Línies de Fraunhofer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:43, 29 març 2010

En física les línies de Fraunhofer són un conjunt de línies espectrals que reben el seu nom en honor al físic alemany Joseph von Fraunhofer (1787–1826). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'espectre del Sol.

El químic anglès William Hyde Wollaston va ser el primer, 1802, a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el 1814 i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles.

Finalment Kirchhoff i Bunsen van descobrir que cada element químic era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'absorció per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'oxigen a l'atmosfera terrestre.

Les principals línies de Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota:

Denominació	Element	Longitud d'ona (nm)	Denominació	Element	Longitud d'ona (nm)
y	O₂	898,765	c	Fe	495,761
Z	O₂	822,696	F	Hβ	486,134
A	O₂	759,370	d	Fe	466,814
B	O₂	686,719	e	Fe	438,355
C	Hα	656,281	G'	Hγ	434,047
a	O₂	627,661	G	Fe	430,790
D₁	Na	589,592	G	Ca	430,774
D₂	Na	588,995	h	Hδ	410,175
D₃ o d	He	587,5618	H	Ca⁺	396,847
e	Hg	546.073	K	Ca⁺	393,368
E₂	Fe	527.039	L	Fe	382.044
b₁	Mg	518,362	N	Fe	358,121
b₂	Mg	517,270	P	Ti⁺	336,112
b₃	Fe	516,891	T	Fe	302,108
b₄	Fe	516,891	t	Ni	299,444
b₄	Mg	516,733

Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la sèrie de Balmer de l'emissió de l'àtom d'hidrogen. Les línies D₁ i D₂ formen el conegut doblet del sodi, la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació d.

A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia cian del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia groga de l'heli at 587,5618 nm (de vegades denominada D₃). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la línia e del mercuri o la línia d de l'heli.

Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'índex de refracció i la dispersió dels materials òptics.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línies de Fraunhofer

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-En [[física]] les '''línies de  Fraunhofer''' són un conjunt de [[línia espectral|línies espectrals]] que reben el seu nom en honor al físic [[Alemanya|alemany]] [[Joseph von Fraunhofer]] ([[1787]]–[[1826]]). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'[[espectre]] del [[Sol]].
+En [[física]] les '''línies de Fraunhofer''' són un conjunt de [[línia espectral|línies espectrals]] que reben el seu nom en honor al físic [[Alemanya|alemany]] [[Joseph von Fraunhofer]] ([[1787]]–[[1826]]). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'[[espectre]] del [[Sol]].
 El [[Química|químic]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Hyde Wollaston]] va ser el primer, [[1802]], a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el [[1814]] i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles.
@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Finalment [[Gustav Kirchhoff|Kirchhoff]] i [[Robert Bunsen|Bunsen]] van descobrir que cada [[element químic]] era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'[[Absorció (física)|absorció]] per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'[[oxigen]] a l'[[atmosfera terrestre]].
-Les principals línies de  Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota:
+Les principals línies de Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota:
 [[Fitxer: Fraunhofer lines.jpg]]
@@ Línia 133: / Línia 133: @@
 Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la [[sèrie de Balmer]] de l'emissió de l'[[àtom]] d'hidrogen. Les línies D<sub>1</sub> i D<sub>2</sub> formen el conegut ''doblet del sodi'', la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació ''d''.
-A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de  Fraunhofer es pot referir a la línia [[cian]] del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia [[groc|groga]] de l'[[heli]] at 587,5618 nm (de vegades denominada D<sub>3</sub>). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la ''línia e del mercuri'' o la ''línia d de l'heli''.
+A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia [[cian]] del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia [[groc|groga]] de l'[[heli]] at 587,5618 nm (de vegades denominada D<sub>3</sub>). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la ''línia e del mercuri'' o la ''línia d de l'heli''.
 Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'[[índex de refracció]] i la [[Dispersió (física)|dispersió]] dels materials òptics.
@@ Línia 145: / Línia 145: @@
 {{ORDENA:Linies De Fraunhofer}}
 [[Categoria:Espectre electromagnètic]]
@@ Línia 155: / Línia 156: @@
 [[fi:Fraunhoferin viivat]]
 [[fr:Raies de Fraunhofer]]
+[[gl:Liñas de Fraunhofer]]
 [[he:קווי פראונהופר]]
 [[id:Garis-garis Fraunhofer]]