Diferència entre revisions de la pàgina «Principat de Catalunya»

Salta a la navegació Salta a la cerca
→‎Denominació de Principat: reordeno, a veure si s'entén millor
m (afegit enllaç a l'article en nova llengua (esperanto))
(→‎Denominació de Principat: reordeno, a veure si s'entén millor)
==Denominació de Principat==
[[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|[[Corts Catalanes]] segons una miniatura d'un incunable del segle XV]]
El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en [[llatí]] ''principatus'') que aparegué al [[segle XIV]] per indicar el territori sota jurisdicció de les [[Corts Catalanes]], el sobirà del qual (en llatí, ''princeps'') era el [[rei]] del [[Casal de Barcelona]], sense ser formalment un [[Monarquia|regne]] sinó una agrupació de [[comte|comtats]] amb unes lleis uniformades per les Corts. Prèviament ja s'utilitzava ''princeps'' per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i ''principatus'' per indicar el seu domini format per diversos comtats: [[Borrell II]], ''per consensum principis Borrellum''; [[Ramon Borrell]], ''inclutus princeps Raimundus''; [[Berenguer Ramon I]], ''principis nostri Berengarii''; [[Ramon Berenguer I]], ''principis Barchinonensis'';<ref>Frederic Udina i Antoni Maria Udina, ''Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae"'', Estudi General, núm. 5-6 any 1986, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43399 disponible en línia].</ref> [[Ramon Berenguer IV]], «lo Comte e princep de Catalunya»<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2091.html Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial]</ref> i després de l'acord amb [[Ramir II d'Aragó]], «príncep i dominador d'Aragó».
 
En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatu'' que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]]. En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya». <ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a [[Príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.
 
La primera referència explícita a la denominació de Principat de Catalunya es troba en la convocatòria a les [[Llista de Corts Generals Catalanes|Corts]] de [[Perpinyà]], del [[1350]], feta pel rei [[Pere el Cerimoniós]]. A les següents corts generals de la Corona, celebrades a [[Corts de Montsó (1362)|Montsó]] el 1362, se saluda al rei com «''illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum [...] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.''».<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2045.html Referència bibliogràfica de les ''Constitucions, capítols i actes de cort'' de l'Arxiu de la Corona d'Aragó]</ref> En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya». <ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
 
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de [[comú]] per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les Corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors. <ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
Prèviament ja s'utilitzava ''princeps'' per denominar al sobirà amb una autoritat superior a la nominal de comte, i ''principatus'' per indicar el seu domini format per diversos comtats: [[Borrell II]], ''per consensum principis Borrellum''; [[Ramon Borrell]], ''inclutus princeps Raimundus''; [[Berenguer Ramon I]], ''principis nostri Berengarii''; [[Ramon Berenguer I]], ''principis Barchinonensis'';<ref>Frederic Udina i Antoni Maria Udina, ''Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae"'', Estudi General, núm. 5-6 any 1986, [http://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43399 disponible en línia].</ref> [[Ramon Berenguer IV]], «lo Comte e princep de Catalunya»<ref>[http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/BITECA/2091.html Referència bibliogràfica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial]</ref> i després de l'acord amb [[Ramir II d'Aragó]], «príncep i dominador d'Aragó».
 
Sovint s'ha utilitzat el títol nobiliari de Príncep per l'hereu de la corona. En el cas de la [[corona d'Aragó]] l'hereu portava el títol de Duc de Girona, més tard canviat a [[Príncep de Girona]]. El Principat de Catalunya no es tracta d'un títol nobiliari sinó d'una denominació jurídica equivalent a domini o sobirania.
En l'[[Usatges de Barcelona|usatge]] 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a [[Almodis de la Marca]] com a ''principes'' del ''principatu'' que consistia en els comtats de [[Comte de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]] (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensió marítima del Principat des del [[cap de Creus]] fins a [[Salou]], incorporant per tant el [[comtat d'Empúries]]. En la [[Constitucions catalanes|constitució]] XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat «des de [[Salses]] fins a [[Lleida]] i [[Tortosa]] i els seus rius». El 1244 una pragmàtica de [[Jaume el Conqueridor]] estableix el límit amb Aragó definint ''Cathalonia universa'' des de Salses fins al [[Cinca]]. En el conflicte entre [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume III de Mallorca]] sobre els comtats de [[Comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], el primer li recorda «que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya». <ref>Fidal Fita Colomer, "El Principado de Cataluña: Razón de ese nombre", ''Boletín de la Real Academia de la Historia'', 1902, versió en línia a [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 Cervantes Virtual].</ref> Com que aquests comtats tenien algunes particularitats administratives, sovint s'utilitzava la denominació ''els Comtats'' en oposició al Principat.<ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019159 |títol=Els Comtats |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
 
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del [[1283]] és el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominació de [[comú]] per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'[[Eivissa (municipi)|Eivissa]], de [[Mallorca]] i de [[Perpinyà]]. Els [[Regne de Mallorca|reis de Mallorca]] participaven en les corts catalanes com a feudataris, i els seus habitants s'integraven en el braç respectiu del Principat. Les illes Balears eren considerades una prolongació del Principat, igual que els comtats de Cerdanya i Rosselló. Però a partir del segle XIV, els balears van deixar de concórrer a les Corts despatxant directament amb el rei per mitjà d'ambaixadors. <ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0153034 |títol=cort general |consulta= 17 setembre 2009 |obra=L'Enciclopèdia |editor=Enciclopèdia Catalana}}</ref>
 
El nom de Principat es va seguir utilitzant en els [[Decrets de Nova Planta]] de l'administració [[Dinastia borbònica|borbònica]], amb l'àmbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al [[segle XIX]]. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, però, en canvi, els moviments [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la [[Països Catalans|Catalunya Gran]]. Avui el terme Principat no està recollit en l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya]], però continua vigent com a denominació tradicional.

Menú de navegació