Caulerpa taxifolia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
Línia 38: Línia 38:
([[Laguna Hedionda]], a [[Carlsbad (Califòrnia)|Carlsbad]] i [[Seagate Laguna]] a [[Huntington]]).
([[Laguna Hedionda]], a [[Carlsbad (Califòrnia)|Carlsbad]] i [[Seagate Laguna]] a [[Huntington]]).


== Possible mètode de control biològic==
== Possible mètode de control biològic ==
Investigadors de la [[Universitat de Niça]], a França han estat estudiant un petit [[llimac]] aquàtic que se sap que és un [[depredador]] natural de ''C. taxifolia''.<ref>{{citar web |url= http://www.unice.fr/LEML/Pages/Pub_LEML/Thibaut%20et%20al%202001.pdf |títol= Elysia subornata a potential control agent of the alga ''Caulerpa taxifolia'' in the Mediterranean Sea|autor= Thibaut, T.|consulta=19 juny 2009 |obra= Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom|editor= |data= 2001|llengua= anglès }}</ref> Anomenada ''[[Elysia subornata]]'', es va trobar davant les costes de [[Florida]], en aigües més càlides que les de la Mediterrània. Aquest llimac es creu que s'alimenta exclusivament de la ''Caulerpa taxifolia'', enganxant seva [[probòscide]] a la “tija” i succionant el líquid viscós de color blanc a l'interior de la tija. Les algues s'afebleixen, perden el color i moren. El llimac detoxifica el verí de ''C. taxifolia''' usant un [[enzim]] que neutralitza els efectes nocius del verí. Aquests llimacs no poden sobreviure a les aigües més fresques del Mediterrani.
Investigadors de la [[Universitat de Niça]], a França han estat estudiant un petit [[llimac]] aquàtic que se sap que és un [[depredador]] natural de ''C. taxifolia''.<ref>{{citar web |url= http://www.unice.fr/LEML/Pages/Pub_LEML/Thibaut%20et%20al%202001.pdf |títol= Elysia subornata a potential control agent of the alga ''Caulerpa taxifolia'' in the Mediterranean Sea|autor= Thibaut, T.|consulta=19 juny 2009 |obra= Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom|editor= |data= 2001|llengua= anglès }}</ref> Anomenada ''[[Elysia subornata]]'', es va trobar davant les costes de [[Florida]], en aigües més càlides que les de la Mediterrània. Aquest llimac es creu que s'alimenta exclusivament de la ''Caulerpa taxifolia'', enganxant seva [[probòscide]] a la “tija” i succionant el líquid viscós de color blanc a l'interior de la tija. Les algues s'afebleixen, perden el color i moren. El llimac detoxifica el verí de ''C. taxifolia''' usant un [[enzim]] que neutralitza els efectes nocius del verí. Aquests llimacs no poden sobreviure a les aigües més fresques del Mediterrani.


==Referències==
== Referències ==
<references />
<references />


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Caulerpa taxifolia}}
{{commonscat|Caulerpa taxifolia}}
*[http://www.sbg.ac.at/ipk/avstudio/pierofun/ct/caulerpa.htm ''Literature Review of Caulerpa taxifolia''] {{en}}
* [http://www.sbg.ac.at/ipk/avstudio/pierofun/ct/caulerpa.htm ''Literature Review of Caulerpa taxifolia''] {{en}}
* {{citar web |url= http://www.pbs.org/wgbh/nova/algae/ |títol= "Deep Sea Invasion"|consulta=19 juny 2009 |obra= |editor= |data= |llengua= anglès }}
* {{citar web |url= http://www.pbs.org/wgbh/nova/algae/ |títol= "Deep Sea Invasion"|consulta=19 juny 2009 |obra= |editor= |data= |llengua= anglès }}



Revisió del 16:58, 31 des 2009

Infotaula d'ésser viuCaulerpa taxifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClasseBryopsidophyceae
OrdreBryopsidales
FamíliaCaulerpaceae
GènereCaulerpa
EspècieCaulerpa taxifolia Modifica el valor a Wikidata

Caulerpa taxifolia és una espècie d'alga del gènere Caulerpa, oriündes de l'Oceà Índic, s'ha utilitzat com a ornamentació en aquaris a tot el món. L'alga forma un estoló que s'estén horitzontalment just per sobre del fons marí arenós, i d'aquest “tronc” vertical creixen "fulles" amb formes similars a les falgueres. Les fulles són planes, com les del teix, d'aquí el nom de l'espècie "taxifolia" (el gènere de teix és "Taxus"). Aquesta alga produeix grans quantitats d'un producte químic que és tòxic per a peixos i altres als possibles depredadors. Això és en contrast amb altres plantes que produeixen una varietat de toxines, però en quantitats reduïdes. Una soca d'aquesta alga es trobà prosperant en ambients freds aquari pel personal del Zoo Wilhelma de Stuttgart (Alemanya) el 1980. Aquari al zoològic, la criança selectiva sota l'exposició a productes químics i la llum ultraviolada va fer de Caulpera encara més resistent,[2] i quan finalment s'alliberà al Mediterrani, es convertí en una espècie invasora que que amenaçava amb d'alterar els ecosistemes per una exclusió d'altres algues no comestibles.

Infestació inicial

Es creu que aquesta alga fou alliberada accidentalment a les aigües costaneres del Mediterrani el 1984 prop del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Es constatà que havia crescut Caulerpa que cobria 7.400 hectàrees.[3] Una creença que va sorgir va ser la prevenció d'altres plantes de conreu, el que el sobrenom de l'"alga assassina". La planta va començar a estendre's entre els ports al llarg de la costa mediterrània. C. taxifolia s'ha descobert a les costes d'Austràlia i els Estats Units, encara que cap d'aquestes invasions han estat a l'escala amb que succeeix al Mediterrani. El biòleg marí Alexander Meinez va descobrir per primera vegada la planta al Mediterrani a la dècada de 1980, i va demanar l'ajut del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Tanmateix, el director del museu va argumentar que aquesta invasió havia ocorregut naturalment, probablement a resultes del transport per corrents oceàniques tropicals que transportaren l'alga a la zona. Les disputes sobre si l'espècie era natural o invasiva, i si el museu era el responsable del seu alliberament va contribuir a la difusió descontrolada d'aquesta alga. [4]

El museu seguí negant que alliberà la planta, encara que l'ex-director Jacques-Yves Cousteau finalment va expressar el seu convenciment que era l'única explicació raonable. Sovint es va informar que fins a la meitat de les espècies de peixos han desaparegut de les zones on creix Caulerpa. I encara que els estudis científics han demostrat que la diversitat de peixos i la biomassa són iguals o majors a praderies Caulerpa que en els llits d'algues marines,[5] que Caulerpa no va tenir cap efecte sobre la composició o la riquesa biològica d'espècies de peixos,[6] i que la riquesa de plantes epífites és major en Caulerpa que en el mar d'herba,[7] aquests estudis han estat recentment revocats. Un estudi realitzat el 2001 conclogué que les reclamacions de grans àrees cobertes s'han exagerat fins a 100 vegades la seva extensió real.[8]

Propagació

La soca d'aquari només es reprodueix asexualment, és a dir, vegetativament. L'anàlisi del líquid blanc viscós i elàstic de l'interior del cal·lus només conté gàmetes masculins. La taxa de creixement pot arribar a un centímetre diari. Si una petita part es separada de la resta de l'alga, aquesta petita part port regenerar una nova alga. Les àncores dels vaixells i les xarxes de pesca poden servir com a portadors de Caulerpa i es creu que ha sigut mitjançant aquest mecanisme que l'alga s'ha dispersat als diferents punts on s'ha trobat. Per tant, aquesta alga s'ha trobat que es dispersa de la costa d'una ciutat portuària a la costa d'un altre port. Les varietats naturals es reprodueixen també sexualment. Els gàmetes són expulsats de cada sexe i es reuneixen per formar un zigot, que després passa per dos estadis larvaris abans de convertir-se en adult. Tot i això no està demostrada la reproducció sexual efectiva en l'àrea del Mediterrani.

Altres infestacions

El 2000, la soca es va trobar a la costa de Califòrnia (EUA), prop de San Diego,[9] i també a la costa de Nova Gal·les del Sud, Austràlia. La invasió de Califòrnia va ser prou petita com per ser considerat controlable: va ser cobert amb lona, que es va falcar amb sacs de sorra a les vores de la infestació. A continuació, s'aboca clor a través de tubs que introdueixen en certes obertures en la lona: l'interior de la lona s'omple de clor i mata els organismes vius en el seu interior, incloent l'alga assassina, sinó també els peixos i plantes. La matança dels altres organismes no era desitjable, però es va considerar preferible deixar que la mala herba creix sense control, que en el rendiment final major estralls en aquestes mateixes criatures. L'aparició de la costa de Califòrnia era molt probablement causat per un aquari propietari indegudament el contingut de dúmping, la qual cosa permet C. taxifolia a fluir a través d'una tempesta de clavegueram a la llacuna on es va descobrir la invasió. Califòrnia ha aprovat una llei que prohibeix la possessió, venda o transport de Caulerpa taxifolia en l'estat. També hi ha una llei federal en virtut de la Llei de males herbes nocives que prohibeix la venda i el transport interestatal del cep d'aquari Caulerpa. El juliol de 2006, l'alga s'ha declarat eradicada dels dos llocs del sud de Califòrnia (Laguna Hedionda, a Carlsbad i Seagate Laguna a Huntington).

Possible mètode de control biològic

Investigadors de la Universitat de Niça, a França han estat estudiant un petit llimac aquàtic que se sap que és un depredador natural de C. taxifolia.[10] Anomenada Elysia subornata, es va trobar davant les costes de Florida, en aigües més càlides que les de la Mediterrània. Aquest llimac es creu que s'alimenta exclusivament de la Caulerpa taxifolia, enganxant seva probòscide a la “tija” i succionant el líquid viscós de color blanc a l'interior de la tija. Les algues s'afebleixen, perden el color i moren. El llimac detoxifica el verí de C. taxifolia' usant un enzim que neutralitza els efectes nocius del verí. Aquests llimacs no poden sobreviure a les aigües més fresques del Mediterrani.

Referències

  1. Guiry, M.D. & Guiry, G.M.. «Caulerpa taxifolia (M. Vahl) C. Agardh». AlgaeBase version 4.2 , National University of Ireland, Galway, 2007. [Consulta: 21 juny 2009].
  2. Pierre Madl & Maricela Yip «Literature Review of Caulerpa taxifolia». BUFUS-Info, vol. 19, 31, 2004 [Consulta: 10 juny 2007].
  3. Brillantez 1998
  4. Alda, Alan. «GREEN INVADER» (Show #1204 "Alien Invasion" Premiered November 6, 2001). Scientific American Frontiers. [Consulta: 19 juny 2009].
  5. Relini et al. 1998
  6. Francour et al. 1995
  7. Frakes 2001
  8. Frakes, 2001
  9. «Killer Algae Invades Southern Cal» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2009].
  10. Thibaut, T. «Elysia subornata a potential control agent of the alga Caulerpa taxifolia in the Mediterranean Sea» (en anglès). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2001. [Consulta: 19 juny 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caulerpa taxifolia