MSX: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:08, 5 març 2010

MSX fou una arquitectura de microordinador de 8 bits que va tenir cert èxit a Europa (Espanya i Països Baixos sobretot), Brasil, Japó i especialment a Rússia a la fi dels anys 1980 (va ser presentat el 1983). Als Estats Units pràcticament va ser una desconeguda.

El sistema MSX fou un intent per part de la incipient indústria de la microinformàtica d'unir sota un mateix estàndard diversos fabricants, la majoria japonesos. Alguns d'aquests fabricants (han estat més de 30) van ser Canon, Casio, Panasonic, Philips, Sony i Yamaha.

El significat de l'acrònim MSX és un tema de debat. En el seu temps tot el món va estar d'acord que significava MicroSoft eXtended. Altres definicions inclouen:

Matsushita Sony X, on X feia referència inicialment al poder il·limitat de la màquina i després es va associar a diferents companyies com Yamaha i Sanyo, que van participar en el seu desenvolupament
Machines with Software eXchangeability segons Kazuhiko Nishi dissenyador de l'arquitectura.

MSX i PCs

Els MSX, igual que els altres microordinadors de l'època, ZX Spectrum, Amstrad CPC, Commodore 64,... eren aparells molt més econòmics que els primers PCs. Tenien també millors qualitats gràfiques i sonores que aquests, en estar destinats al mercat domèstic.

A diferència dels Spectrum, Amstrad i Commodore, els MSX tenien l'avantatge d'esser un estàndard, especificat formalment. De manera que moltes firmes, sobretot japoneses, implementaren aquelles especificacions. Sony, Sanyo, Panasonic, Mitsubishi, Philips, i molts més realitzaren els seus MSX.

Amb el temps, els PC guanyaren mercat també en el mercat domèstic, gràcies als clònics, esdevenint així el sistema d'IBM un estàndard "de facto". El gran avantatge que presentaven aquestes màquines (i el que continuen tenint) era la seva modularitat: eren facilment ampliables i modificables.

Característiques

Microprocessador Z80: aquest processador va ser molt utilitzat en els ordinadors domèstics de l'època: ZX Spectrum, Amstrad, el Commodore 128... i en les primeres consoles GameBoy. Fins i tot en la seva versió militar s'usa com ordinador d'abord en caces.
Va ser el primer sistema de computació casolana que no depenia d'una sola marca, hi van haver múltiples empreses que fabricaren ordinadors compatibles amb la norma MSX.
Incorporava un entorn de programació: MSX-Basic 1.0 (de Microsoft), i successives versions.
També de forma addicional, admetia el sistema operatiu de disc: MSX-DOS, en diferents versions, compatible a nivell de fitxers amb el famós MS-DOS per a IBM-PC (ambdós de Microsoft).
Disposava de ranura de cartutxos de memòria, per a carregar els jocs o programes més ràpidament i per a la connexió de perifèrics addicionals.
Permetia connectar a una grabadora/reproductora de cassette. Amb això un podia programar algun joc o programa i es podia emmagatzemar per a ús posterior. El sistema era exasperantemente lent i susceptible a múltiples errors, encara que molt econòmic.
Permetia així mateix la connexió de diferents unitats de disc, i fins i tot en els últims temps admet la connexió de discos durs i CDROM amb interfície IDE i SCSI. Com mostra d'adaptació a les noves tecnologies, avui dia existeix, a més, un adaptador IDE per a usar targetes CompactFlash en qualsevol MSX 2 o superior, tenint així un sistema d'emmagatzematge robust, portable i silenciós, que a més no requereix una font d'alimentació externa a l'ordinador.
Aquest ordinador no venia amb monitor, encara que posteriorment ja incloïa la sortida corresponent juntament amb la sempre present sortida directa a TV.

Evolució dels MSX

Hi han hagut diverses versions d'aquesta norma, MSX-1, MSX-2, MSX-2+ i MSX-TurboR, que anaren augmentant la seva potència i capacitat de forma notable.

MSX-2

Ben aviat sortiren els MSX-2, amb unes capacitats gràfiques molt bones per l'època. El principal inconvenient fou que la capacitat de procés de la màquina era la mateixa, un Z-80 funcionant amb un freqüència de rellotge de menys de 4MHz. Tot i això el sistema encara va captar nous usuaris gràcies als seus jocs, recolzats per marques com Konami.

MSX2+

El MSX2+, millorà les seves capacitats multimèdia (més de 32000 colors simultanis en pantalla) i millor qualitat de so superior, tot i conservar la mateixa CPU.

MSX-TurboR

El MSX-TR, disposava de dos processadors: el Z-80, per tal d'assagurar la compatibilitat amb els programes antics, i un R800 de tecnologia RISC, a 28MHz. Ambdós processadors podien treballar cooperativament millorant bastant el rendiment.

Present i futur

Encara apareixen nous perifèrics, targetes gràfiques i targetes de so d'alta qualitat. Sembla que podria aparèixer en un futur un MSX3 (projecte Omega), i un MMSX o MSX modular.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MSX

Algunes comunitats d'usuaris de MSX:

Alguns dels emuladors existents:

I un projecte per a muntar un sistema Unix sobre MSX:

http://uzix.sourceforge.net/

Plantilla:Enllaç AD

@@ Línia 69: / Línia 69: @@
 [[Categoria:Microordinadors]]
+{{Enllaç AD|ia}}
 [[ar:صخر (شركة)]]