Vanitas

Vanitat de Juriaen van Streeck.

Vanitat de Philippe de Champaigne.

Vanitat evocant a Sant Francesc, per Luis de Morales.

Vanitas, per Pieter Claesz.

Vanitas és un terme llatí que vol dir vanitat. En art designa una categoria particular de natura morta, d'alt valor simbòlic i religiós, molt practicat en la pintura barroca, particularment als Països Baixos.

El seu nom i concepció es relacionen amb un passatge de l'Eclesiastès: vanitas vanitatum, et omnia vanitas (vanitat de vanitats, i tot és vanitat). El missatge vol transmetre la inutilitat dels plaers mundans enfront a la certesa de la mort, animant a l'adopció d'un ombriu punt de vista sobre el món. És, tanmateix, un element essencial en el sorgiment de la natura morta com a gènere individual.

Símbols

Si els objectes en l'edat mitjana poden figurar en la pintura, és perquè tenen un sentit. En les "vanitas" els objectes representats són tots símbols de la fragilitat i la brevetat de la vida, de que el temps passa, de la mort.

Entre tots aquests objectes simbòlics, el crani humà, símbol de la mort, és un dels més corrents. Es troba aquest memento mori (recorda't de que vas a morir) entre els símbols de les activitats humanes: saber, ciència, riquesa, plaers, bellesa... Les "vanitas" denuncien la relativitat del coneixement i la vanitat del gènere humà subjecte al pas del temps, a la mort.

Altres símbols que solen trobar-se a les "vanitas" són: fruita passada, que simbolitza la decadència com a envelliment; les bombolles, que simbolitzen la brevetat de la vida i el sobtat de la mort; fum, rellotges (mecànics i de sorra) i instruments musicals, símbols de la brevetat i la naturalesa efímera de la vida.

Història

Al segle XVII, aquestes natures mortes moralitzants es van tornar necessàries per a la devoció a Europa, sota formes i amb intencions diferents al Nord i al Sud, per al catolicisme i per al protestantisme.

És un gènere que gaudí de gran apreciació entre els pintors del nord d'Europa, a Flandes i als Països Baixos.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanitas

• Pàgina dedicada a les vanitats
• Vanitas a l'art contemporani
• Pintures de Vanitas a la National Gallery de Londres

Bibliografia

• Karine Lanini, Dire la vanité à l'âge classique. Paradoxes d'un discours, París, Ed. Honoré Champion, 2006.