Pere el d'Osca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 64: Línia 64:
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis'' <ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000763 Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca]</ref>
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis'' <ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000763 Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca]</ref>


* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex'' <ref>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: [http://books.google.es/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA574&lpg=PA574&dq=Ego,+Petrus+rex&source=bl&ots=8Tn_T9VGLW&sig=cyS_W8l44xCEnhYU-E95NZhEu-Q&hl=ca&ei=fIo5S9GPHZL44AakmICqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CD4Q6AEwCQ#v=onepage&q=Ego%2C%20Petrus%20rex&f=false Carta de Alfonso II de Aragón]</ref>
* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz'' <ref>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: [http://books.google.es/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA574&lpg=PA574&dq=Ego,+Petrus+rex&source=bl&ots=8Tn_T9VGLW&sig=cyS_W8l44xCEnhYU-E95NZhEu-Q&hl=ca&ei=fIo5S9GPHZL44AakmICqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CD4Q6AEwCQ#v=onepage&q=Ego%2C%20Petrus%20rex&f=false Carta de Alfonso II de Aragón]</ref>

* A [[1100]]: ''Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium'' <ref>Titels of European hereditary rulers: [Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)]</ref>






Revisió del 21:53, 4 gen 2010

Plantilla:Reis d'Aragó Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).

Orígens familiars

Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
4. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. ?
 
 
 
 
 
 
 
9. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Pere I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
12. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Tetberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Bernat Tallaferro
 
 
 
 
 
 
 
13. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Toda de Provença
 
 
 
 
 
 
 
3. Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Bernat I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
14. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Ascens al tron

Pere I d'Aragó

El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz. Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

Núpcies i descendents

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Títols i successors

  • A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis [2]
  • A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz [3]
  • A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium [4]


Pere el d'Osca
Naixement: 1069 Mort: 1104
Títols
Precedit per:
Sanç I d'Aragó
(pare)
Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
(1094–1104)
Succeït per:
Alfons I d'Aragó
"el Batallador"

(germà)
Comte de Ribagorça
(Llista de comtes de Ribagorça)
(1085–1104)
Rei de Pamplona
(Llista de reis de Navarra)
(1094–1104)

Referències

  1. (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
  2. Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
  3. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
  4. Titels of European hereditary rulers: [Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)]