Pinamonte Bonacolsi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 03:30, 6 jul 2006

Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato. Fou membre dels ancians del poble a Màntua el 1259, i uns dels rectors de la ciutat el 1272, i rector únic el 1274 i al mateix any capità general; el 1275 va rebre el feu de Castellaro del bisbe de Trent; el 15 de febrer de 1276 fou nomenat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El 1287 va ingressar a l'Ordre teutònica amb el seu fill Joan. El gener de 1291 fou enderrocat pel seu fill Bardelló Bonacolsi i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el 7 d'octubre de 1293.

Es va casar amb una dama de la família Correggio, filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: Conrat Bonacolsi, Tomo Bonacolsi; Bardelló Bonacolsi, Felip Bonacolsi, Joan Bonacolsi, Guiu I Bonacolsi, Salvàtic Bonacolsi i Fabrici Bonacolsi.

Revisió del 03:11, 6 jul 2006 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 03:30, 6 jul 2006 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	'''Pinamonte Bonacolsi''' fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato. Fou membre dels ancians del poble a [[Màntua]] el [[1259]], i uns dels rectors de la ciutat el [[1272]], i rector únic el [[1274]] i al mateix any capità general; el [[1275]] va rebre el feu de Castellaro del bisbe de [[Trent]]; el [[15 de febrer]] de [[1276]] fou nomenat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El [[1287]] va ingressar a l'[[Ordre teutònica]] amb el seu fill Joan. El gener de [[1291]] fou enderrocat pel seu fill [[Bardelló Bonacolsi]] i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el [[7 d'octubre]] de [[1293]].		'''Pinamonte Bonacolsi''' fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato. Fou membre dels ancians del poble a [[Màntua]] el [[1259]], i uns dels rectors de la ciutat el [[1272]], i rector únic el [[1274]] i al mateix any capità general; el [[1275]] va rebre el feu de Castellaro del bisbe de [[Trent]]; el [[15 de febrer]] de [[1276]] fou nomenat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El [[1287]] va ingressar a l'[[Ordre teutònica]] amb el seu fill Joan. El gener de [[1291]] fou enderrocat pel seu fill [[Bardelló Bonacolsi]] i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el [[7 d'octubre]] de [[1293]].

	Es va casar amb una dama de la família [[Correggio]], filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: [[Conrat Bonacolsi]], [[Tomo Bonacolsi]]; [[Bardelló Bonacolsi]], [[Felip Bonacolsi]], [[Joan Bonacolsi]], [[Guiu Bonacolsi]], [[Salvàtic Bonacolsi]] i Fabrici Bonacolsi.		Es va casar amb una dama de la família [[Correggio]], filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: [[Conrat Bonacolsi]], [[Tomo Bonacolsi]]; [[Bardelló Bonacolsi]], [[Felip Bonacolsi]], [[Joan Bonacolsi]], [[Guiu I Bonacolsi]], [[Salvàtic Bonacolsi]] i Fabrici Bonacolsi.