Pere el d'Osca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 52: Línia 52:
El [[1085]] el seu pare li va cedir el [[comtat de Ribagorça]] i [[comtat de Sobrarb|Sobrarb]], per a l'any següent conquerir la ciutat de [[Montsó]], que també li fou concedida.
El [[1085]] el seu pare li va cedir el [[comtat de Ribagorça]] i [[comtat de Sobrarb|Sobrarb]], per a l'any següent conquerir la ciutat de [[Montsó]], que també li fou concedida.


==1095. La conquesta d'Osca==
=== 1095. La conquesta d'Osca ===
{{principal|setge d'Osca}}
{{principal|setge d'Osca}}
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el [[4 de juny]] de [[1094]], a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els [[Monegros]]. El [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Osca]], desprès de derrotar el cabdill [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] de [[Saragossa]] a la [[batalla de les planes d'Alcoraz]].
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el [[4 de juny]] de [[1094]], a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els [[Monegros]]. El [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Osca]], desprès de derrotar el cabdill [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] de [[Saragossa]] a la [[batalla de les planes d'Alcoraz]].


==Expansió==
===Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa===
{{principal|Setge de Saragossa (1104)}}
{{principal|Batalla d'Alcoraz|Setge de Saragossa (1104)}}
Va lluitar al costat d'[[El Cid]] a la [[batalla de Bairén]], a [[Gandia]]<ref>{{es}} DGPA, ''Castillo de Bairén'' [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/97.pdf]</ref> el [[1097]]. El [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el [[27 de setembre]] de [[1104]] a la [[Vall d'Aran]].
Va lluitar al costat d'[[El Cid]] a la [[batalla de Bairén]], a [[Gandia]]<ref>{{es}} DGPA, ''Castillo de Bairén'' [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/97.pdf]</ref> el [[1097]]. El [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el [[27 de setembre]] de [[1104]] a la [[Vall d'Aran]].



Revisió del 02:35, 12 gen 2010

Plantilla:Reis d'Aragó Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).

Orígens familiars

Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ximena Fernández
 
 
 
 
 
 
 
4. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. ?
 
 
 
 
 
 
 
9. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
10. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Adelaida de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. ?
 
 
 
 
 
 
 
11. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. ?
 
 
 
 
 
 
 
1. Pere I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
12. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Tetberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Bernat Tallaferro
 
 
 
 
 
 
 
13. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Toda de Provença
 
 
 
 
 
 
 
3. Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Bernat I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
14. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Biografia

Pere I d'Aragó

El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.

1095. La conquesta d'Osca

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.

Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa

Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

Núpcies i descendents

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Títols i successors

  • A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis [2]
  • A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (...) ego Petro Sangiz [3]
  • A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium [4]


Pere el d'Osca
Naixement: 1069 Mort: 1104
Títols
Precedit per:
Sanç I d'Aragó
(pare)
Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
(1094–1104)
Succeït per:
Alfons I d'Aragó
"el Batallador"

(germà)
Comte de Ribagorça
(Llista de comtes de Ribagorça)
(1085–1104)
Rei de Pamplona
(Llista de reis de Navarra)
(1094–1104)

Referències