Vega: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 35: | Línia 35: | ||
{{Commons|Vega}} |
{{Commons|Vega}} |
||
{{Catàlegs|HD=172167|HR=7001}} |
{{Catàlegs|HD=172167|HR=7001}} |
||
[[Categoria:Estrelles de la seqüència principal]] |
[[Categoria:Estrelles de la seqüència principal tipus A]] |
||
[[Categoria:Estrelles tipus A]] |
|||
[[Categoria:Objectes HD|172167]] |
[[Categoria:Objectes HD|172167]] |
||
[[Categoria:Objectes HR|7001]] |
[[Categoria:Objectes HR|7001]] |
Revisió del 20:37, 3 gen 2010
Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de Lira, culminant al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu. És un estel proper, a només 25 anys llum de distància del Sol i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival. El seu nom prové del terme àrab waqi, que significa «allò que cau», a través de la frase النسر الواقع an-nasr al-wāqi‘, traduïda com a «l'àliga que cau en picat». En les representacions gràfiques de la constel·lació, Vega apareix com una joia incrustada en el cos de la Lira.
La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli en el seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.
Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjan dels anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes però pot persistir molt de temps després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.
Cap a l'any 14.000, Vega serà l'estrella que indicarà el Nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.
Els astrònoms professionals han usat Vega per a la calibració d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero a totes les longituds d'ona. Actualment ja no se segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visible (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vega |
Catàlegs astronòmics | ||
HD: | HD 172165 - HD 172166 - HD 172167 - HD 172168 - HD 172169 | |
HR: | HR 6999 - HR 7000 - HR 7001 - HR 7002 - HR 7003 |
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB
- ↑ 1,0 1,1 Jinmi Yoon «A New View of Vega's Composition, Mass, and Age» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 08-12-2009, pàg. 71–79. DOI: 10.1088/0004-637X/708/1/71.
- ↑ Gerard T. van Belle «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ «Astrometric Studies of Aldebaran, Arcturus, Vega, the Hyades, and Other Regions» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Saul Adelman «Normal A0−A1 stars with low rotational velocities. I. Abundance determination and classification» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2014. DOI: 10.1051/0004-6361/201322762.
- ↑ 6,0 6,1 «Astrometric Studies of Aldebaran, Arcturus, Vega, the Hyades, and Other Regions» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Kim Venn «The chemical composition of three lambda Bootis stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1990, pàg. 234–244. DOI: 10.1086/169334.
- ↑ Afirmat a: Heavy element abundances in Ap stars from ultraviolet data. I. The bright reference stars alpha Lyrae and alpha Canis Majoris A. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978. DOI: 10.1086/155808.