan apareix esmentat per primer cop amb títol reial.

A la seva mort el 96 aC va deixar el regne al poble de Roma però el senat romà va refusar el llegat i va declarar lliures les ciutats de Cirenaica, no essent convertida en província fins el 75 aC i de fet fins el 66 aC quan fou unida a Creta.

Sextus Rufus, Ammià i Jerònim, per aquest desfasament entre la cessió i la conversió en província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió que compartiren alguns historiadors moderns fins que a finals del segle XIX va quedar ben establert que era l'únic rei d'aquest nom.