Д

Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès. També present als alfabets búlgar i macedoni.

Orígens

Prové de la lletra de l'alfabet grec: Δ. La major diferència gràfica amb la seva equivalent grega rau en les dues potes de sota que hi ha als extrems inferiors.

Ús

Representa el so de la plosiva dental sonora /d/. En rus també pot representar la plosiva dental sorda /t/ al final d'una síl·laba: com en la paraula гоpoд [górat] (ciutat).

A l'escriptura a mà la Д (majúscula) sol escriure's similar a la D llatina. El motiu rau en què la versió de motlle no sembla ser comfortable per ser escrita ràpidament. Del mateix mode, la д (minúscula) sol ser escrita a mà com la g i s'uneix a la següent lletra per la seva cua. Pel contrari, a l'escriptura tipogràfica cursiva, la minúscula s'assembla més a la d minúscula llatina: Д, д

Sistema numeral ciríl·lic

A l'antiguitat, al sistema numeral ciríl·lic, aquesta lletra tenia el valor numèric 4.

Taula de codis

Codificació de caràcters	Tipus	Decimal	Hexadecimal	Octal	Binari
Unicode	Majúscula	1044	0414	002024	0000 0100 0001 0100
	Minúscula	1076	0434	002064	0000 0100 0011 0100
ISO 8859-5	Majúscula	180	B4	264	1011 0100
	Minúscula	212	D4	324	1101 0100
KOI 8	Majúscula	228	E4	344	1110 0100
	Minúscula	196	C4	304	1100 0100
Windows 1251	Majúscula	196	C4	304	1100 0100
	Minúscula	228	E4	344	1110 0100

Vegeu també

• Alfabet ciríl·lic
• Δ (alfabet grec)
• D (alfabet llatí)