Jònic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina
m Bot: Rv. edic. de 85.192.95.137 (disc) a vers. 4760604 de Xqbot (disc)
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia}}
L'estil '''jònic''' és un dels tres [[ordres clàssics]] de l'[[arquitectura grega clàssica|arquitectura grega]] (els altres dos són el [[dòric]] i el [[corinti]]).
[[Fitxer:Nike.JPG|thumb|350px|Detall del temple d'Àptera Nikè a l'Acròpolis d'Atenes]]
No es coneixen ni la data ni el lloc de la seva invenció, però hom situa el seu origen a les costes de la [[mar Egea]] d'[[Anatòlia]] i les illes [[Cíclades]] al voltant de l'any [[650 aC]], possiblement per ser usat en edificis funeraris.

[[Fitxer:PropyIon.JPG|thumb|350px|Detall de la base d'una columna jònica del Propileus de l'Acròpolis d'Atenes]]

La [[columna]] jònica té una altura d'entre 8½ i 9½ vegades el seu diàmetre, el [[fust]] reposa sobre una [[base (arquitectura)|base]], d'una altura equivalent a la meitat del seu [[diàmetre]], que pot ser de dos tipus, àtica o jònica. La base àtica presenta dues [[motllura|motllures]] convexes, la inferior més grossa que la superior, anomenades tors, i una còncava anomenada escòcia que, de vegades, reposen sobre un [[pedestal]] quadrat anomenat [[plint]]; la base jònica és formada per un plint, dues escòcies entre astràgals, i un tor. El [[fust]] és cilíndric i presenta normalment vint-i-quatre canaladures sense aresta viva, de vegades
amb èntasi. El [[capitell]] és compost per dues [[voluta|volutes]] característiques (uns elements decoratius en forma d'espiral que presenten un canaló que ressegueix l'espiral), coixinet (amb una decoració d'òvuls) i àbac ornamentat. Sobre el capitell se situa un àbac. L'[[arquitrau]] de l'[[entaulament]], d'una altura de 3/4 del diàmetre del fust, presenta habitualment tres bandes llises que sobresurten esgraonadament. El [[fris]], una mica més petit que l'arquitrau presenta ornaments de motllures o figures esculpides en [[baix relleu]]. La [[cornisa]] es caracteritza per presentar una renglera de dentells, quadrats o rectangular a més d'òvuls i altres tipus de motllures.

Exemples de l'ordre jònic són:
* Temple d'Atena Nike o Nikè Àptera ([[421 aC]]) a l'[[Acròpolis d'Atenes]] de [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]]
* Erectèon ([[421 aC]]-[[406 aC]]) de [[Mnèsicles]] o [[Fílocles]]
* Altar de Zeus (~[[188 aC]]) a [[Pèrgam]] d'autor desconegut

== Elements de l'ordre jònic ==
[[Fitxer:Ionic.JPG|left|130px|Elements de l'ordre jònic]]
* [1] [[Timpà (arquitectura)|timpà]] del [[Frontó (arquitectura)|frontó]]
* [2] [[Acroteri]]
* [3] Cimaci
* [4] [[Cornisa]]
* [7] [[Fris]]
* [13] [[Arquitrau]]
* [14] [[Capitell]]
* [17] [[Columna]]
* [18] Canaladures
* [19] Estilòbata
* [20] [[Voluta]]
* [21] Òvuls
* [23] Base
* [24] Tor

{{ORDENA:Jonic}}

[[Categoria:Arquitectura de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Estils arquitectònics]]

[[bg:Йонийски стил]]
[[bs:Jonski red]]
[[cs:Iónský řád]]
[[da:Jonisk søjle]]
[[de:Ionische Ordnung]]
[[el:Ιωνικός ρυθμός]]
[[en:Ionic order]]
[[eo:Ionika ordo]]
[[es:Orden jónico]]
[[et:Joonia stiil]]
[[eu:Joniar ordena]]
[[fi:Joonialainen pylväsjärjestelmä]]
[[fr:Ordre ionique]]
[[gl:Orde xónica]]
[[he:הסדר האיוני]]
[[hr:Jonski red]]
[[it:Ordine ionico]]
[[ja:イオニア式]]
[[ka:იონიური ორდერი]]
[[nl:Ionische orde]]
[[no:Jonisk søyleorden]]
[[pl:Porządek joński]]
[[pt:Ordem jônica]]
[[ro:Ordinul ionic]]
[[ru:Ионический ордер]]
[[sh:Jonski red]]
[[sk:Iónsky sloh]]
[[sr:Јонски ред]]
[[sv:Jonisk ordning]]
[[ta:அயனிய ஒழுங்கு]]
[[th:ไอโอนิก]]
[[vi:Thức cột Ionic]]
[[zh:爱奥尼柱式]]

Revisió del 17:29, 15 març 2010

Per a altres significats, vegeu «Jònic (desambiguació)».

L'estil jònic és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Detall del temple d'Àptera Nikè a l'Acròpolis d'Atenes

No es coneixen ni la data ni el lloc de la seva invenció, però hom situa el seu origen a les costes de la mar Egea d'Anatòlia i les illes Cíclades al voltant de l'any 650 aC, possiblement per ser usat en edificis funeraris.

Detall de la base d'una columna jònica del Propileus de l'Acròpolis d'Atenes

La columna jònica té una altura d'entre 8½ i 9½ vegades el seu diàmetre, el fust reposa sobre una base, d'una altura equivalent a la meitat del seu diàmetre, que pot ser de dos tipus, àtica o jònica. La base àtica presenta dues motllures convexes, la inferior més grossa que la superior, anomenades tors, i una còncava anomenada escòcia que, de vegades, reposen sobre un pedestal quadrat anomenat plint; la base jònica és formada per un plint, dues escòcies entre astràgals, i un tor. El fust és cilíndric i presenta normalment vint-i-quatre canaladures sense aresta viva, de vegades amb èntasi. El capitell és compost per dues volutes característiques (uns elements decoratius en forma d'espiral que presenten un canaló que ressegueix l'espiral), coixinet (amb una decoració d'òvuls) i àbac ornamentat. Sobre el capitell se situa un àbac. L'arquitrau de l'entaulament, d'una altura de 3/4 del diàmetre del fust, presenta habitualment tres bandes llises que sobresurten esgraonadament. El fris, una mica més petit que l'arquitrau presenta ornaments de motllures o figures esculpides en baix relleu. La cornisa es caracteritza per presentar una renglera de dentells, quadrats o rectangular a més d'òvuls i altres tipus de motllures.

Exemples de l'ordre jònic són:

Elements de l'ordre jònic

Elements de l'ordre jònic
Elements de l'ordre jònic