Turcople

Turcople és el terme amb que es coneixia als membres de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, 'fill de turc'), i, potser, de pare turc i mare grega. Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. durant les Creuades (segles XI i XIII).

Història

Les tropes croades tingueren el seu primer encontre amb els turcoples durant la Primera Croada. La host turcople formava part de l'exèrcit bizantí en condició de tropes auxiliars. La majoria d'aquests eren fills de pare turc i mare grega i eren, almenys nominalment, cristians en gran part. Les unitats turcoples que acompanyaren l'exercit bizantí en la primera creuada podrien haver inspirat el model que seguiren els estats croats en la contractació de tropes auxiliars de cavalleria lleugera formades per indígenes d'aquests.

El els estats croats les tropes turcoples no eren necessàriament formades per turcs o mestissos, la gran majoria provenien de reclutament de Seljúcides cristianitzats, o de sirians.

A Terra Santa, les tropes turcoples serviren com a cavalleria lleugera fent funcions d'exploradors, fustigadors, arquers a cavall i en alguna ocasió com a segona línia de càrrega rere la cavalleria pesada. Les tropes equipaven armadures lleugeres (usualment un peto encoixinat i casc cònic d'acer) i anaven armades amb llances i arcs, les muntures que cavalcaven eren més lleugeres i ràpides que els cavalls de les tropes occidentals.

El les ordres militars les tropes turcoples que aquestes empraven eren sota el comandament del turcopler, que era designat per les seves tropes. Malgrat que quant no estaven en batalla les tropes turcoples eren sotmeses a varies restriccions, entre elles la impossibilitat de menjar en la mateixa taula que altres soltats muntats, el turcopler mantenia un rang dins el comandament templer superior als sergents de l'ordre. El turcople reportava directament al Gran Mestre o al Mariscal durant la batalla, i en batalla comandava les tropes turcoples i als germans sergents.

Els Mamelucs consideraven als turcoples com a traïdors i apostates i mataven a tot turcople que era capturat. el 1291 amb la Caiguda de Sant Joan d'Acre, el darrer bastió dels Croats a Terra Santa, els turcoples supervivents, seguint a les ordres militars, s'establiren a Xipre amb l'Orde del temple i a Rodes i Malta junt hospitalers. Així mateix l'Orde Teutònic nomenà a la seva pròpia cavalleria lleugera amb el nom de "Turkopolen", deixant constància del gran prestigi que adquiriren aquestes tropes.

Per altra banda l'exèrcit bizantí segui comptant amb els serveis dels turcoples com a tropes auxiliars. El fet que dites tropes es trobessin integrades en l'estructura de dit exèrcit facilità el fet que aquestes entressin en contacte amb la Companyia Catalana d'Orient, Aquesta arribà a comptar dins les seves files amb 1.000 turcoples, si bé que tropes turcoples formaren part en l'assassinat de Roger de Flor i el seu seguici, el dia 4 d'abril de 1305, a Adrianòpolis (l'actual Edirne) i unitats turcoples integraren l'exercit que dirigí les sagnants represàlies bizantines contra aquesta, d'altres unitats s'uniren posteriorment (1306) a la Companyia en el transcurs dels fets coneguts com la Venjança Catalana i seguiren a la companyia al llarg del seu periple des de la Tràcia fins a Atenes. Veient que els catalans i aragonesos resolen de d'assentar-se en el ducat els turcoples abandonen el servei a la companyia, i, capitanejats per Meleco, entraren al servei del príncep de Sèrbia.

Supervivència moderna

EL Priorat dels Cavallers Maçons de Malta desingna un "Turcopler".