Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
| Línia 64: | Línia 64: | ||
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis'' <ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000763 Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca]</ref> |
* A [[1076]]: ''Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis'' <ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000763 Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca]</ref> |
||
* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex'' <ref>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: [http://books.google.es/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA574&lpg=PA574&dq=Ego,+Petrus+rex&source=bl&ots=8Tn_T9VGLW&sig=cyS_W8l44xCEnhYU-E95NZhEu-Q&hl=ca&ei=fIo5S9GPHZL44AakmICqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CD4Q6AEwCQ#v=onepage&q=Ego%2C%20Petrus%20rex&f=false Carta de Alfonso II de Aragón]</ref> |
* A [[1098]]: ''Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz'' <ref>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: [http://books.google.es/books?id=aEx8TJoXiAEC&pg=PA574&lpg=PA574&dq=Ego,+Petrus+rex&source=bl&ots=8Tn_T9VGLW&sig=cyS_W8l44xCEnhYU-E95NZhEu-Q&hl=ca&ei=fIo5S9GPHZL44AakmICqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CD4Q6AEwCQ#v=onepage&q=Ego%2C%20Petrus%20rex&f=false Carta de Alfonso II de Aragón]</ref> |
||
* A [[1100]]: ''Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium'' <ref>Titels of European hereditary rulers: [Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)]</ref> |
|||
Revisió del 21:53, 4 gen 2010
Plantilla:Reis d'Aragó Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
| 16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
| 8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
| 17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
| 4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 18. ? | ||||||||||||||||
| 9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
| 19. ? | ||||||||||||||||
| 2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
| 10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
| 21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
| 5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 22. ? | ||||||||||||||||
| 11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
| 23. ? | ||||||||||||||||
| 1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
| 24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
| 25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
| 6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
| 26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
| 13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
| 27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
| 3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
| 28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
| 14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
| 29. ? | ||||||||||||||||
| 7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
| 30. ? | ||||||||||||||||
| 15. ? | ||||||||||||||||
| 31. ? | ||||||||||||||||
Ascens al tron
El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz. Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sanç I d'Aragó (pare) |
Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó "el Batallador" (germà) |
| Comte de Ribagorça (Llista de comtes de Ribagorça) (1085–1104) | ||
| Rei de Pamplona (Llista de reis de Navarra) (1094–1104) | ||
Referències
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: [Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)]