Dormició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:23, 31 març 2010

La Dormància és el període en el qual el creixement dels organismes vius s'atura o queda molt alentit temporalment. En determinats animals també hi ha una aturada o alentiment de l' activitat física. La dormància minimitza l' activitat metàbolica i tal cosa ajuda l'organisme a conservar l' energia. La dormància tendeix a estar estretament relacionada amb les condicions mediambientals. Els organismes vius poden sincronitzar l'entrada a la fase de dormància amb les seves condicions ecològiques. La dormància predictiva ocorre quan un organisme entra en fase de dormància abans de l'entrada de les condicions adverses. Per exemple, el fotoperíode i la davallada de la temperatura s’utilitza en moltes plantes per predir l'arribada de l'hivern. La dormància com a conseqüència ocorre quan l'organisme entra en la fase de dormància després que les condicions adverses hagin arribat. Aquest segon tipus de dormància és comú en zones amb un temps meteorològic poc predictible. Mentre que canvis molt sobtats de les condicions poden portar a un alt percentatge de mortalitat entre els animals que utilitzen l'estratègia de la dormància com a conseqüència, el seu ús pot tenir avantatges ja que els organismes poden ser actius més temps i poden fer un ús més intensiu dels recursos disponibles.

Dormància animal

Hibernació

La hibernació es un mecanisme del que disposen molts animals per evitar el temps fred i que durant l'hivern l'abastiment d’aliments sigui més baix. No s'ha de confondre la hibernació amb la hibernació (com passa per exemple en els ocells migradors que passen l’hivern en llocs més càlids) La hibernació pot ser predictiva o com a conseqüència. Un animal es prepara per a la hibernació acumulant una gruixuda capa de greix en el seu cos durant finals de l'estiu i la tardor cosa que li proporcionarà energia per al període de dormància. Quan un animal hiberna travessa molts canvis fisiològics incloent la davallada dels nombre de batecs del cor per unitat de temps (fins un 95% menys) i també s’abaixa la temperatura corporal. Entre els animals que hibernen hi ha rat penats, esquirols terrestres i altres rosegadors i insectívors, monotremes i marsupials.

Diapausa

La Diapausa és una estratègia de dormància predictiva que està predeterminada en el genotip animal. La diapausa és comuna entre insectes (per exemple lepidòpters) i els permet suspendre el desenvolupament entre la tardor i la primavera. Entre els mamífers (per exemple en la guineu i en mustèlids) consisteix , en un retard en l’acoblament de l’embrió a l’úter cosa que assegura el naixement dels cadells a la primavera.

Estivació

L’estivació, és un exemple de dormància com a conseqüència, en resposta a condicions mediambientals molt seques i caloroses. És comú en invertebrats com els cargols del gènere Helix, en cucs i alguns altres animals.

Brumació

La Brumació és un exemple de dormància en rèptils que és similar a la hibernació.^[1]^[2] S’hi diferencia pel procés metabòlic implicat.^[3]

Els rèptils generalment comencen la brumació a finals de la tardor (en altres èpoques segons les espècies). Sovint es lleven per a veure aigua i tornar a "dormir". Als rèptils captius no se’ls hauria de donar de menjar durant la brumació ja que la temperatura resulta massa baixa per a poder fer la digestió. Després de la brumació els rèptils poden menjar més quantitat d'aliment. Necessiten tenir aigua a l'abast. El període de la brumació oscil·la entre 1 i 8 mesos segons temperatura, mida de l'animal, edat i salut. Durant el primer any de vida molts rèptils pot ser que no facin la brumació completa però acostumen a menjar menys i alentir l'activitat. En la brumació els rèptils no estan adormits (com passa amb la hibernació dels mamífers) sinó que són menys actius. La brumació és provocada pel temps fred i la disminució de les hores de llum de l'hivern.

Dormància dels virus

Els Virus de la família Herpesvirus tenen una notable dormància dins les cèl·lules humanes. En els virus la dormància s'acostuma a anomenar latència o infecció latent i en aquest estadi s'anomenen provirus.

Dormància en les plantes

En fisiologia vegetal, la dormància és el període d 'aturada o alentiment del creixement de la planta. És una estratègia de supervivència que mostren moltes espècies de plantes, que els permet sobreviure en climes on l'estació desfavorable pot estar marcada per les baixes temperatures o per la sequedat excessiva( estació seca.

Les plantes que presenten dormància presenten un rellotge biològic que els informa per a que alenteixin l'activitat i prepara els teixits vegetals per a un període de glaçades o de secada.

La dormància en les llavors

Quan una llavor madura es posa en condicions favorables i no germina, aleshores és diu que és una llavor està en dormància o dormició. Així, és un estat de latència que presenten en general les llavors dels espermatòfits. En fan excepció algunes gimnospermes (Cycadopsida i Ginkgopsida), les llavors dels quals no entren en repòs, sinó que l'embrió es desenvolupa seguidament des que es forma.

En les llavors en latència, els teixits de reserva i l'embrió es troben molt deshidratats (de vegades, només amb un 5% d’aigua) i amb les funcions fisiològiques mantingudes al mínim. La dormància innata evita la germinació de les llavors mentre no se separin de la planta mare i immediatament després de la disseminació. S’interpreta com un efecte maternal, destinat a impedir la germinació, almenys de totes les llavors produïdes, en un primer moment, que podria no ser adequat per a l’establiment de les plàntules tan a prop de la planta mare. La dormància es trenca per agents diversos: pas del temps, fred (suposaria deixar passar l’hivern), contrastos tèrmics circadiaris, llum i/o escarificació (a la natura, lligada amb pertorbació o erosió). Mentre es mantinguin unes determinades condicions ambientals adverses per a la germinació la llavor resta en dormància forçada o quiescència tot esperant a germinar quan es donin les condicions adequades per a fer-ho. Si aquestes condicions s’allarguen, adquireix dormància induïda, responsable de l’acumulació de llavors al sòl (el que s'anomena “banc de llavors”).

La dormància en les llavors s'’anomena com dormància embrionària o dormància interna, i està causada per característiques endògenes de l'embrió que evita la germinació. Aquesta dormància no s'ha de confondre amb la dormància de la coberta de la llavor, dormància externa, o llavors dures que és causada per la presència d’una coberta de la llavor endurida que impedeix que hi entri l’aigua i l'oxigen que reactivaria l' embrió. Aquesta és una barrera física per a la germinació i no pas una autèntica forma de dormància (Quinliven, 1971; Quinliven i Nichol, 1971).

Dormància en els arbres

Les espècies d’arbres que han desenvolupat dormància poden ser “enganyats” fins a cert quan se'ls proporciona artificialment les condicions per a que tinguin un creixement ininterromput, aquest és el cas de l’auró japonès Acer palmatum quan, afegint hores de llum, creix ininterrompudament però només durant dos anys, ja que després mor.La majoria de les plantes de clima temperat i fred necessiten primer un cert nombre d'’hores de fred, a temperatures entre 0 i 10ºC, i després que hi segueixin un cert nombre d’hores de relativa calor per a poder trencar la dormància.

Referències

Bewley JD, Black M. (1994). Seeds: physiology of development and germination, 2nd edn. New York, London: Plenum Press.
Black M, Butler J, Hughes M. (1987). Control and development of dormancy in cereals. In: Mares DJ, ed. Fourth International Symposium on Pre-Harvest Sprouting in Cereals, Boulder, Co. USA: Westview Press, 379-92.
Quinlivan, B. J. and Nicol, H. I. 1971. Embryo dormancy in subterranean clover seeds. I. Environmental control. Australian Journal of Agricultural Research, 1971, 599-606.
Quinlivan, B. J. 1971. Seed coat impermeability in legumes. Journal of the Australian Institute of Agricultural Science, 37, 283-295.
Scholar team (2002) SQA Adv. Higher Biology; Environmental Biology. p 93-95 Heriot Watt University

[1] Reptilian Brumation

[2] Brumation

[3] Brumation

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 30: / Línia 30: @@
 === La dormància en les llavors ===
-Quan una [[llavor]] madura es posa en condicions favorables i no germina aleshores és diu que és una llavor està en dormància. La dormància en les llavors s'’anomena com '''dormància embrionària''' o  '''dormància interna''', i està causada per característiques endògenes de l'embrió que evita la  [[germinació]]. Aquesta dormància no s'’ha de confondre  amb la '''dormància de la coberta de la llavor''', '''dormància externa''', o '''llavors dures''' que és causada per la presència d’una coberta de la llavor endurida que impedeix que hi entri l’aigua i l'oxigen que reactivaria l' [[embrió]]. Aquesta és una barrera física per a la germinació i no pas una autèntica forma de dormància (Quinliven, 1971; Quinliven i Nichol, 1971).
+Quan una [[llavor]] madura es posa en condicions favorables i no germina, aleshores és diu que és una llavor està en dormància o dormició. Així, és un estat de latència que presenten en general les llavors dels [[espermatòfits]]. En fan excepció algunes [[gimnospermes]] (Cycadopsida i Ginkgopsida), les llavors dels quals no entren en repòs, sinó que l'embrió es desenvolupa seguidament des que es forma.
+En les llavors en latència, els teixits de reserva i l'embrió es troben molt deshidratats (de vegades, només amb un 5% d’aigua) i amb les funcions fisiològiques mantingudes al mínim. La dormància innata evita la germinació de les llavors mentre no se separin de la planta mare i immediatament després de la disseminació. S’interpreta com un efecte maternal, destinat a impedir la germinació, almenys de totes les llavors produïdes, en un primer moment, que podria no ser adequat per a l’establiment de les plàntules tan a prop de la planta mare. La dormància es trenca per agents diversos: pas del temps, [[fred]] (suposaria deixar passar l’hivern), contrastos tèrmics [[Ritme circadià|circadiaris]], [[llum]] i/o escarificació (a la natura, lligada amb pertorbació o erosió). Mentre es mantinguin unes determinades condicions ambientals adverses per a la germinació la llavor resta en dormància forçada o quiescència tot esperant a germinar quan es donin les condicions adequades per a fer-ho. Si aquestes condicions s’allarguen, adquireix '''dormància induïda''', responsable de l’acumulació de llavors al sòl (el que s'anomena “banc de llavors”).
+La dormància en les llavors s'’anomena com '''dormància embrionària''' o  '''dormància interna''', i està causada per característiques endògenes de l'embrió que evita la [[germinació]]. Aquesta dormància no s'ha de confondre  amb la '''dormància de la coberta de la llavor''', '''dormància externa''', o '''llavors dures''' que és causada per la presència d’una coberta de la llavor endurida que impedeix que hi entri l’aigua i l'oxigen que reactivaria l' [[embrió]]. Aquesta és una barrera física per a la germinació i no pas una autèntica forma de dormància (Quinliven, 1971; Quinliven i Nichol, 1971).
 === Dormància en els arbres ===