Casc colonial: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:




[[Categoria:Lligadures]]
[[Categoria:Uniformes militars]]
[[Categoria:Uniformes militars]]
[[Categoria:Colonialisme]]
[[Categoria:Colonialisme]]

Revisió del 03:38, 6 des 2009

El casc colonial, o casc tropical, era un casc militar de bomba acampanada força alta, amb viseres frontal i posterior (aquesta més pronunciada) i, generalment, amb el cim ornat de cresta o punta. Era fet de cuir premsat, cartró premsat o matèries afins. Normalment era de color blanc o d'un to caqui clar. Mancat de valor balístic, la seva funció principal --ultra l'ornamental-- era protegir del sol. N'hi hagué versions més baixes i arrodonides que s'acostaven bastant al disseny del salacot.

Soldats britànics amb casc colonial executant sipais un cop vençuda la revolta (1858). Quadre de Vassili V. Veresxaguin (1884)

L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la Guerra dels Sipais. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya i passeig per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del xacó baix. El 1902 fou novament rellegat al servei colonial.

La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. A partir de la Primera Guerra Mundial tingué la concurrència del casc d'acer. A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la gorra, la boina i el barret tou, o bé amb valor balístic (el casc d'acer).

El casc colonial ha esdevingut una de les grans icones del colonialisme, de manera similar a la seva versió civil, el salacot. Per això mateix, i per fidelitat documental, apareix sovint en films d'aventures (pensem en Les quatre plomes o en Tres llancers bengalins), així com en historietes, etc.