Berenguer de Tolosa: diferència entre les revisions
m Robot: Canvis cosmètics |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
{{Filera de successions d'un a dos| |
{{Filera de successions d'un a dos| |
||
abans=[[Bigó de Tolosa]]| |
|||
títol_1=[[Llista dels comtes de Tolosa|Comte de Tolosa]]| |
|||
anys_1=[[816]]–[[835]]| |
|||
després_1=[[Bernat de Septimània]]| |
|||
títol_2=[[Comte de Pallars]] i [[comte de Ribagorça|Ribagorça]]| |
|||
anys_2=[[816]]–[[833]]| |
|||
després_2=[[Galí I Asnar]]| |
|||
}} |
}} |
||
{{Filera de successions| |
{{Filera de successions| |
||
abans=[[Bernat de Septimània]]'''<br />1ª vegada| |
|||
títol= [[Llista de comtes de Barcelona|Comte de Barcelona]] i [[comte de Girona|Girona]]| |
|||
anys=[[832]]–[[835]]| |
|||
després=[[Bernat de Septimània#El segon govern (835-844)|Bernat de Septimània]]'''<br />2ª vegada| |
|||
}} |
}} |
||
{{Filera de successions| |
{{Filera de successions| |
||
abans=[[Gaucelm]]| |
|||
títol=[[Llista de comtes de Rosselló|Comte de Rosselló]] i [[comte d'Empúries|Empúries]]| |
|||
anys=[[832]]–[[834]]| |
|||
després=[[Sunyer I d'Empúries|Sunyer I]]| |
|||
}} |
}} |
||
{{Finalitza taula}} |
{{Finalitza taula}} |
||
Revisió del 12:26, 6 feb 2010
Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (?- 835) comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Fill de Unroch de Friül i Engeltruda de París, germà de Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada per seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides.
Berenguer era conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816. El 831, quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador Lluís el Pietós, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimània que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rosselló (amb el Vallespir), de Rasès i de Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la Septimània i la Gòtia que foren entregades a Berenguer.
El 833, Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagorça del domini de Berenguer.
El 834, Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germa Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament.
El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Cremieux, prop de Lió, on es pendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat.
| Precedit per: Bigó de Tolosa |
Comte de Tolosa 816–835 |
Succeït per: Bernat de Septimània |
| Comte de Pallars i Ribagorça 816–833 |
Succeït per: Galí I Asnar | |
| Precedit per: Bernat de Septimània 1ª vegada |
Comte de Barcelona i Girona 832–835 |
Succeït per: Bernat de Septimània 2ª vegada |
| Precedit per: Gaucelm |
Comte de Rosselló i Empúries 832–834 |
Succeït per: Sunyer I |