Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona 1863 - 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de Josep Maria Batista i Roca. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf. Treballà com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu de 1890 a 1896. Com a un principals membres de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, el 1898 hi llegí la primera comunicació en català (La sífilis a l'edat mitjana), impulsant l'ús del català en el camp de la medicina. Assistí a molts congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919) i en el cinquè aportà un treball sobre l'Estudi General de Lleida. Tot això el convertí en una de les principals personalitats de la historiografia mèdica catalana.

Fou membre d'Unió Catalanista, presidí l'Ateneu Barcelonès el 1908-1910 i el 1913-1915; fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i del consell directiu dels jocs florals de Barcelona. Va escriure diversos treballs sobre medicina i història.

Obres

• Lo "Regiment de pestilència i mortandat" de mestre Jaume d'Agramunt (1910)
• Elogi de mestre Guillem Colteller, metge dels reis d'Aragó Pere III i Joan I (1912)
• La medicina catalana en temps del rei Martí (1919), publicat pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
• Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920)
• Joan I d'Aragó (1929)

Enllaços externs

• Josep Maria Roca i Heras a enciclopedia.cat
• Alguns aspectes de l'obra històrica de Josep Maria Roca i Heras de Jacint Corbella