Rodonita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 49: Línia 49:
** http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes2/buscador/index.php?expresion=rodonita
** http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes2/buscador/index.php?expresion=rodonita


[[Categoria:Silicats]]
[[Categoria:Silicats (minerals)]]


[[de:Rhodonit]]
[[de:Rhodonit]]

Revisió del 01:41, 3 gen 2010

Infotaula de mineralRodonita

Rodonita de la mina San Martín, Chiurucu, Districte de Huallanca, Província de Bolognesi, Ancash, Perú. Dimensions: 53 mm x 52 mm x 40 mm Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn²⁺SiO₃ Modifica el valor a Wikidata
Epònimrosa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMineral
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.27 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.4.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lísistema triclínic Modifica el valor a Wikidata
Hàbit cristal·líMassiu granular
ColorRosa o roig-carn
FracturaIrregular a concoidal
Duresa5,5 a 6,5 (escala de Mohs)
Color de la ratllaBlanca
Densitat3,4 a 3,7 g/cm3
Altres característiquesclasse inosilicats - VIII/F
Biáxino negatiu
Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura.
Fowlerita varietat con cinc i calci.
Keatingina varietat amb poc manganeso.
No se solubilitzen en ácids.
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolRdn Modifica el valor a Wikidata

La rodonita o pajsbergita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxès. Químicament és un silicat de manganès, en el qual aquest últim pot estar substituït per ferro, magnesi o calci.[1] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per cinc.

Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulessis. Color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.

Descoberta en 1819, el seu nom ve del grec rodon, que significa color rosa-colorit.

Ambient de formació

Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermalés i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita.

Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió.

Sol tenir com associats a minerals negres del manganès i pirita, i de vegades també amb calcita, microclina i piromanganita.

Localització, extracció i ús

S'extrau en jaciments importants de monts Urales (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs de Estats Units. A l'Estat Espanyol es localitzen jaciments en Valverde del camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz.

S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.

Referències

  1. Acta Crystallographica:: 12: 182-187.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodonita