Acord major: diferència entre les revisions
ref |
fitxer |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Un exemple d'un acord major és l'acord de Do major, que consta de les notes do, mi i sol. |
Un exemple d'un acord major és l'acord de Do major, que consta de les notes do, mi i sol. |
||
[[Fitxer:Major chord root and inversions.svg|frame|center|none|Un acord en do major en la seva posició fonamental, la primera inversió i la segona inversió, respectivament {{audio|Major_triad_on_C.mid|Escolta en la posició fonamental}}]] |
|||
Un acord major en l'entonació justa està sintonitzat a la freqüència de relació 4:5:6, mentre que en el temperament igual, disposa de 4 semitons entre l'arrel i la tercera, 3 entre la tercera i cinquena, i 7 entre la fonamental i la quinta. Està representada per l'anotació sencer 0,4,7. En el temperament igual, el cinquè és a dos centèsimes més estret que el cinquè perfecte, però el tercer en intervenir és notablement diferent al voltant de 14 centèsimes més ampli. |
Un acord major en l'entonació justa està sintonitzat a la freqüència de relació 4:5:6, mentre que en el temperament igual, disposa de 4 semitons entre l'arrel i la tercera, 3 entre la tercera i cinquena, i 7 entre la fonamental i la quinta. Està representada per l'anotació sencer 0,4,7. En el temperament igual, el cinquè és a dos centèsimes més estret que el cinquè perfecte, però el tercer en intervenir és notablement diferent al voltant de 14 centèsimes més ampli. |
||
Revisió del 09:38, 28 març 2010
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
En teoria de la música, un acord major és un acord amb una nota fonamental, una tercera, i una quinta justa.[1] Quan un acord té aquestes tres notes, se l'anomena acord tríada major. Algunes tríades majors amb notes addicionals, com ara l'acord de setena major, també són considerats acords majors.
Una tríada principal també pot ser descrita com un interval de tercera amb un interval de tercera menor en la part superior o com una nota de l'arrel, una nota superior a 4 semitons per l'arrel, i una nota de 7 semitons més alta que la fonamental.
Un acord menor difereix d'un acord major perquè té una tercera menor per damunt de la fonamental en lloc d'un tercera més gran. També pot ser descrit com una tercera menor, amb una tercera a la part superior, en contrast amb un acord major, que té un important tercer lloc amb una tercera menor en la part superior. Ambdós contenen cinquenes parts, perquè una tercera (4 semitons), més una tercera menor (3 semitons) és igual a un cinquè (7 semitons).
Un acord augmentat és com un acord major, però amb un elevat de sessions.
Un exemple d'un acord major és l'acord de Do major, que consta de les notes do, mi i sol.
Escolta en la posició fonamental (?·pàg.)Un acord major en l'entonació justa està sintonitzat a la freqüència de relació 4:5:6, mentre que en el temperament igual, disposa de 4 semitons entre l'arrel i la tercera, 3 entre la tercera i cinquena, i 7 entre la fonamental i la quinta. Està representada per l'anotació sencer 0,4,7. En el temperament igual, el cinquè és a dos centèsimes més estret que el cinquè perfecte, però el tercer en intervenir és notablement diferent al voltant de 14 centèsimes més ampli.
L'acord més gran, juntament amb l'acord de menor importància, és un dels blocs de construcció bàsics de la música tonal i el període de pràctica comú. Es considera consonant, estable, o que no requereixen de resolució. En la música occidental, un acord menor, en comparació, "sona més fosc que un acord més gran".[2]
Referències
- ↑ Miller, p. 113.
- ↑ Kamien, Roger (2008). Music: An Appreciation, 6th Brief Edition, p. 46. ISBN 978-0-07-340134-8.