Vés al contingut

Estrella supergegant: diferència entre les revisions

categoria i mínima orto
mCap resum de modificació
(categoria i mínima orto)
En [[Astronomiaastronomia]], una [[estrella]] '''supergeganta''' és un tipus d'estrella molt voluminós, devers 10 a 50 [[massa solar|masses solars]].
 
Les supergegantes poden tenir un radi 1000 vegades més gran que el del [[Sol]]. Per causa de la seva molt gran massa, aquestes estrelles tenen una durada de vida molt curta: de l'ordre de 10 a 50 milions d'anys i no s'observen més que dins les estructures còsmiques joves com els [[cúmul obert|cúmuls oberts]], els braços de les [[galàxia espiral|galàxies espirals]] i a les [[galàxia irregular|galàxies irregulars]]. No s'observen pas als nuclis de les galàxies espirals, [[galàxia el·líptica|galàxies el·líptiques]] o als [[cúmul globular|cúmuls globulars]], aquells que es suposa que són antics.
 
Una supergeganta pot ser de diferents colors. La major part són o supergegantes blaves dintre de la [[seqüència principal]] com a estrelles del [[tipus espectral|tipus O o B]], o supergegantes vermelles fora de la seqüència principal. [[Betelgeuse]] i [[Antares]] són dos exemples de supergegantes vermelles i [[Rigel]] és una supergegantsupergeganta blava.
El consens és que les estrelles de gran talla fan anadades i tornades més o menys horitzontals al llarg del [[diagrama de Hertzsprung-Russell]]. Durant un temps, es va creure que cap al final de la seva vida, aquestes estrelles esdevenien gegantes vermelles, just abans de tornar-se [[supernova]]e. Malgrat això, l'estrella que originà la [[supernova 1987A]] era una supernova blava.
 
Es pensa que l'univers primitiu contenia un gran nom de supergegantes conegudes amb el nom d'[[estrella de la població III|estrelles de la població III]]. En l'estat actual del coneixement, la seva existència es necessària per explicar l'abundància d'[[element químic|elements]] distints de l'[[hidrogen]] i de l'[[heli]].
 
[[Categoria:Astronomia]]
 
[[bg:Свръхгигант]]
Usuari anònim