Francesc Jeroni Benet Franc: diferència entre les revisions
m Robot elimina tags – i — |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
| càrrec eclesiàstic=Ardiaca de [[Santa Maria del Mar]] de [[Barcelona]] |
| càrrec eclesiàstic=Ardiaca de [[Santa Maria del Mar]] de [[Barcelona]] |
||
|}} |
|}} |
||
'''Francesc Jeroni Benet Franc''' fou [[ardiaca]] de [[Santa Maria del Mar]] de [[Barcelona]] i [[president de la |
'''Francesc Jeroni Benet Franc''' fou [[ardiaca]] de [[Santa Maria del Mar]] de [[Barcelona]] i [[president de la Generalitat de Catalunya]] elegit el [[22 de juliol]] de [[1554]]. Se'n desconeixen més dades biogràfiques. |
||
En aquest trienni continuaren els assetjaments de la flota turca al [[Mediterrània]]. Amb tot, les tensions internes es produeixen entre la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] enfrontats amb el [[virrei de Catalunya]], Pere Afan de Ribera, duc d'Alcalà de los Gazules. En [[novembre]] de [[1554]], el virrei marxa a [[Perpinyà]] i deixa al mestre de camp Guevara com a lloctinent de capità general de [[Barcelona]], qui col·locà defenses a les [[Drassanes Reials de Barcelona|drassanes]] i al [[Consell de Cent]]. Això disgusta al [[conseller en cap]] que era a qui li corresponia convocar la Coronela per a defensar el territori. Aquests incidents es reproduïren crònicament en [[1555]] quan el Consell de Cent es negà a cedir el control dels portals de les muralles de Barcelona i quan l'amenaça turca de juliol de [[1555]] tornà a requerir l'organització de la defensa civil. Les reiterades pretensions dels estaments reials d'anular els sistemes de mobilització per poder tenir sota control del virrei als cavallers toparen contínuament amb la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i el [[Consell de Cent|Consell]] amb un paper important de [[Lluís de Requesens i Zúñiga]] i [[Ferran de Sardenya]], membres del [[braç militar]]. |
En aquest trienni continuaren els assetjaments de la flota turca al [[Mediterrània]]. Amb tot, les tensions internes es produeixen entre la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] enfrontats amb el [[virrei de Catalunya]], Pere Afan de Ribera, duc d'Alcalà de los Gazules. En [[novembre]] de [[1554]], el virrei marxa a [[Perpinyà]] i deixa al mestre de camp Guevara com a lloctinent de capità general de [[Barcelona]], qui col·locà defenses a les [[Drassanes Reials de Barcelona|drassanes]] i al [[Consell de Cent]]. Això disgusta al [[conseller en cap]] que era a qui li corresponia convocar la Coronela per a defensar el territori. Aquests incidents es reproduïren crònicament en [[1555]] quan el Consell de Cent es negà a cedir el control dels portals de les muralles de Barcelona i quan l'amenaça turca de juliol de [[1555]] tornà a requerir l'organització de la defensa civil. Les reiterades pretensions dels estaments reials d'anular els sistemes de mobilització per poder tenir sota control del virrei als cavallers toparen contínuament amb la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i el [[Consell de Cent|Consell]] amb un paper important de [[Lluís de Requesens i Zúñiga]] i [[Ferran de Sardenya]], membres del [[braç militar]]. |
||
Revisió del 20:41, 10 gen 2010
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  |
| Mort | valor desconegut |
 64è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1554 (Gregorià) – 1557 (Gregorià) ← Miquel de Tormo – Pere Àngel Ferrer i Despuig → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554. Se'n desconeixen més dades biogràfiques.
En aquest trienni continuaren els assetjaments de la flota turca al Mediterrània. Amb tot, les tensions internes es produeixen entre la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent enfrontats amb el virrei de Catalunya, Pere Afan de Ribera, duc d'Alcalà de los Gazules. En novembre de 1554, el virrei marxa a Perpinyà i deixa al mestre de camp Guevara com a lloctinent de capità general de Barcelona, qui col·locà defenses a les drassanes i al Consell de Cent. Això disgusta al conseller en cap que era a qui li corresponia convocar la Coronela per a defensar el territori. Aquests incidents es reproduïren crònicament en 1555 quan el Consell de Cent es negà a cedir el control dels portals de les muralles de Barcelona i quan l'amenaça turca de juliol de 1555 tornà a requerir l'organització de la defensa civil. Les reiterades pretensions dels estaments reials d'anular els sistemes de mobilització per poder tenir sota control del virrei als cavallers toparen contínuament amb la Generalitat i el Consell amb un paper important de Lluís de Requesens i Zúñiga i Ferran de Sardenya, membres del braç militar.
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
| Precedit per: Miquel de Tormo |
President de la Generalitat de Catalunya 1554–1557 |
Succeït per: Pere Àngel Ferrer i Despuig |
