Protoceratop: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Taxobox +{{Taxocaixa dinosaure)
Línia 63: Línia 63:
[[pl:Protoceratops]]
[[pl:Protoceratops]]
[[pt:Protocerátopo]]
[[pt:Protocerátopo]]
[[ru:Протоцератопс]]
[[simple:Protoceratops]]
[[simple:Protoceratops]]
[[sk:Protoceratops]]
[[sk:Protoceratops]]

Revisió del 17:42, 23 des 2009

Infotaula d'ésser viuProtoceratop
Protoceratops Modifica el valor a Wikidata

Protoceratops andrewsi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreOrnithischia
FamíliaProtoceratopsidae
GènereProtoceratops Modifica el valor a Wikidata
Walter W. Granger i Gregory, 1923
Mida

El protoceratop (Protoceratops) és un gènere de dinosaure quadrúpede ceratop. Presentava un bec corni i una gola que podia tenir utilitat defensiva enfront depredadors com Velociraptor o sexual enfront de les femelles en zel. El robust cos (de fins a 400 quilograms) no superava els 2 metres de longitud.

S'han trobat nombrosos esquelets i sobretot diversos nius, amb molts ous i fins i tot embrions fossilitzats. Originariament el descobriment d'aquests nius va servir per a demostrar per primera vegada, l'any 1922, que els dinosaures eren ovípars, tot i que no és segur que els ous trobats fossin de protoceratop.

El seu hàbitat era la Mongòlia del Cretaci superior (fa entre 75 i 65 milions d'anys).

Es creu que l'ésser mitològic grifó fou concebut a partir d'interpretacions errònies de les restes de protoceratop, éssent les ales la cresta cranial.

Descobriment

A la década de 1920 el Museu Americà d'Història Natural de Nova York preparà tot un seguit d'expedicions a Àsia Central. Aquestes campanyes eren conegudes com les "Central Asiatic Expeditions". Una d'aquestes expedicions tenia com a destinació Mongòlia. Al setembre de l'any 1922 un equip dirigit per Roy Chapman Andrews i Walter Granger van descobrir una zona de Mongòlia repleta d'óssos de dinosaures a la que anomenaren Flaming Cliffs. Fou en aquest emplaçament on trobaren un crani de dinosaure que rebé el nom de Protoceratops andrewsi.[1]

Comportament

En un niu es van trobar uns 30 ous, i precisament aquest nombre tan elevat dugué als científics a suposar que un mateix niu va poder ésser compartit per dues o més femelles. S'han trobat diversos nius molt propers, el que sembla indicar que vivien en grups familiars o en petits ramats. Una vegada finalitzat el desenvolupament dins de l'ou, les cries que trencaven la closca medien uns 30 centímetres de longitud. Les femelles adultes les defensaven i els portaven aliment al niu fins que el petits creixien prou per a buscar-lo per si mateixos i defensar-se de depredador propers.

Referències

  1. Cazadores de dragones. Historia del descubrimiento e investigacion de los dinosaurios. José Luis Sanz. Editorial Ariel.

Enllaços externs