Protobasc

Extensió possible del basc arcaic a l'any 1.

El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el segle V aC i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica. Consisteix en un estat de la llengua anterior a la influència del llatí i als textos escrits.

Filiació

Atès que no es coneix fins al moment cap altra llengua pròxima a l'idioma basc, les hipòtesis sobre el protobasc es desenvolupen per mitjà de la tècnica lingüística de la reconstrucció interna. En aquest àmbit, els treballs més importants els devem als lingüistes Henri Gavel, Luis Michelena (Fonética histórica vasca), Alfonso Irigoyen, Michel Morvan, etc., i més recentment Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Ricardo Gómez. Michelena i Lakarra s'ocupen de diferents estats de llengua del protobasc: l'estudi de Michelena es refereix a la llengua anterior a l'arribada dels romans, i el de Lakarra, la llengua anterior a l'arribada dels celtes. Per a la reconstrucció de les etimologies protobasques originals tots els lingüistes ten en compte la informació que proporcionen:

• els testimoniatges aquitans
• els textos arcaics
• la onomàstica de l'actual i anterior àrea bascoparlant: toponímia, antroponímia, hidronímia, etc.
• la comparació entre els dialectes bascos: labortà, biscaí, alabès, guipuscoà, alt-navarrès, baix-navarrès, suletí i roncalès (alguns extingits però la majoria vius)
• la literatura basca (que comença en el segle XVI)

Val a dir que alguns autors han plantejat la possibilitat que el basc fos les restes de l'antigua llengua ibèrica, parlada pels ibers. La hipòtesi iberobasca, però, ha estat rebutjada posteriorment.

Fonologia

Martinet va ser el primer que es va aproximar amb èxit al sistema fonològic del protobasc. En l'interior de paraula en els préstecs del llatí, el tret [+/- sonor] de les explosives es mantenia, però en començament de paraula no succeïa així i tots resultaven sempre [+sonor] (per exemple, pacem >"bake"). S'havia proposat que en basc aquesta diferència només succeia en l'interior de la paraula, però no semblaria normal entre les llengües del món. Martinet va portar al debat el sistema de les explosives del danès, que el tret no és [+/-sonor] sinó [fortis/lenis], o sigui, un fonema té una realització més forta i altra més feble. A part d'això, cadascun té una pronunciació diferent depenent de la seva posició forta (en començament de paraula) o feble (entre vocals). Les sonores llatines se suplien amb un o altre segons la seva posició. Luis Michelena va acceptar aquesta hipòtesi i, a més, la va ampliar a tot el sistema. Així, al costat dels parells de sibilantes africades (fortes) i fricatives (lenes), i a més del format per les vibrants, va proposar les formes fortes (/N/ i /L/) de /n/ i /l/. El fonema /N/ explica perquè la nasal geminada (escrita nn) del llatí es manté com /n/ en el basc actual i la nasal simple del llatí ha desaparegut. De la mateixa manera, les /L/ avui es conserven com /l/ i les quals eren /l/ avui són /r/ simples. Aquests processos de lenición sembla que van succeir durant l'Edat Mitjana. A més d'això, Michelena va excloure la /m/ del sistema, perquè era un so secundari (gairebé sempre està en lloc d'una /b/ influïda per la proximitat d'una /n/), va excloure també el fonema /p/ perquè apareixia en distribució complementària, i els fonemes palatals els va considerar com expressius. Segons això, Michelena va proposar aquest sistema que Lakarra també accepta:

/(p)/~/b/, /t/~/d/, /k/~/g/, /L/~/l/, /N/~/n/, /R/~/r/, /ts/~/s/, /tz/~/z/, a mei de l'aspiracion /(h)/.

A partir de les caracteristiques del verbs sintetics e de la posició del participi e de la frase relativa, Ricardo Gómez ha proposat l'ordre VSO (verbe-subjecte-objecte) pel protobasc antic en lloc de l'ordre SOV (subjecte-objecte-verb) del basc modern.

Joseba Lakarra ha descrit en nombrosos treballs nombroses tribalhs un patró protobasc antic de composició de veus monosíl·labes redoblades cap a l'esquerra, visible en mots moderns com gogor (de *gor) 'dur -a'; zezen (de *zen) 'brau'; zozo (de *zo) merla; adar (de *dar → *da-dar) banya; adats (de *dats → *da-dats) 'cabellera'; idi (de *di → *di-di) 'bou'; azal (de *zal → *za-zal) 'escorça'; eder (de *der → *de-der) 'bell -a'; odol (de *dol → *do-dol) 'sang'; ahantzi (de *nan → *na-nan → *anan-tz) 'oblidar'; har (de *nar → *na-nar → *anaR) 'cuc'; ihintz (de *nin → *ni-nin → *inin-tz) rosada; ohol (de *nol → *no-nol → *onoL) 'post'; hur (de *nur → *nu-nur → *unuR) 'avellana'... Doncs, Lakarra ha proposat el model sil·labic CVC (consonant-vocal-consonant) pel protobasc antic.

Arrel sil·làbica

Joseba Lakarra proposa el model sil·làbic CVC per al protobasc més antic o preprotobasc, com es pot deduir de les paraules d'antiga herència basca, retirant el model CVCV proposat amb anterioritat. Michelena per contra havia proposat (C)V(W)(R)(S)(T), però en opinió de Lakarra el model és massa extens, i a més totes les posicions no es compleixen en cap paraula. En basc d'avui tenim encara paraules d'aquest model, per exemple "lur" 'terra', "zur" 'fusta' o "gar" 'flama'. En qualsevol cas, aquestes arrels sil·làbiques tenien limitacions que apareixen en la part de la fonologia.

Morfosintaxi

No contar amb textos escrits dificulta molt conèixer la morfosintaxi del protobasc. Tot i això, les característiques dels verbs sintètics van donar peu a Ricardo Gómez a proposar que en comptes de l'actual ordre SOV el basc hauria tingut un ordre VSO. Un altre indici seria tenir tancada la categoria adjectiu, emprant participis, préstecs o oracions de relatiu tots a la dreta del nom, al lloc que avui apareix l'adjectiu.

Mitjans per a la formació de paraules

En una època més tardana les citades arrels CVC van desenvolupar la capacitat de rebre prefixos (no com en l'actual basc) i d'aquesta època són les paraules amb CV-CVC ("lagun", "mehar" <*benar).

Vocabulari

Model de Joseba Lakarra de veus monosíl·labes reduplicadae a l'esquerra en el preprotobasc:

Preprotobasc	Protobasc	Basc	Català
*dar → *da-dar	*dadaR	adar	banya
*dats → *da-dats	*adats	adats	cabellera
*zal → *za-zal	*azal	azal	escorça
*der → *de-der	*edeR	eder	bell
*dol → *do-dol	*odoL	odol	sang
*gor → *go-gor	*gogoR	gogor	dur
*nal → *na-nal	*anaL	ahal	poder
*nan → *na-nan	*anan-tz	ahantz-	oblidar
*nar → *na-nar	*anaR	har	cuc
*nin → *ni-nin	*inin-tz	ihintz	rosada
*nol → *no-nol	*onoL	ohol	post (peça de fusta plana)
*nur → *nu-nur	*unuR	hur	avellana
*zen → *ze-zen	*zezen	zezen	toro
*zo → *zo-zo	*zozo	zozo	merla

Exemples de Luis Michelena de termes del protobasc.

Protobasc	Basc	Català
*ardano	ardo	vi
*ardi-zani	artzain	pastor
*arrani	arrain	peix
*bene	mehe	prim
*bini	mihi	llengua (anatomia)
*egu-gaitz	ekaitz	tempesta
*eLana	elai	oreneta
*eNala	enara	oreneta
*gaztana	gazta	formatge
*ini	ihi	jonc
*organa	orga	carro
*seni	sehi	vassall criat, servent domèstic
*suni	suhi	gendre
*zini	zii, zi	gla

Vegeu també

• Llengua aquitana

Enllaços externs

• (basc) Joseba Lakarra (1998), Hizkuntzalaritza konparatua eta aitzineuskararen erroa, Uztaro 25, 47-110
• (basc) Joseba Lakarra (1999), Ná-De-Ná, Uztaro 31, 15-84
• (castellà) Joseba Lakarra (2006), "Protovasco, munda y otros: Reconstrucción interna y tipología holística diacrónica", in "Oihenart. Cuadernos de Lengua y Literatura", I Jornades de Llingüística Basco-Romànica, Eusko Ikaskuntza, Sant Sebastià
• (castellà) Ricardo Gómez, "De re etymologica: vasc. -(r)antz ‘hacia’", UPV-EHU / "Julio Urkixo" Euskal Filologia Mintegia

Bibliografia

• (francès) Morvan, Michel, Les origines linguistiques du basque, Presses Universitaires de Bordeaux, 1996.ISBN 2-86781-182-1