Oclusiva palatal sorda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Fonema AFI|ipa-number=107|ipa=99|ipa-image=Xsampa-c.png|xsampa=c|kirshenbaum=c|sound=Voiceless palatal plosive.ogg}}
{{Fonema AFI|ipa-number=107|ipa=99|ipa-image=Xsampa-c.png|xsampa=c|kirshenbaum=c|sound=Voiceless palatal plosive.ogg}}
La consonant '''oclusiva palatal sorda''' és un [[so de la parla]] poc freqüent que es representa [{{AFI|c}}] a l'[[AFI]].
La consonant '''oclusiva palatal sorda''' és un [[so de la parla|so ]] que es representa amb el signe [{{AFI|c}}] a l'[[AFI]].


==Característiques==
==Característiques==

Revisió del 13:35, 4 des 2009

Infotaula IPAOclusiva palatal sorda
Número AFI107
Codificació
X-SAMPAc
Kirshenbaumc
Imatge
So
noicon

La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe [c] a l'AFI.

Característiques

  • És una consonant oclusiva perquè hi ha una interrupció total del pas de l'aire.
  • El seu punt d'articulació és palatal, ja que la la llengua frega la part central del paladar.
  • És sorda perquè no es produeix vibració de les cordes vocals.
  • És un so pulmonar egressiu central.

En català

En català aquest so existeix en determinades àrees del subdialecte mallorquí. Representa un dels dos al·lòfons del fonema /k/, realitzat [k] en obertura davant vocals posteriors, i [c] davant vocals anteriors, [a] inclosa. També el fonema /k/ es realitza amb el seu al·lòfon [c] en posició final absoluta. Així doncs, es troba aquest so en mots com quinze, camí, casa o mac.

El so [c] no apareix, però, a tota l'àrea geogràfica del mallorquí. Es troba present en el parlar tradicional de Ciutat i de Manacor, i també a pobles com Sant Llorenç, Felanitx, Santanyí, ses Salines, Algaida, Lloret, Sineu, Sant Joan i Pollença. És un so molt característic, i els pobles on no és propi identifiquen ràpidament els parlants dels pobles veïns per la presència o no d'aquest so. En determinats àmbits, es considera una parla més refinada, i els pobles on és un so propi consideren fins i tot vulgar la realització [k] del fonema /k/ en contextos on és propi de realitzar [c].

En altres llengües

  • El caràcter ť representa aquest so en txec i eslovac. A més, en txec aquest so també es troba en les combinacions ti i , i en eslovac en les formes ti i te.
  • ķ en letó.
  • ть en rus. També la т simple en les següents combinacions: те, тё, ти, тю, тя.
  • ty en hongarès.