Odi

Per a informació sobre el grup musical. Vegeu Odi (grup musical).

Sentiments
Acceptació Alegria Amor Anticipació Avorriment Compassió Confiança Culpabilitat Desig Disgust Enuig Enveja Fàstic Felicitat Gelosia Odi Orgull Patiment Plaer Pietat Por Remordiment Sorpresa Tristesa Vergonya

L'odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa, o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu.

L'odi es pot basar en la por al seu objectiu, ja sigui justificat o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferència com l'oposat a l'amor.

L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia. La gent sol odiar al que s'oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent estan el capitalisme, el nazisme, el racisme, la guerra, l'esclavitud, el genocidi i fins i tot el propi odi.

Sol parlar-se de forma col·loquial d'"odi" per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un clima, una dolenta pel·lícula, el treball propi, o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que l'odi significa, molts odien sense saber el que senten, però, no obstant això, senten que aquest estat és bo o agradable.

També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o prejudicis cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per odi en aquest sentit. De vegades la gent, quan algú d'un grup religiós o ètnic distint els fa mal, arriba a odiar a tot aquest grup. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura actual rebutja el càstig col·lectiu i insisteix que les persones siguin tractades com individus, i no com membres d'un grup.

L'odi és amb freqüència el preludi de la violència. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar a altra nació o règim polític. L'odi segueix sent el principal motiu després de conflictes armats com la guerra i el terrorisme. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan l'odi s'ha convertit en alguna cosa contraproduent que s'autoperpetúa.

El racisme, el feixisme, les fòbies i els prejudicis tenen un component d'odi important