Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
Línia 20: | Línia 20: | ||
|5= 5. [[ Ermessenda de Bigorra]] |
|5= 5. [[ Ermessenda de Bigorra]] |
||
|6= 6. [[Ermengol III d'Urgell]] |
|6= 6. [[Ermengol III d'Urgell]] |
||
|7= 7. [[ |
|7= 7. [[Clemència de Bigorra]] |
||
|8= 8. [[Sanç III de Navarra|Sanç III de Pamplona]] |
|8= 8. [[Sanç III de Navarra|Sanç III de Pamplona]] |
||
|9= 9. [[Sança d'Aybar]] |
|9= 9. [[Sança d'Aybar]] |
Revisió del 05:45, 29 des 2009
Plantilla:Reis d'Aragó Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç III d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
18. ? | ||||||||||||||||
9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
19. ? | ||||||||||||||||
2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
22. ? | ||||||||||||||||
11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
23. ? | ||||||||||||||||
1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
29. ? | ||||||||||||||||
7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
30. ? | ||||||||||||||||
15. ? | ||||||||||||||||
31. ? | ||||||||||||||||
Ascens al tron
El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz. Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Sanç I d'Aragó (pare) |
Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó "el Batallador" (germà) |
Comte de Ribagorça (Llista de comtes de Ribagorça) (1085–1104) | ||
Rei de Pamplona (Llista de reis de Navarra) (1094–1104) |