Literatura uruguaiana: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pt:Literatura do Uruguai
Línia 51: Línia 51:
[[gl:Literatura do Uruguai]]
[[gl:Literatura do Uruguai]]
[[ja:ウルグアイ文学]]
[[ja:ウルグアイ文学]]
[[pt:Literatura do Uruguai]]

Revisió del 21:58, 22 abr 2010

Juan Zorrilla de San Martín, una de les figures més representatives de la literatura nacionalista uruguaiana.

La literatura uruguaiana és la literatura feta a l'Uruguai en llengua castellana. Es considera a Bartolomé Hidalgo (1788-1822) com el precursor de l'art escrit a l'Uruguai amb la seva poesia gautxesca, de caràcter eminentment rural, basada en la vida en el camp i amb influències criolles i nacionalistes. Van destacar els seus cielitos.

Quant als escriptors del Romanticisme, Adolfo Berro i Juan Zorrilla de San Martín van ser reconeguts amb les seves obres sobre la naturalesa i els camps de l'interior del país. L'obra de Zorrilla va tenir un caràcter patriòtic com es pot veure a les seves Notas de un himno (1877), La leyenda patria (1879), Tabaré (1888) i La epopeya de Artigas (1910).[1] També va rebre la influència de l'espanyol Gustavo Adolfo Bécquer quan va escriure Rimas y leyendas.

El 1900 Julio Herrera y Reissig és el precursor de la poesia modernista hispanoamericana. Es destaquen en aquesta època les poetesses Juana de Ibarbourou i Delmira Agustini. Entre els lírics destaquen Emilio Frugoni i Emilio Oribe. Quant a la prosa, cap destacar a Horacio Quiroga. Entre els valors amb producció actual, sobresurten Juan Carlos Onetti, Carlos Martínez Moreno, Eduardo Galeano, Mario Benedetti i Jorge Majfud. En el teatre destaquen Florencio Sánchez i Jacobo Langsner.

Escriptors principals

Altres escriptors significatius de les lletres uruguaianes són:

Referències