Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla: diferència entre les revisions
nom en àrab |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
==Política interior== |
==Política interior== |
||
Succeí el seu pare [[ |
Succeí el seu pare [[Mujàhid ibn Abd-Al·lah]] en contra de l'oposició del seu germà Hasān. Prengué el títol honorífic d'Iqbal ad-Dawla (''prosperitat de la dinastia'') però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei [[Dayr al-Jathaliq]] de la [[Taifa de Saragossa|taifa de Saraqusta]], quan aquest es presentà davant de [[Dénia|Dàniya]] amb un notable exèrcit. Acabà casant-se amb una de les seves filles. |
||
Arran d'aquests fets, el [[valí]] de |
Arran d'aquests fets, el [[valí]] de [[Mayurqa]] [[Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab]] allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any [[1087]] es proclamà [[emir]] i convertí Mayurqa en un regne taifa. |
||
==Política exterior== |
==Política exterior== |
||
Revisió del 15:12, 25 març 2010
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla (ʿAlī ibn Mujāhid Iqbāl ad-Dawla) (? - ?, segle XI) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Política interior
Succeí el seu pare Mujàhid ibn Abd-Al·lah en contra de l'oposició del seu germà Hasān. Prengué el títol honorífic d'Iqbal ad-Dawla (prosperitat de la dinastia) però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Dayr al-Jathaliq de la taifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant de Dàniya amb un notable exèrcit. Acabà casant-se amb una de les seves filles.
Arran d'aquests fets, el valí de Mayurqa Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayurqa en un regne taifa.
Política exterior
Durant una ràtzia contra Sardenya fou capturat i obligat a ser batejat, però després de pagar el rescat retornà a l'islam.
Al 1058 signà un conveni amb el bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossàrabs de la taifa de Dāniyya i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de Mayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris. Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada la Croada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Aragó, el bisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres de Mallorca. A nivell diplomàtic mantingué bones relacions amb Almodis de la Marca.