Protobasc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:55, 23 des 2009

El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el segle V aC i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica. Consisteix en un estat de la llengua anterior a la influència del llatí i als textos escrits.

Atès que no es coneix fins al moment cap altra llengua pròxima a l'idioma basc, les hipòtesis sobre el protobasc es desenvolupen per mitjà de la tècnica lingüística de la reconstrucció interna. En aquest àmbit, els treballs més importants els devem als lingüistes Henri Gavel, Luis Michelena (Fonética histórica vasca), Alfonso Irigoyen, Michel Morvan, etc., i més recentment Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Ricardo Gómez. Michelena i Lakarra s'ocupen de diferents estats de llengua del protobasc: l'estudi de Michelena es refereix a la llengua anterior a l'arribada dels romans, i el de Lakarra, la llengua anterior a l'arribada dels celtes.

Val a dir que alguns autors han plantejat la possibilitat que el basc fos les restes de l'antigua llengua ibèrica, parlada pels ibers. La hipòtesi iberobasca, però, ha estat rebutjada posteriorment.

Gramàtica

Martinet va ser el primer que es va aproximar amb èxit al sistema fonològic del protobasc. En l'interior de paraula en els préstecs del llatí, el tret [+/- sonor] de les explosives es mantenia, però en començament de paraula no succeïa així i tots resultaven sempre [+sonor] (per exemple, pacem >"bake"). S'havia proposat que en basc aquesta diferència només succeia en l'interior de la paraula, però no semblaria normal entre les llengües del món. Martinet va portar al debat el sistema de les explosives del danès, que el tret no és [+/-sonor] sinó [fortis/lenis], o sigui, un fonema té una realització més forta i altra més feble. A part d'això, cadascun té una pronunciació diferent depenent de la seva posició forta (en començament de paraula) o feble (entre vocals). Les sonores llatines se suplien amb un o altre segons la seva posició. Luis Michelena va acceptar aquesta hipòtesi i, a més, la va ampliar a tot el sistema. Així, al costat dels parells de sibilantes africades (fortes) i fricatives (lenes), i a més del format per les vibrants, va proposar les formes fortes (/N/ i /L/) de /n/ i /l/. El fonema /N/ explica perquè la nasal geminada (escrita nn) del llatí es manté com /n/ en el basc actual i la nasal simple del llatí ha desaparegut. De la mateixa manera, les /L/ avui es conserven com /l/ i les quals eren /l/ avui són /r/ simples. Aquests processos de lenición sembla que van succeir durant l'Edat Mitjana. A més d'això, Michelena va excloure la /m/ del sistema, perquè era un so secundari (gairebé sempre està en lloc d'una /b/ influïda per la proximitat d'una /n/), va excloure també el fonema /p/ perquè apareixia en distribució complementària, i els fonemes palatals els va considerar com expressius. Segons això, Michelena va proposar aquest sistema de consonantes fortes-lenes que Lakarra també accepta:

/(p)/~/b/, /t/~/d/, /k/~/g/, /L/~/l/, /N/~/n/, /R/~/r/, /ts/~/s/, /tz/~/z/, a mès de l'aspiració /(h)/.

Joseba Lakarra ha descrit en nombrosos treballs un patró protobasc antic de composició de veus monosíl·labes redoblades cap a l'esquerra, visible en mots moderns com gogor (de *gor) 'dur -a'; zezen (de *zen) 'brau'; zozo (de *zo^[1]) merla; adar (de *dar → *da-dar) banya; adats (de *dats → *da-dats) 'cabellera'; idi (de *di → *di-di) 'bou'; azal (de *zal → *za-zal) 'escorça'; eder (de *der → *de-der) 'bell -a'; odol (de *dol → *do-dol) 'sang'; ahantzi (de *nan → *na-nan → *anan-tz) 'oblidar'; har (de *nar → *na-nar → *anaR) 'cuc'; ihintz (de *nin → *ni-nin → *inin-tz) rosada; ohol (de *nol → *no-nol → *onoL) 'post'; hur (de *nur → *nu-nur → *unuR) 'avellana'... Doncs, Lakarra ha proposat el model sil·labic CVC (consonant-vocal-consonant) pel protobasc antic.

Koldo Mitxelena va realitzar un treball de reconstrucció del protobasc dins la seva tesi doctoral Fonética histórica vasca (1961); hom pot citar entre altres fenòmens el pas de /N/~/n/ e de /L/~/l/ intervocalicas a /l/~/r/ e a /n/~/h/ modernes en basc comú enara (de *eNala), biscaí elai (de *eLana) 'oreneta'; ahari (de *(h)anari^[2]) 'marrà'; ahuntz (de *(h)anuntz^[3]) 'cabra'; ardo (de *ardano) 'vi'; arpin (de *ardi-bini, lit. 'llengua d'ovella') 'plantatge'; artzain (de *ardi-zani) 'pastor d'ovellas'; arrain (de *arrani) 'peix'; mehe (de *bene) 'prim'; mihi (de *bini) llengua; elai (de *eLana) 'oreneta'; hezur (de *enazur, *anezur?) 'os'; ikatz (de *enikatz o *inikatz) 'carbó'; gazta (de *gaztana) formatge; ihi (de *ini) 'jonc'; ohoin (de *onoin^[4]) 'lladre'; orga (de *organa) 'carro'; sehi (de *seni) 'vassall criat', 'servent domèstic'; suhi (de *suni) 'gendre'; zain (de *zani) 'guarda'; zi(i) (de *zini) 'gla'.

A partir de les caracteristiques del verbs sintetics i de la posició del participi i de la frase relativa, Ricardo Gómez ha proposat l'ordre VSO (verbe-subjecte-objecte) pel protobasc antic en lloc de l'ordre SOV (subjecte-objecte-verb) del basc modern.

Mitxelena va detallar el patró de formació del verb antic; hom pòt citar mod. jakin 'saber' (de *e-aki-n), ibili 'caminar' (de *e-biL-i), egon 'estar' (de *e-go-n), izan 'ésser' (de *e-iza-n), joan 'anar' i eraman 'portar' (de *e-oa-n i de *e-ra-oa-n respectivament); *e-du-n 'haver' com participi de la flexió verbal dut / det / dot 'he'.

Alfontso Irigoien va fer remontar la flexió moderna di(n)ot 'dic', di(n)ost, dinaust 'm'ho diu', al participi *enau(t)si que seria també la base d'euskara, euskera 'llengua basca'.

Vegeu també

Llengua aquitana

Enllaços externs

Bibliografia

(francès) Morvan, Michel, Les origines linguistiques du basque, Presses Universitaires de Bordeaux, 1996.ISBN 2-86781-182-1

Referències

↑ Potser *zo és també l'element de composició de txori 'ocell' e d'urzo (uso) 'colom'.
↑ Joseba Lakarra: de *(h)an- 'animal' e del llatí ARIES
↑ Joseba Lakarra: de *(h)an-(h)untz, *han- significant 'animal' e huntz 'heura
↑ Joseba Lakarra: de *(h)oin-(h)oin, lit. 'peu-peu'

[1] Potser *zo és també l'element de composició de txori 'ocell' e d'urzo (uso) 'colom'.

[2] Joseba Lakarra: de *(h)an- 'animal' e del llatí ARIES

[3] Joseba Lakarra: de *(h)an-(h)untz, *han- significant 'animal' e huntz 'heura

[4] Joseba Lakarra: de *(h)oin-(h)oin, lit. 'peu-peu'

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 17: / Línia 17: @@
 A partir de les caracteristiques del [[verb]]s sintetics i de la posició del [[participi]] i de la [[frase]] relativa, Ricardo Gómez ha proposat l'ordre VSO (verbe-subjecte-objecte) pel protobasc antic en lloc de l'ordre SOV ([[subjecte]]-[[objecte]]-[[verb]]) del basc modern.
-Mitxelena va detallar el patró de formació del verb antic; hom pòt citar mod. ''jakin'' 'saber' (de ''*e-aki-n''), ''ibili'' 'caminar' (de ''*e-biL-i''), ''egon'' 'estar' (de ''*e-go-n''), ''izan'' 'ésser'  (de ''*e-iza-n''), ''joan'' 'anar' i ''eraman'' 'portar' (de ''*e-oa-n'' i de ''*e-ra-oa-n'' respectivament); ''*e-du-n'' 'haver' com participi de la flexió verbal ''dut/det/dot'' 'he'.
+Mitxelena va detallar el patró de formació del verb antic; hom pòt citar mod. ''jakin'' 'saber' (de ''*e-aki-n''), ''ibili'' 'caminar' (de ''*e-biL-i''), ''egon'' 'estar' (de ''*e-go-n''), ''izan'' 'ésser'  (de ''*e-iza-n''), ''joan'' 'anar' i ''eraman'' 'portar' (de ''*e-oa-n'' i de ''*e-ra-oa-n'' respectivament); ''*e-du-n'' 'haver' com participi de la flexió verbal ''dut / det / dot'' 'he'.
-Alfontso Irigoien va fer remontar la flexió moderna ''di(n)ot'' 'dic', ''di(n)ost'', ''dinaust'' 'm'ho diu', al participi ''*enau(t)si'' que seria també la base d''euskara'', ''euskera'' 'llengua basca'.
+Alfontso Irigoien va fer remontar la flexió moderna ''di(n)ot'' 'dic', ''di(n)ost'', ''dinaust'' 'm'ho diu', al participi ''*enau(t)si'' que seria també la base d'''euskara'', ''euskera'' 'llengua basca'.
 ==Vegeu també==