Principat de Catalunya

Bandera de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, és el territori històric i cultural català comprès entre les Corberes i el riu Sénia i entre el Cinca i el Mediterrani. És la part territorialment més extensa de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.

Administrativament, la part que es troba al Regne d'Espanya s'ha constituït com a comunitat autònoma, mentre que la part del nord sota administració de la República Francesa no està constituïda com a ens jurídic-administratiu, ans forma part del departament dels Pirineus Orientals. Tanmateix, aquest territori es coneix com la Catalunya del Nord de manera no oficial. Generalment i per assimilació també s'hi inclouen les Valls d'Andorra, actualment un estat independent.

Tant Catalunya com Principat de Catalunya s'utilitzen també de forma restringida per referir-se a la part de Catalunya sota administració espanyola. Per altra banda, les fronteres entre Catalunya i Aragó foren relativament laxes i canviants i algunes àrees del que avui es coneix com a Franja de Ponent en moments històrics han variat la seua adscripció entre Aragó i el Principat de Catalunya.

Portal: Catalunya

Denominació de Principat

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes, el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts.

Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la corona d'Aragó l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a Príncep de Girona. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.

La primera referència es troba en la convocatòria a les Corts de Perpinyà, del 1350, feta pel rei Pere el Cerimoniós. A les següents corts generals de la Corona, celebrades a Montsó el 1362, se saluda al rei com «illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum [...] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.».

Prèviament ja s'utilitzava princeps per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats: Borrell II, per consensum principis Borrellum; Ramon Borrell, inclutus princeps Raimundus; Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii; Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis; Ramon Berenguer IV, «lo Comte e princep de Catalunya» i després de l'acord amb Ramir II d'Aragó, «príncep i dominador d'Aragó».

En l'usatge 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca com a principes del principatu que consistia en els comtats de Barcelona, Girona i Osona (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del cap de Creus fins a Salou, incorporant per tant el comtat d'Empúries. En la constitució XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de Jaume el Conqueridor estableix el límit amb Aragó definint Cathalonia universa des de Salses fins al Cinca. En el conflicte entre Pere el Cerimoniós i Jaume III de Mallorca sobre els comtats de Cerdanya i Rosselló, el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya». Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació els Comtats en oposició al Principat.

Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del 1283 és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de comú per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'Eivissa, de Mallorca i de Perpinyà. Els reis de Mallorca participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les Corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors.

El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administració borbònica, amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al segle XIX. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, però, en canvi, els moviments pancatalanistes prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la Catalunya Gran. Avui el terme Principat no està recollit en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, però continua vigent com a denominació tradicional.

Etimologia

El nom de Catalunya es va començar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara és incert i obert a interpretacions. La teoria més acceptada és que es deriva de "terra de castells", i que hagi evolucionat del terme castlà, el governador d'un castell. D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península ibèrica) com a Gòtia. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, Otger Cataló, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui són el Vallès i el Barcelonès, i que per influència italiana va evolucionar a katelans i d'aquí a catalans.

Geografia i clima

Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).

Vegeu també Clima de Catalunya.

El Principat de Catalunya limita al nord amb Andorra i els departaments francesos de l'Aude i l'Arieja, al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són:

• Extrem oriental 3º 19' 59,94" de longitud est, a l'illot la Maça d'Oros del cap de Creus. 42° 19′ 12.19″ N 3° 19′ 56.55″ E Error en {{Coord}}, falta nom=

• Extrem occidental 0º 9' 41,69" de longitud est als Ports de Beseit 40° 45′ 0.41″ N 0° 9′ 34.22″ E Error en {{Coord}}, falta nom=

• Extrem septentrional 42º 52' 15" de latitud nord a Òpol i Perellós 42° 52′ 15″ N 2° 54′ 3.87″ E Error en {{Coord}}, falta nom=

• Extrem meridional 40º 31' 27,56" de latitud nord a la desembocadura de la Sénia, a Alcanar. 40° 31′ 27.56″ N 0° 30′ 52.82″ E Error en {{Coord}}, falta nom=

En el relleu de Catalunya es distingeixen tres grans unitats:

• La serralada dels Pirineus, on distingim:
  • El Pirineu Axial, amb les màximes altures, i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim més alt de Catalunya. A partir de la Garrotxa perd altura ràpidament fins a acabar en el cap de Creus.
  • El Prepirineu (principalment el Prepirineu sud, ja que el del Prepirineu nord es troba dins d'Occitània i només apareix a Catalunya al nord de la Catalunya Nord).
  • Una depressió tectònica inclosa que divideix el mateix Pirineu Axial (la Cerdanya), i dues depressions bessones a banda i banda al seu extrem oriental (l'Empordà i el Rosselló).
• La Depressió Central: Forma part de la Depressió de l'Ebre, i ocupa a Catalunya un triangle que s'estén entre el nord de Ribera d'Ebre i la Noguera i la Plana de Vic. La meitat occidental, formant part de la conca del Segre té relleus suaus però la meitat oriental, a les conques del Llobregat i el Ter, es troba dividida en blocs aixecats (com els altiplans de la Segarra i el Moianès) i enfonsats (com el Pla de Bages i la Plana de Vic), produint un relleu que sembla allunyar-se del concepte ideal de depressió.
• El Sistema Mediterrani, format per quatre subunitats, molt clares entre el riu Foix i la Tordera però que es desdibuixen fora d'aquest tram:
  • La Serralada Prelitoral, en contacte amb la Depressió Central, i que inclou Montserrat i el Montseny.
  • La Depressió Prelitoral, que s'estén de la Selva al Camp de Tarragona, on s'obre al mar, i inclou les planes del Vallès i el Penedès.
  • La Serralada Litoral, amb Collserola i el massís del Garraf.
  • La Plana Costanera, entre el Maresme i el Baix Llobregat.

Els rius principals són: l'Aude (només la capçalera), Tet, Tec, Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat amb els seus afluents, Foix, Francolí, Gaià, Ebre, amb el seus afluents i Garona (també només la capçalera, que correspon amb la Vall d'Aran).

El Principat és divers climatològicament parlant; així hi podem trobar gairebé totes les variants del clima mediterrani caracteritzat per la irregularitat de les pluges. A més a les zones Pirinenques interiors hi podem trobar el clima atlàntic, caracteritzat per una temperatura regular al llarg de l'any i de temperatures no massa baixes tenint en compte l'alçada.

Història

Història de Catalunya
Formació geològica
Prehistòria
Període iber
Període romà
Període visigòtic
Edat mitjana
Conquesta omeia
Dominació musulmana
Conquesta carolíngia
Comtats catalans
Feudalisme a Catalunya
Corona d'Aragó
Principat de Catalunya
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Guerra civil catalana
Edat moderna
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra dels Segadors
Tractat dels Pirineus
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporània
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
Segona restauració borbònica
Segle XX
Mancomunitat de Catalunya
Govern provisional de Catalunya
Generalitat republicana Primera legislatura republicana
Fets del sis d'octubre
Guerra civil a Catalunya
Franquisme
Tercera restauració
Govern provisional
Comunitat autònoma Legislatures: 1a - 2a - 3a - 4a - 5a - 6a - 7a - 8a - 9a - 10a - 11a - 12a
Cronologia de la Història de Catalunya
Història militar de Catalunya
Jaciments arqueològics de Catalunya
Llista de presidents de la Generalitat

Vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa, i Cronologia de la Història de Catalunya per una relació de fets històrics rellevants.

Edat mitjana

Una part de l'Atles Català d'Abraham i Jafudà Cresques

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.

El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rosselló.

El 897 és la data d'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.

Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.

El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, el rei català renuncia als territoris d'Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, quan ja feia tres segles que Catalunya funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb el Regne d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Així es va formar la Corona d'Aragó.

segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)

segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya

segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat contemporània

Independentisme a la Comunitat Autònoma de Catalunya, segons el ICPS

segle XIX: Construcció de l’estat liberal a Espanya i Revolució Industrial de Catalunya.

segle XX:

• Mancomunitat de Catalunya.
• Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
• Guerra Civil Espanyola
• Dictadura de Franco
• Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
• Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

segle XXI:

• Referèndum estatutari a Catalunya de 2006, a Catalunya Sud.

Política i administració

Actualment el territori històric de Catalunya és administrat políticament de la següent manera:

• La porció del territori que es troba a l'Estat espanyol constitueix la Comunitat autònoma de Catalunya, o simplement Catalunya, una autonomia reconeguda com a nacionalitat d'Espanya, administrada per la Generalitat de Catalunya. Aquest territori se subdivideix en quatre províncies: (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i en comarques. Les llengües oficials són el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
• La porció del territori que es troba a l'Estat francès, és administrada juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, pel departament Pirineus Orientals (el núm. 66). El francès n'és l'única llengua oficial, malgrat que el 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès.

Ciutats

• Barcelona, capital del país.
• Capitals regionals històriques: Andorra la Vella, Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Perpinyà, Tarragona i Tortosa.
• Les deu ciutats més poblades són, per ordre: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Perpinyà i Mataró.

Vegeu també

• Fauna de Catalunya
• Vegetació de Catalunya

Enllaços externs

• Imatges de Catalunya
• idescat.cat - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya)