Geosinclinal

Geosinclinal és un terme que històricament s'ha utilitzat per expresar un concepte que intentava explicar el moviment vertical de l'escorça terrestre i altres observacions geològiques. Aquest concepte ha quedat superat quan s'ha acceptat la teoria de la tectònica de plaques.

El terme geosinclinal v ser introduït per James Dwight Dana el 1873.

El "geosinclinal" representa doncs, una teoria obsoleta però es fa servir encara però interpretada de manera diferent que en l'original.

Un geosinclinal és un sinclinal llarg i profund en forma de fossa submarina, que s'omple de sediments; aquests , en apropar-se mutuament les vores de la cubeta, en són expulsats, s'aixequen i formen una serralada. El sinclinal, encara que és molt llarg, és inicialment poc profund, però els seu fons es va enfonsant progressivament sota el pes dels sediments que s'hi dipositen (materia calcari, argiles, margues fins formar un flysch. Després acuen forces tectòniques que en direccions oposades acosten dos talusos de la fossa oceànica cosa que contribueix també a augmentar la profunditat i per tant l'espessor del dipòsit sedimentari que segueix omplint-la.

Com que els dos talusos del geosinclinal segueixen aproximant-se hi ha un plegament que forma una nova serralada.