Epidota: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Mineral
{{Mineral
|nom=Epidot
|nom=Epidot
|Imatge=[[Fitxer:epidot.jpg|220px]]
|Imatge=[[Fitxer:Epidote Oisans.jpg|220px]]
|fórmula=Ca<sub>2</sub>(Al, Fe)<sub>3</sub>(SiO<sub>4</sub>)<sub>3</sub>(OH)
|fórmula=Ca<sub>2</sub>(Al, Fe)<sub>3</sub>(SiO<sub>4</sub>)<sub>3</sub>(OH)
|color= incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris
|color= incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris

Revisió del 19:28, 24 feb 2010

Infotaula de mineralEpidot

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{Ca₂}{Al₂Fe³⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) Modifica el valor a Wikidata
Epònimaddició Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLe Bourg-d'Oisans Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMineral
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.1a.7 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lísistema monoclínic Modifica el valor a Wikidata
Hàbit cristal·lítabular o prismàtic
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris
Maclesen pot presentar
Fracturaconcoidea, de regular cap a desigual
Duresa7
Color de la ratllablanca o gris
Densitat3,2 a 3,6
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolEp Modifica el valor a Wikidata

L'epidot és un mineral normalment de color verd pistatxo que forma part del grup dels sorosilicats (VIII) i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al•ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual.

Propietats

L'epidot és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l’escala de Mohs, una densitat d’entre 3,2 i 3,6 g/cm3 i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesat, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.

L'epidot, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.

Localització, extracció i ús

Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s’han trobat boniques cristal•litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d’Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics examplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Berguedà).

L'epidot, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col•leccionista.