Pere el d'Osca: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 52: | Línia 52: | ||
El [[1085]] el seu pare li va cedir el [[comtat de Ribagorça]] i [[comtat de Sobrarb|Sobrarb]], per a l'any següent conquerir la ciutat de [[Montsó]], que també li fou concedida. |
El [[1085]] el seu pare li va cedir el [[comtat de Ribagorça]] i [[comtat de Sobrarb|Sobrarb]], per a l'any següent conquerir la ciutat de [[Montsó]], que també li fou concedida. |
||
==1095. La conquesta d'Osca== |
=== 1095. La conquesta d'Osca === |
||
{{principal|setge d'Osca}} |
{{principal|setge d'Osca}} |
||
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el [[4 de juny]] de [[1094]], a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els [[Monegros]]. El [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Osca]], desprès de derrotar el cabdill [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] de [[Saragossa]] a la [[batalla de les planes d'Alcoraz]]. |
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el [[4 de juny]] de [[1094]], a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els [[Monegros]]. El [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Osca]], desprès de derrotar el cabdill [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] de [[Saragossa]] a la [[batalla de les planes d'Alcoraz]]. |
||
==Expansió== |
===Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa=== |
||
{{principal|Setge de Saragossa (1104)}} |
{{principal|Batalla d'Alcoraz|Setge de Saragossa (1104)}} |
||
Va lluitar al costat d'[[El Cid]] a la [[batalla de Bairén]], a [[Gandia]]<ref>{{es}} DGPA, ''Castillo de Bairén'' [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/97.pdf]</ref> el [[1097]]. El [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el [[27 de setembre]] de [[1104]] a la [[Vall d'Aran]]. |
Va lluitar al costat d'[[El Cid]] a la [[batalla de Bairén]], a [[Gandia]]<ref>{{es}} DGPA, ''Castillo de Bairén'' [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/97.pdf]</ref> el [[1097]]. El [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el [[27 de setembre]] de [[1104]] a la [[Vall d'Aran]]. |
||
Revisió del 02:35, 12 gen 2010
Plantilla:Reis d'Aragó Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).
Orígens familiars
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.
16. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
8. Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
17. Ximena Fernández | ||||||||||||||||
4. Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
18. ? | ||||||||||||||||
9. Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
19. ? | ||||||||||||||||
2. Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
20. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
10. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
21. Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
5. Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
22. ? | ||||||||||||||||
11. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
23. ? | ||||||||||||||||
1. Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
24. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
12. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
25. Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
6. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
26. Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
13. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
27. Toda de Provença | ||||||||||||||||
3. Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
28. Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
14. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
29. ? | ||||||||||||||||
7. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
30. ? | ||||||||||||||||
15. ? | ||||||||||||||||
31. ? | ||||||||||||||||
Biografia
El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.
1095. La conquesta d'Osca
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Expansió: la batalla d'Alcoraz i el setge de Saragossa
Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén, a Gandia[1] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Núpcies i descendents
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Títols i successors
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Sanç I d'Aragó (pare) |
Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó "el Batallador" (germà) |
Comte de Ribagorça (Llista de comtes de Ribagorça) (1085–1104) | ||
Rei de Pamplona (Llista de reis de Navarra) (1094–1104) |
Referències
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)