Pelicaniformes: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{Taxobox +{{Taxocaixa ocell) |
m Robot modifica: sr:Весларице; canvis cosmètics |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
| subdivision_ranks = Famílies |
| subdivision_ranks = Famílies |
||
| subdivision = |
| subdivision = |
||
*[[Pelecanidae]] |
* [[Pelecanidae]] |
||
*[[Sulidae]] |
* [[Sulidae]] |
||
*[[Phalacrocoracidae]] |
* [[Phalacrocoracidae]] |
||
*[[Fregatidae]] |
* [[Fregatidae]] |
||
*[[Anhingidae]] |
* [[Anhingidae]] |
||
*[[Phaethontidae]] |
* [[Phaethontidae]] |
||
*[[Plotopteridae]]<sup>†</sup> |
* [[Plotopteridae]]<sup>†</sup> |
||
}} |
}} |
||
Els '''pelicaniformes''' (''Pelecaniformes'') són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espècies. |
Els '''pelicaniformes''' (''Pelecaniformes'') són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espècies. |
||
| Línia 64: | Línia 64: | ||
[[sk:Pelikánotvaré]] |
[[sk:Pelikánotvaré]] |
||
[[sl:Veslonožci]] |
[[sl:Veslonožci]] |
||
[[sr: |
[[sr:Весларице]] |
||
[[sv:Pelikanfåglar]] |
[[sv:Pelikanfåglar]] |
||
[[tr:Pelikanlar]] |
[[tr:Pelikanlar]] |
||
Revisió del 03:41, 9 gen 2010
Pelecaniformes  | |
|---|---|
 pelicà bru | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Aequornithes |
| Ordre | Pelecaniformes Sharpe, 1891 |
Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món. Es distingeixen d'altres ordres d'ocells pel fet de posseir peus amb els quatre dits membranats (totipalmats). La majoria presenten una clapa nua a la gola. Existeixen unes 57 espècies.
Darrerament s'ha discutit molt la taxonomia del grup, ja que estudis moleculars suggereixen que les similituds entre pelicaniformes són el resultat d'evolució convergent i no pas d'una ascendència comuna. D'aquesta manera el grup seria polifilètic i no podria constituir un clade veritable. Els estudis d'ADN de Sibley i Ahlquist situen els pelicaniformes juntament amb els corbs marins, els cabussets, els becplaners, els voltors americans, els pingüins, els petrells, les cigonyes i les calàbries dins d'un subgrup en l'ordre molt més extens dels Ciconiiformes.
Famílies de pelicaniformes
- Pelecanidae: Els pelicans. Ocells molt grans amb bosses a la gola on acumules i desen els peixos mentre cacen.
- Sulidae: Els mascarells. Ocells mitjans que cacen llençant-se a l'aigua des de l'aire i submergint-se. Ales llargues i sovint peus i becs acolorits.
- Phalacrocoracidae: Els corbs marins. Ocells mitjans amb becs en forma de ganxo i plomatge negre o molt fosc, no totalment impermeable.
- Fregatidae: Les fregates. Ocells grans amb plomatge negre i blanc, ales molt llargues i hàbits de caça parasitaris (cleptoparasitisme). Bosses inflables vermelles característiques a la gola.
- Anhingidae: Les anhingues. Família de quatre espècies, amb becs llargs i colls també llargs i ondulants. Poden nedar amb el cos submergit. El plomatge no és totalment impermeable.
- Phaethontidae: Els faetons. Ocells mitjans, amb hàbits més marins que la resta de pelicaniformes. Els adults tenen llargues plomes caudals centrals i no presenten la típica clapa a la gola.
- Plotopteridae: Els plotoptèrids. Un grup extingit d'ocells marins semblants als pingüins.