Ràdio de galena

Una ràdio a galena és un receptor de ràdio que empra un cristall semiconductor de sulfur de plom, també anomenat galena per captar els senyals de ràdio de AM (des dels 100-500 KHz Ona llarga, 500-1500 KHz Ona mitja i Ona Curta d'alguns MHz).

Aquest receptor de ràdio, l'esquema es mostra a la Figura 1, és el més simple que podem construir.

El díode detector (D-1) estava constituït per una petita pedra de galena sobre la qual feia contacte un fi fil metàl • lic al qual es denominava barba de gat o "bigoti de gat" (catwhisker). Aquest component és l'antecessor immediat dels díodes de germani o silici utilitzats actualment.

Figura 1 .- receptor de galena

El funcionament d'aquest receptor, només apte per a la recepció de AM, és bastant simple. Les ones electromagnètiques que arriben a la antena generen en aquesta, mitjançant el fenomen de la inducció electromagnètica, una força electromotriu que fa recórrer un corrent per l'enrotllament primari del transformador T-1 i que s'indueix en el secundari, el qual té un condensador variable (CV) en paral.lel.

A causa del fenòmen de ressonància es produeix un màxim de tensió per la freqüència de ressonància del circuit paral·lel format per l'enrotllament secundari i el condensador variable.

Precisament pel fet de ser variable el condensador CV podem variar la freqüència de ressonància del conjunt, fent-la coincidir amb les de les diferents emissores que en cada moment volem rebre.

La resta és senzill, en estar els senyals modulats en amplitud el nivell de la ona portadora d'alta freqüència variarà en funció del senyal moduladora de baixa freqüència (veu, música, etc) que es transmet, de manera que a la sortida del díode D-1 obtindrem una tensió que variarà de la mateixa manera que la modulador i per tant reproducció de la baixa freqüència original, amb el que podrem escoltar en els auriculars.

La ràdio a galena rep tota la energia necessària per a la detecció de les pròpies ones de ràdio, per la qual cosa no requereix d'una font addicional d'alimentació. Això porta, però, a una baixa intensitat del senyal auditiva, ja que no té amplificació.

Construcció

Una manera fàcil de construir una ràdio d'aquest tipus és amb el següent material:

• D-1 [Díode] de senyal com a qualsevol d'aquests tipus: 1N43, 1N60, 1N60BB, 1N34A, OA81 que són de germani i poden rectificar (desmodulador) senyals petites (com 150 mili Volts) però no el 1N4148 que és de silici .

• T-1 Una bobina de nucli de ferrita, que es pot obtenir d'un receptor de ràdio rebutjat.

• CV Condensador variable de radiofreqüència, que es pot obtenir d'un receptor de ràdio rebutjat. L'ideal és que sigui de 365 pF.

• Audiòfons de 2kO a 4kO d'impedància. Aquestes impedàncies són millors en els detectors que funcionin amb pedra galena, pirita, magnetita o qualsevol d'aquests minerals. En el cas dels que se serveixen de detectors armats a partir de díodes de germani es poden utilitzar impedàncies grans obtenint un excel lent nivell de so.

Cable recobert, que actua com a antena de ràdio (es recomana de més de 30 metres).

Procediment

Armar tots els components segons el diagrama, el primari de la bobina de ferrita va de l'antena a terra. Un extrem de la bobina primària va a l'antena (funcionaria a la perfecció amb una antena d'uns 30 metres de cable, però amb un llarg cable que pot envoltar una habitació funcionarà força bé) i l'altre extrem a terra. A la bobina del secundari, posem en paral.lel a terra la connexió al condensador variable, i d'aquí el díode de germani rectificador (la caiguda de voltatge és 0,3 v) que va en sèrie amb els auriculars.

En cas d'utilitzar antena aèria, mai no ha d'operar en dies de tempesta, i si les condicions del lloc presenten dies de molt vent es suggereix un circuit addicional i descàrrega d'estàtica per a l'antena ja que aquesta pot carregar per la fricció del vent de energia electrostàtica i generar xocs elèctrics a l'operador de ràdio.

En general no tindrà una excel lent recepció, tampoc una bona selectivitat ni de bon tros un bon so, però afegint alguns components extres com altaveus de PC és possible construir una ràdio millor. La millor època de recepció o de propagació d'ones de ràdio és a la tardor/hivern.

Es poden utilitzar trucs, com un amplificador de guitarra per amplificar el so tot el que vulguem o uns auriculars, la targeta de so d'un ordinador si el tenim.

Cristalls de galena natural (esquerra) i artificial (dreta) utilitzats en ràdios primitives

CatWhisker detector

Observacions

• La bobina de ferrita pot ser substituïda per una bobina de coure i nucli dielèctric la manera següent: sobre un tub de PVC de 25mm de diàmetre enrotllar una bobina primària d'unes 32 voltes, i tot seguit, enganxada a aquesta però independent, una altra de 150 voltes de filferro de coure esmaltat d'uns 0.2mm (o fins i tot més per evitar perdudes).

• La terra que farem servir, si no tenim accessible la d'un endoll-compte amb això si no sabem electricitat-, pot ser qualsevol canonada d'aigua-evitar les de gas-. També pot clavar a terra una vareta metàl.lica a manera d'estaca per aterrar el circuit.

• El díode es pot substituir amb un detector de bigotis de gat (CatWhisker detector), que fa ús d'un cristall de galena o pirita.

Enllaços externs

http://www.meaburroeninternet.com/el-taller/17112009-1/como-construir-una-radio-de-cristal.php

http://webs.ono.com/xericii/old/electron/galena.htm

http://radioxtalset.blogspot.com