José Díaz Ramos

José Díaz Ramos (Sevilla, 1896 - Tiflis, Geòrgia, 1942) va ser un polític comunista espanyol. Forner de professió, va iniciar la seva carrera política en la vaga general de 1917 dirigint als obrers del pa. En proclamar-se la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en la clandestinitat. Des de 1927 la seva vida va estar lligada a la construcció del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i va saber capitalitzar el desencantament dels sectors més radicals i la rivalitat entre la Unió General de Treballadors i la Confederació Nacional del Treball en benefici del PCE.

En el IV Congrés del Partit Comunista celebrat a Sevilla el març de 1932 va ser escollit membre del Comitè Central. El setembre va ser escollit secretari general. Durant la guerra civil, José Díaz, de la mateixa manera que ho va fer Pedro Checa, va centrar tota la seva activitat en el partit no ocupant cap lloc oficial en la República, predominant en ell la idea de la prioritat absoluta de la victòria militar com a objectiu principal.

La deterioració progressiva de la seva salut va fer que es traslladés a la Unió Soviètica el desembre de 1938, i fou operat d'un càncer d'estómac a Leningrad. A Moscou va treballar com membre del secretariat del Komintern i al produir-se, durant la Segona Guerra Mundial, la invasió alemanya es trasllada a diverses localitats de la URSS fins a fixar la seva residència, amb la salut molt deteriorada, en la tardor de 1941, a Tiflis, capital de la república de Geòrgia. El 19 de març de 1942, en un atac de dolor, es va suïcidar llançant-se per una finestra del cinquè pis de l'hotel on s'allotjava.

Durant molts anys es va especular amb el fet que havia estat assassinat per les seves discrepàncies amb Stalin, però aquesta afirmació queda potser desmentida al ser desclasificada la informació dels serveis secrets soviètics, després de la caiguda del règim comunista, en la dècada de 1990. Les seves restes van ser repatriats pel PCE el 30 d'abril de 2005 a Sevilla i s'hi celebrà un homenatge organitzat per l'organització nacional i regional del partit. A l'endemà, 1 de maig, abans del seu trasllat al cementiri, les seves restes van ser traslladats a l'Ajuntament on l'alcalde va llegir el nomenament de fill predilecte de la ciutat atorgat per unanimitat de tots els grups polítics municipals.

Precedit per: José Bullejos

Secretari General del PCE 1932–- 1942

Succeït per: Dolores Ibárruri