Segregació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer)
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
El primer dels casos es denomina comunament en política com [[apartheid]], i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.
El primer dels casos es denomina comunament en política com [[apartheid]], i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.


En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de [[casta]] hindú.
En el segregacionisme de caràcter ètnic la [[discriminació]] es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de [[casta]] hindú.


Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/[[Gènere sexual|gènere]]- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la [[espècie]].
Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/[[Gènere sexual|gènere]]- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la [[espècie]].
Línia 38: Línia 38:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Discriminació]]
* [[Marginació]].
* [[Classisme]]
* [[Racisme]].
* [[Marginació]]
* [[Racisme]]


[[Categoria:Sociologia]]
[[Categoria:Sociologia]]

Revisió del 20:07, 17 abr 2010

Aquest article tracta sobre la segregació discriminatòria. Si cerqueu la segregació política, vegeu «Independència».
Senyal en una platja que indica l'ús exclusiu per a gent de raça blanca

Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic

El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics (propietat privada, treball, sanitat, educació, representació i sufragi polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o guetos.

El primer dels casos es denomina comunament en política com apartheid, i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari.

En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de casta hindú.

Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/gènere- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de la espècie.

El segregacionisme ideològic és el de més recent aparició, vinculant-se al desenvolupament de doctrines eminentment polítiques per a la gestió local, regional i estatal en contraposició amb el tradicional règim únic propi de les societats arcaiques en el qual s'entremesclen atribucions polítiques i religioses en un mateix grup dominant.

Organització de les Nacions Unides

Per a la Organització de les Nacions Unides (ONU), aquest terme es refereix als actes inhumans comesos per a instituir o mantenir la dominació d'un grup racial sobre qualsevol altre, a fi d'oprimir-lo sistemàticament, com ara:

a) Negar a un o més membres d'un o més grups racials el dret a la vida i a la llibertat de la persona (assassinar els seus membres; atemptar contra la seua integritat física o mental, o contra la seua llibertat; sotmetre'ls a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants; detenir arbitràriament i empresonar il·legalment els seus membres;

b) Imposar deliberadament a un o més grups racials condicions de vida destinades a ocasionar la seua destrucció física total o parcial;

c) Prendre mesures destinades a impedir a un o a més grups racials la seua participació en la vida política, social, econòmica i cultural del país i crear deliberadament condicions que impedisquen el ple desenvolupament d'eixos grups (denegant als seus membres les llibertats fonamentals del ser humà, entre elles el dret al treball, el dret a formar sindicats reconeguts, el dret a l'educació, el dret a eixir del seu país i a tornar al mateix, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de circulació i de residència, el dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i el dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques);

d) Prendre mesures destinades a dividir a la població segons criteris racials, creant reserves i guetos separats per als membres d'un o més grups racials; prohibint els matrimonis mixtos entre membres de diferents grups racials i expropiant els béns arrels pertanyents a un o més grups racials o a membres d'eixos grups;

e) Explotar el treball dels membres d'un o més grups racials, en particular sotmetent-los a treball forçat;

f) Perseguir a organitzacions o a persones que s'oposen a l'apartheid, privant-les de les llibertats i drets fonamentals.

Siguen quals anaren la seua residència o el seu mòbil, es considera penalment responsables en el pla internacional a les persones, els membres d'organitzacions, institucions i d'Estats que:

a) Cometen els actes mencionats dalt, participen en estos actes, els inspiren directament o conspiren per a la seua perpetració;

b) Afavorisquen o fomenten directament la perpetració del crim d'apartheid.

Si es comet durant un conflicte armat internacional, la segregació és un crim de guerra.

Vegeu també