Potestat sancionadora: diferència entre les revisions
| Línia 18: | Línia 18: | ||
* Es pot exigir a l'infractor la reposició de la situació que ha alterat el seu estat originari i també la indemnització pels danys i perjudicis causats.<ref name="trenta"></ref> |
* Es pot exigir a l'infractor la reposició de la situació que ha alterat el seu estat originari i també la indemnització pels danys i perjudicis causats.<ref name="trenta"></ref> |
||
* Quan el compliment de les obligacions previstes en una disposició legal correspongui a diverses persones conjuntament, responen d’una manera solidària de les infraccions que, si s’escau, cometin i de les sancions que se’ls imposin. Són responsables subsidiàries o solidàries per l’incompliment de les obligacions imposades per la llei que comportin el deure |
* Quan el compliment de les obligacions previstes en una disposició legal correspongui a diverses persones conjuntament, responen d’una manera solidària de les infraccions que, si s’escau, cometin i de les sancions que se’ls imposin. Són responsables subsidiàries o solidàries per l’incompliment de les obligacions imposades per la llei que comportin el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres persones, les persones físiques o jurídiques sobre les quals recaigui aquest deure, quan així ho determinin les lleis reguladores dels diferents règims sancionadors.<ref name="trenta"></ref> |
||
de prevenir la infracció administrativa comesa per altres persones, les persones físiques o jurídiques sobre les quals recaigui aquest deure, quan així ho determinin les lleis reguladores dels diferents règims sancionadors.<ref name="trenta"></ref> |
|||
== Principi de proporcionalitat== |
== Principi de proporcionalitat== |
||
Revisió del 23:08, 3 març 2010
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La Potestat sancionadora és la possibilitat per part de l'administració pública a partir d'uns principis inspiradors de l'ordre penal que són d'aplicació al dret administratiu en funció de les diverses sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Els principis d'aquesta queden recollits a la llei 30/1992[1].
Principi de Legalitat
Conegut també pel seu terme llatí de nullum crimen, nulla poena sine lege i determinat en l'article 127 de la llei 30/1992 [1] reconeix que les administracions públiques, en virtut del que diu la Constitució Espanyola [2] tenen potestat sancionadora quan així es manifesta en una norma amb rang de llei. Aquesta correspon als òrgans administratius que la tinguin atribuïda per norma amb rang de llei o disposició reglamentària. Aquesta no es podrà aplicar sobre els empleats públics.
Principi de tipicitat
Determinat en l'article 129 de la llei 30/1992 [1] reconeix que constitueixen infraccions aquelles que estan delimitades per una llei. Les sancions administratives, han d'estar classificades per llei com a lleus, greus i molt greus. En aquest sentit la llei 30/1992 i les lleis específiques serveixen com a base per a que les disposicions reglamentàries puguin introduir especificacions o graduacions al quadre d'infraccions o sancions establertes legalment, sense que puguin constituir nous actes punibles. Per altrra banda existeix jurisprudència que determina que les normes reglamentàries preconstitucionals són vàlides si en l'ordenament de l'època aquesta reserva de llei no s'imposava, tot i que s'han de considerar caducades aquestes habilitacions i deslegalitzacions. Existeix una clara excepció a aquest principi, en l'article 129.1, in fine, redactat per la llei 57/2003 de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local [3] que estableix la possibilitat als ajuntaments de regular les sancions en determinats aspectes i sempre i quan no excedeixen de 3000 €.
Principi d'irretroactivitat
L'article 9.3 de la Constitució Espanyola [2] estableix el principi d'irretroactivitat el qual queda recollit per l'article 128 de llei 30/1992 [1] que determina que són d'aplicació les disposicions sancionadores vigents en el moment que es produeixen els fets que constitueixin infracció administrativa i que les disposicions sancionadores produeixen efecte retroactiu en tant que afavoreixin el pressumpte infractor.
Principi de responsabilitat
Tal i com determina, l'article 131 de la llei 30/1992 [1] que per a que es pugui imputar a un subjecte la infracció que origina la sanció administrativa és necessari que concorri una conducta culposa o dolosa, sense que es pugui admetre la responsabilitat objectiva com a base d'una sanció administrativa. Aquest article conté altres previsions:
- Es pot exigir a l'infractor la reposició de la situació que ha alterat el seu estat originari i també la indemnització pels danys i perjudicis causats.[1]
- Quan el compliment de les obligacions previstes en una disposició legal correspongui a diverses persones conjuntament, responen d’una manera solidària de les infraccions que, si s’escau, cometin i de les sancions que se’ls imposin. Són responsables subsidiàries o solidàries per l’incompliment de les obligacions imposades per la llei que comportin el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres persones, les persones físiques o jurídiques sobre les quals recaigui aquest deure, quan així ho determinin les lleis reguladores dels diferents règims sancionadors.[1]