Espícula: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «En botànica, l''''espícula''' és la inflorescència característica bàsica de les poàcies o gramínies i de la família de les ciperàcies. ...». |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
En [[botànica]], l''''espícula''' és la [[inflorescència]] característica bàsica de les [[poàcies]] o gramínies i de la família de les [[ciperàcies]]. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses [[flor]]s incompletes, i protegides a la base per dues [[bràctea|bràctees]] o [[gluma|glumes]]. Les espícules s’agrupen formant [[espiga (inflorescència)|espigues]] (en el cas del [[blat]] per exemple) o [[panícula|panícules]] (com en la [[civada]]). |
En [[botànica]], l''''espícula''' és la [[inflorescència]] característica bàsica de les [[poàcies]] o gramínies i de la família de les [[ciperàcies]]. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses [[flor]]s incompletes, i protegides a la base per dues [[bràctea|bràctees]] o [[gluma|glumes]]. Les espícules s’agrupen formant [[espiga (inflorescència)|espigues]] (en el cas del [[blat]] per exemple) o [[panícula|panícules]] (com en la [[civada]]). |
||
== Estructura de l'espícula de les gramínies == |
== Estructura de l'espícula de les gramínies == |
||
| Línia 7: | Línia 9: | ||
A la base de l'espícula trobem les glumes, generalment dues (de vegades una solament,, en altres casos entre tres i sis). Són dues bràctees sèssils i alternes (aparentment oposades), allargades i com doblegades per la meitat per cobrir i protegir la base de l'espícula. La gluma inferior és generalment menor que la glumela superior i, de vegades tan reduïda que sembla que no hi hagi. |
A la base de l'espícula trobem les glumes, generalment dues (de vegades una solament,, en altres casos entre tres i sis). Són dues bràctees sèssils i alternes (aparentment oposades), allargades i com doblegades per la meitat per cobrir i protegir la base de l'espícula. La gluma inferior és generalment menor que la glumela superior i, de vegades tan reduïda que sembla que no hi hagi. |
||
= Glumel·les == |
== Glumel·les == |
||
[[Fitxer:En_Anatomia.png|Parts d'una espícula de blat|thumb|300px|right]] |
[[Fitxer:En_Anatomia.png|Parts d'una espícula de blat|thumb|300px|right]] |
||
Revisió del 16:56, 12 març 2010
En botànica, l'espícula és la inflorescència característica bàsica de les poàcies o gramínies i de la família de les ciperàcies. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses flors incompletes, i protegides a la base per dues bràctees o glumes. Les espícules s’agrupen formant espigues (en el cas del blat per exemple) o panícules (com en la civada).
Estructura de l'espícula de les gramínies
L'espícula té un eix, anomenat raquil·la, inserit en la inflorescència principal amb una tija (espigueta pedicel · lada), o sovint sense tija (espigueta sèssil). En aquest eix, i en disposició alterna, hi ha els eixos secundaris o florals.
Glumes
A la base de l'espícula trobem les glumes, generalment dues (de vegades una solament,, en altres casos entre tres i sis). Són dues bràctees sèssils i alternes (aparentment oposades), allargades i com doblegades per la meitat per cobrir i protegir la base de l'espícula. La gluma inferior és generalment menor que la glumela superior i, de vegades tan reduïda que sembla que no hi hagi.
Glumel·les
La glumel·la és una bràctea, normalment fina, resistent i foliosa, que protegeix les estructures florals que juntes formen l'espiga i l'espícula pròpia de les gramínies o poàcies. Tenen dues parts que envolten la flor: la part superior o interna és la glumel·la anomenada pàlea i la part inferior o externa és la glumel·la anomenada lemma.
La lemma sovint presenta arestes, generalment una i de vegades diverses. Les característiques d'aquestes arestes (la longitud, la forma, la presència de pèl, el mode d'inserció) serveixen per a identificar els diferents gèneres i espècies. Les glumel·les a més de protegir l'espícula i després el gra ([cariopsi]), són un ajut per a identificar i distingir les diferents espècies de gramínies.
Bibliografia
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
