Antístenes d'Atenes: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-I aC +I aC, -V aC +V aC, -X aC +X aC) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- aC + aC) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Antístenes d'Atenes''' (''Antisthenes'', {{polytonic|Ἀντισθένης}}) fou un [[filòsof]] [[cínic]] atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el [[segle IV |
'''Antístenes d'Atenes''' (''Antisthenes'', {{polytonic|Ἀντισθένης}}) fou un [[filòsof]] [[cínic]] atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el [[segle IV aC]]. La seva mare era [[Regió de Tràcia|tràcia]] o [[frigi|frígia]]. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la [[Gran Deessa Mare]] era també frígia. |
||
De jove va combatre a [[Tanagra]] ([[426 aC]]) i fou deixeble de [[Gòrgies de Leontins]] i [[Sòcrates]], estant present durant l'execució d'aquest últim. També va estar a la batalla de [[Leuctres]] ([[371 aC]]) i va morir a [[Atenes]] als 70 anys, probablement el [[366 aC]]. |
De jove va combatre a [[Tanagra]] ([[426 aC]]) i fou deixeble de [[Gòrgies de Leontins]] i [[Sòcrates]], estant present durant l'execució d'aquest últim. També va estar a la batalla de [[Leuctres]] ([[371 aC]]) i va morir a [[Atenes]] als 70 anys, probablement el [[366 aC]]. |
||
Revisió del 21:53, 9 abr 2010
Antístenes d'Atenes (Antisthenes, Ἀντισθένης) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom. Va fundar l'escola dels cínics. Va florir durant el segle IV aC. La seva mare era tràcia o frígia. Increpat per no ser purament grec, va contestar que la Gran Deessa Mare era també frígia.
De jove va combatre a Tanagra (426 aC) i fou deixeble de Gòrgies de Leontins i Sòcrates, estant present durant l'execució d'aquest últim. També va estar a la batalla de Leuctres (371 aC) i va morir a Atenes als 70 anys, probablement el 366 aC.
Defensava que aconseguir la virtut era la fita màxima de la vida humana i que aquesta estava lligada a la raó, en la línia de l'intel·lectualisme moral socràtic. Va afirmar també que tots els déus eren imatges d'una divinitat superior, que no podia ser representat perquè no s'assemblava a res perceptible pels humans (anticipants idees de l'Islam).