Vegueria de Tarragona

La Vegueria de Tarragona ha estat la que havia aglutinat històricament les comarques de Tarragona. En tots els momens de vigència d'aqueta divisió territorial, la capital de la Vegueria de Tarragona ha estat la ciutat de Tarragona. Aquesta ciutat ha estat la gènesi i la vertebradora de tot el territori. És la ciutat mare per excel•lència de tot el territori, per l'evolució de la història i assumida per la vocació dels seus ciutadans.

Un repàs a la història

Tàrraco constituïa, des de l’època republicana, un enclavament romà de primer ordre sobre el territori com a capital de la Hispània Citerior (la provincia més gran de tot l’Imperi Romà). Així, la ciutat acollia, en època imperial, el Concilium Provinciae, integrat pels representants dels set conventi o districtes que formaven la Província: Tàrraco, Cartago Nova, Caèsar Augusta, Clúnia, Astúrica Augusta, Lucus Augusta i Bràccara Augusta. El conventus de Tàrraco seria, territorialment, el més semblant al que avui anomenem Països Catalans.

L’any 26-25 aC Octavi August es traslladà a Tarragona per dirigir de prop la guerra contra els càntabres i els àsturs. Així, durant dos anys es va convertir de fet en la capital de tot l’Imperi Romà. Des de l’any 259 dC es documenta episcopat a la ciutat i l’any 385 dC el papa Sirici es dirigeix al bisbe metropolità de Tarragona assignant-li funcions primades sobre totes les províncies hispàniques. A inicis del segle V a Tarragona resideix el comes hispaniarum.

Després de l’impàs islàmic la ciutat de Tarragona és infeudada per les voluntats papals. I per fer efectiu aquest desig Urbà II remet al bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, una butlla signada a Càpua l’1 de juliol de 1091 en què s’expressa: “Tarragona fou insigne entre les primeres ciutats d’Hispània, com ho demostren també els escrits dels gentils i dels cristians...”.

A partir d’aquest moment,amb la presència efectiva de l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort i de diferents butlles pontifícies, el territori s’anirà organitzant. Naixeran parròquies en les actuals comarques del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà, Urgell i Garrigues que depenien de la mitra tarragonina. Aquestes poblacions a l’actualitat són filles de la seva metropoli. L’arquebisbe, juntament amb el comte, foren els vertebradors del territori durant aquest renaixement medieval.

El rei Alfons el Cast, primer rei de Catalunya i Aragó (1162-96) va apreciar tant Tarragona que l’ anomenava com la “capital del meu regne”. Des d'aleshores Tarragona va ser sempre la capital de la Vegueria de Tarragona en època medieval i moderna.

Ni tan sols els règims forasters canviaren la capitalitat històrica de Tarragona. Amb el Decret de Nova Planta de 1716 fou capital del “corregimiento” de Tarragona i amb l’establiment de la divisió territorial borbònica en províncies, des de 1822, Tarragona ha estat sempre la capital de les comarques de Tarragona. En aquesta darrera decisió hi tingueren un pes enorme dues raons essencials. D'una banda, l'aferrissada defensa que l'any 1811 la ciutat de Tarragona féu davant dels exèrcits francesos en l'anomenada guerra del francès. Tarragona acollí dones i homes de tot el territori i els aixoplugà dins les seves muralles. Les escales de la catedral foren el darrer baluard de defensa del territori tarragoní i hi moriren milers de defensors. Per altra banda, el govern de l'Estat espanyol restà atent al nombre majoritari de municipis de les comarques tarragonines que donava suport a la continuïtat de la capitalitat de Tarragona.

Referències

• ADSERÀ MARTORELL, Josep: Tarragona. Capital de provincia, Tarragona, by author, 1986.

• ROVIRA I GÓMEZ , Salvador-J.: Breu Història de Tarragona, Tarragona: Òmnium Cultural del Tarragonès, 1984.