Emirat de Làrida: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
nom en àrab |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{cal geo}} |
{{cal geo}} |
||
L''''emirat de |
L''''emirat de Làrida''' o '''taifa de Làrida''' (en {{lang-ar|'''طائفة لاردة'''}}, ''ṭāʾifa Lārida'') fou un regne [[Àndalus|andalusí]] centrat en la [[Larida|ciutat homònima]] i creat, arran de l'[[fitna|esfondrament]] del [[califat de Còrdova]] ([[1017]]-[[1023]]), per [[Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain|Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín]], el qual acollí, entre [[1031]] i [[1036]], a la [[Suda de Lleida|Suda]] de Làrida, el darrer califa [[Hixam III]]. |
||
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] ([[1046]]-[[1079]]) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]]. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] ([[1082]]-[[1090]]), el qual s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[el Cid]]. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]] ([[1090]]-1102), el darrer dels [[Banu Hud]]. |
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] ([[1046]]-[[1079]]) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]]. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] ([[1082]]-[[1090]]), el qual s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[el Cid]]. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]] ([[1090]]-1102), el darrer dels [[Banu Hud]]. |
Revisió del 15:32, 5 feb 2010
Plantilla:Cal geo L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab: طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
En 1039 Al-Mustaín conquereix la taifa de Saragossa i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta. En morir aquest, deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banu Hud.
Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de governadors saharians, el més conegut dels quals va ser Abu-Hilal, conegut també com Avin-Hilet o Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120).
Posteriorment, Al-Mudhàffar, el 24 d'octubre de 1149, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.
Llista de governants de l'Emirat de Larida
- Als almoràvits (1102)
Bibliografia
- Martín Duque, Angel J. «Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 27, 1956, pàg. 247-258. ISSN: 518-4088.