Erec i Enide: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Desfets els canvis en la revisió 4578680 de 81.184.215.230
Línia 1: Línia 1:
Segons sembla, '''Erec et Enide''' (en francès, '''Érec et Énide''', en occita medieval Erech e Enide) fou escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' del seu autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a [[Llengües romàniques|llengua romanç]].
Segons sembla, '''Erec et Enide''' (en francès, '''Érec et Énide''') fou escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' del seu autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a [[Llengües romàniques|llengua romanç]].


Podríem dir (també podriem estalviar-nos-ho) que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no constitueix la seva final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al poc temps es casen en la cort del [[Rei Artús (Artur en occità)]]. Durant uns anys (exactament tres), el protagonista masculí (que és masculí ho observem en l'ús de l'article masculí) viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el propi Artús els corona (a ell i el seu pare) a [[Nantes]].
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no constitueix la seva final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al poc temps es casen en la cort del [[Rei Artús]]. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el propi Artús els corona a [[Nantes]].

Llegidors famosos

Aquesta novel·la ha tingut diversos lectors d'anomenada: Don Quixot, Mdme. Bovary (en versió adaptada) i l'Helena Gola Llarga.


{{ORDENA:Erec Et Enide}}
{{ORDENA:Erec Et Enide}}

Revisió del 07:16, 4 des 2009

Segons sembla, Erec et Enide (en francès, Érec et Énide) fou escrit per Chrétien de Troyes cap a l'any 1176. Seria, per tant, el primer roman del seu autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a llengua romanç.

Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no constitueix la seva final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al poc temps es casen en la cort del Rei Artús. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el propi Artús els corona a Nantes.