Línies de Fraunhofer: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: el:Γραμμές Fraunhofer |
m Robot afegeix: gl:Liñas de Fraunhofer; canvis cosmètics |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
En [[física]] les '''línies de |
En [[física]] les '''línies de Fraunhofer''' són un conjunt de [[línia espectral|línies espectrals]] que reben el seu nom en honor al físic [[Alemanya|alemany]] [[Joseph von Fraunhofer]] ([[1787]]–[[1826]]). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'[[espectre]] del [[Sol]]. |
||
El [[Química|químic]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Hyde Wollaston]] va ser el primer, [[1802]], a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el [[1814]] i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles. |
El [[Química|químic]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Hyde Wollaston]] va ser el primer, [[1802]], a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el [[1814]] i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles. |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
Finalment [[Gustav Kirchhoff|Kirchhoff]] i [[Robert Bunsen|Bunsen]] van descobrir que cada [[element químic]] era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'[[Absorció (física)|absorció]] per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'[[oxigen]] a l'[[atmosfera terrestre]]. |
Finalment [[Gustav Kirchhoff|Kirchhoff]] i [[Robert Bunsen|Bunsen]] van descobrir que cada [[element químic]] era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'[[Absorció (física)|absorció]] per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'[[oxigen]] a l'[[atmosfera terrestre]]. |
||
Les principals línies de |
Les principals línies de Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota: |
||
[[Fitxer: Fraunhofer lines.jpg]] |
[[Fitxer: Fraunhofer lines.jpg]] |
||
Línia 133: | Línia 133: | ||
Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la [[sèrie de Balmer]] de l'emissió de l'[[àtom]] d'hidrogen. Les línies D<sub>1</sub> i D<sub>2</sub> formen el conegut ''doblet del sodi'', la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació ''d''. |
Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la [[sèrie de Balmer]] de l'emissió de l'[[àtom]] d'hidrogen. Les línies D<sub>1</sub> i D<sub>2</sub> formen el conegut ''doblet del sodi'', la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació ''d''. |
||
A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de |
A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia [[cian]] del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia [[groc|groga]] de l'[[heli]] at 587,5618 nm (de vegades denominada D<sub>3</sub>). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la ''línia e del mercuri'' o la ''línia d de l'heli''. |
||
Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'[[índex de refracció]] i la [[Dispersió (física)|dispersió]] dels materials òptics. |
Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'[[índex de refracció]] i la [[Dispersió (física)|dispersió]] dels materials òptics. |
||
Línia 145: | Línia 145: | ||
{{ORDENA:Linies De Fraunhofer}} |
{{ORDENA:Linies De Fraunhofer}} |
||
[[Categoria:Espectre electromagnètic]] |
[[Categoria:Espectre electromagnètic]] |
||
Línia 155: | Línia 156: | ||
[[fi:Fraunhoferin viivat]] |
[[fi:Fraunhoferin viivat]] |
||
[[fr:Raies de Fraunhofer]] |
[[fr:Raies de Fraunhofer]] |
||
[[gl:Liñas de Fraunhofer]] |
|||
[[he:קווי פראונהופר]] |
[[he:קווי פראונהופר]] |
||
[[id:Garis-garis Fraunhofer]] |
[[id:Garis-garis Fraunhofer]] |
Revisió del 15:43, 29 març 2010
En física les línies de Fraunhofer són un conjunt de línies espectrals que reben el seu nom en honor al físic alemany Joseph von Fraunhofer (1787–1826). Originalment aquestes línies van ser observades com unes línies fosques (línies d'absorció) a l'espectre del Sol.
El químic anglès William Hyde Wollaston va ser el primer, 1802, a observar la presència d'un cert nombre de línies fosques a l'espectre solar. De manera independent Fraunhofer va descobrir les línies el 1814 i va començar a estudiar-les de manera sistemàtica mesurant la longitud d'ona que corresponia a la localització de les línies fosques. En total va registrar 570 línies i va designar les principals amb una lletra entre la A i la K mentre utilitzava altres lletres per les línies més febles.
Finalment Kirchhoff i Bunsen van descobrir que cada element químic era associat amb un conjunt de línies espectrals i van deduir que les línies fosques a l'espectre solar eren causades per l'absorció per part d'aquells elements a les capes altes del Sol. Algunes de les línies fosques també són causades per l'absorció de les molècules d'oxigen a l'atmosfera terrestre.
Les principals línies de Fraunhofer es mostren a la imatge següent i l'associació entre les línies i els elements químics es mostra en la taula se sota:
Denominació | Element | Longitud d'ona (nm) | Denominació | Element | Longitud d'ona (nm) |
y | O2 | 898,765 | c | Fe | 495,761 |
Z | O2 | 822,696 | F | Hβ | 486,134 |
A | O2 | 759,370 | d | Fe | 466,814 |
B | O2 | 686,719 | e | Fe | 438,355 |
C | Hα | 656,281 | G' | Hγ | 434,047 |
a | O2 | 627,661 | G | Fe | 430,790 |
D1 | Na | 589,592 | G | Ca | 430,774 |
D2 | Na | 588,995 | h | Hδ | 410,175 |
D3 o d | He | 587,5618 | H | Ca+ | 396,847 |
e | Hg | 546.073 | K | Ca+ | 393,368 |
E2 | Fe | 527.039 | L | Fe | 382.044 |
b1 | Mg | 518,362 | N | Fe | 358,121 |
b2 | Mg | 517,270 | P | Ti+ | 336,112 |
b3 | Fe | 516,891 | T | Fe | 302,108 |
b4 | Fe | 516,891 | t | Ni | 299,444 |
b4 | Mg | 516,733 |
Les línies C, F, G' i h corresponen a les línies alfa, beta, gamma i delta de la sèrie de Balmer de l'emissió de l'àtom d'hidrogen. Les línies D1 i D2 formen el conegut doblet del sodi, la longitud d'ona central ( 589,29 nm) del doblet ha rebut la denominació d.
A la literatura científica hom pot trobar diferents denominacions per a algunes línies; per exemple, la línia d de Fraunhofer es pot referir a la línia cian del ferro a 466,814 nm, o de manera alternativa, a la línia groga de l'heli at 587,5618 nm (de vegades denominada D3). També hi ha ambigüitat en referir-nos a la línia e, en tant que pot referir-se a línies espectrals de ferro (Fe) o mercuri (Hg). Per tal de resoldre aquestes ambigüitats, les línies de Fraunhofer susceptibles de diverses denominacions incorporen la denominació de l'element al que són associades, així tindrien la línia e del mercuri o la línia d de l'heli.
Com a conseqüència de què a les línies de Fraunhofer les hi corresponen unes longituds d'ona molt ben definides, de vegades són utilitzades per a caracteritzar les propietats de l'índex de refracció i la dispersió dels materials òptics.
Vegeu també
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línies de Fraunhofer |