Iraq ajamita: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Iraq ajamita''' (Iraq-i Ajam, Iraq persa) abans anomenat el [[Djibal]] (Les Muntanyes) fou una regió de [[Pèrsia]]. Fou l'antiga [[Mèdia]] i es va dir el Djibal (al-Djibal) després de la conquesta àrab; va agafar el nom d'Iraq Adjemí a partir del [[segle XI]], segons és diu perquè els seljúcides que governaven la zona eren sultans de l'Iraq. les ciutats principals eren [[Hamadan]], [[Qom]], [[Isfahan]], [[Kashan]], [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[ |
'''Iraq ajamita''' (Iraq-i Ajam, Iraq persa) abans anomenat el [[Djibal]] (Les Muntanyes) fou una regió de [[Pèrsia]]. Fou l'antiga [[Mèdia]] i es va dir el Djibal (al-Djibal) després de la conquesta àrab; va agafar el nom d'Iraq Adjemí a partir del [[segle XI]], segons és diu perquè els seljúcides que governaven la zona eren sultans de l'Iraq. les ciutats principals eren [[Hamadan]], [[Qom]], [[Isfahan]], [[Kashan]], [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[Zanjan]] (i eventualment [[Yedz]] o [[Yadz]]). |
||
El territori anava de Hamadan al nord-oest a Isfahan al sud. Qazwin i Rayy al nord sovint foren considerades part de l'Iraq Adjemi, i més excepcionalment Yadz, al sud-est. Considerant aquestos territoris com inclosos limitava al nord amb [[Tabaristan]] o [[Mazanderan]] i [[Gilan]]; al nord-oest amb l'[[Azerbaidjan]]; a l'oest amb [[Kurdistan]] i [[Luristan]]; al sud-oest el [[Khuzistan]]; al sud el [[Fars]]; al sud-est el [[Kirman]]; i a l'est i nord-est el [[Khurasan]]. Les muntanyes corren de oest a est i de nord-oest a sud-est. El riu principals és el Kizil Uezen o [[Sefid Rud]] (que neix entre Hamadan i Tabriz al Besch Parmal o Peatchanguslit que vol dir Muntanya del Cinc Dits i corre al nord-est i a l'est fins a trobar el Hasht Rud, i després s'obre camí per les muntanyes [[Elburz]] fins a la [[mar Càspia]] on desaigua); altres rius corren cap a l'est al Gran Desert de Sal o de Pèrsia que forma la plana oriental que obre al [[Khurasan]]. |
El territori anava de Hamadan al nord-oest a Isfahan al sud. Qazwin i Rayy al nord sovint foren considerades part de l'Iraq Adjemi, i més excepcionalment Yadz, al sud-est. Considerant aquestos territoris com inclosos limitava al nord amb [[Tabaristan]] o [[Mazanderan]] i [[Gilan]]; al nord-oest amb l'[[Azerbaidjan]]; a l'oest amb [[Kurdistan]] i [[Luristan]]; al sud-oest el [[Khuzistan]]; al sud el [[Fars]]; al sud-est el [[Kirman]]; i a l'est i nord-est el [[Khurasan]]. Les muntanyes corren de oest a est i de nord-oest a sud-est. El riu principals és el Kizil Uezen o [[Sefid Rud]] (que neix entre Hamadan i Tabriz al Besch Parmal o Peatchanguslit que vol dir Muntanya del Cinc Dits i corre al nord-est i a l'est fins a trobar el Hasht Rud, i després s'obre camí per les muntanyes [[Elburz]] fins a la [[mar Càspia]] on desaigua); altres rius corren cap a l'est al Gran Desert de Sal o de Pèrsia que forma la plana oriental que obre al [[Khurasan]]. |
||
Revisió del 09:48, 7 feb 2010
Iraq ajamita (Iraq-i Ajam, Iraq persa) abans anomenat el Djibal (Les Muntanyes) fou una regió de Pèrsia. Fou l'antiga Mèdia i es va dir el Djibal (al-Djibal) després de la conquesta àrab; va agafar el nom d'Iraq Adjemí a partir del segle XI, segons és diu perquè els seljúcides que governaven la zona eren sultans de l'Iraq. les ciutats principals eren Hamadan, Qom, Isfahan, Kashan, Rayy, Qazwin i Zanjan (i eventualment Yedz o Yadz).
El territori anava de Hamadan al nord-oest a Isfahan al sud. Qazwin i Rayy al nord sovint foren considerades part de l'Iraq Adjemi, i més excepcionalment Yadz, al sud-est. Considerant aquestos territoris com inclosos limitava al nord amb Tabaristan o Mazanderan i Gilan; al nord-oest amb l'Azerbaidjan; a l'oest amb Kurdistan i Luristan; al sud-oest el Khuzistan; al sud el Fars; al sud-est el Kirman; i a l'est i nord-est el Khurasan. Les muntanyes corren de oest a est i de nord-oest a sud-est. El riu principals és el Kizil Uezen o Sefid Rud (que neix entre Hamadan i Tabriz al Besch Parmal o Peatchanguslit que vol dir Muntanya del Cinc Dits i corre al nord-est i a l'est fins a trobar el Hasht Rud, i després s'obre camí per les muntanyes Elburz fins a la mar Càspia on desaigua); altres rius corren cap a l'est al Gran Desert de Sal o de Pèrsia que forma la plana oriental que obre al Khurasan.
Sota els xas qadjar va formar al segle XIX una de les 19 províncies del país, situada entre Hamadan i Isfahan i amb capital a Kashan. Al final del segle s'havien format 11 províncies (Ardelan, Azerbaidjan, Balutxistan, Farsistan, Gilan, Irak Adjemi, Khurasan, Kohistan, Kirman, Luristan, i Mazanderan) i la de l'Iraq Adjemí tenia una superfície de 358.000 km2 i una població estimada d'un milio de persones, sent la capital provincial Isfahan. El 1950 en la reorganització administrativa de l'Iran es van formar deu províncies; la província de l'Iraq Adjemí fou bàsicament substituïda per la província de Isfahan, que va incloure Yadz i Chahar Mahall i Bakhtiari (que després van formar províncies separades), però no Hamadan que va passar a la província de Kirmanshah (fins que va formar província separada abans de 1980). Modernament les províncies de Zandjan o Zanjan, Qom, Qazwin, Teheran, Hamadan, Markazi, Isfahan i Yadz constitueixen el que fou el territori historic de l'Iraq Adjemí.