Euskaldunon Egunkaria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pms:Euskaldunon Egunkaria
Línia 47: Línia 47:
[[fi:Egunkaria]]
[[fi:Egunkaria]]
[[fr:Egunkaria]]
[[fr:Egunkaria]]
[[pms:Euskaldunon Egunkaria]]

Revisió del 23:22, 29 abr 2010

Euskaldunon Egunkaria ("El diari dels bascoparlants") era, des del 1990 i fins al moment del seu tancament per orde judicial al 2003, l'únic diari que es publicava íntegrament en èuscar. El seu únic antecessor com a tal va ser el breu Eguna (gener-juny del 1937), editat pel Govern Basc en plena Guerra d'Espanya. El seu lloc en el panorama periodístic del País Basc, Navarra i el País Basc francès el va ocupar el seu successor Berria.

S'editava a Guipúscoa i es distribuïa a les zones bascoparlants dels estats espanyol i francès. La seva línia editorial era d'esquerres, nacionalisme basc, nacionalista basca.

El seu tancament per resolució judicial i les actuacions judicials posteriors han estat envoltades de polèmica.

L'inici

Al final del 1989, un grup format per més de setanta personalitats del món de la cultura i de la llengua basca va posar en marxa una iniciativa denominada Egunkaria Sortzen ("creant el periòdic"), amb l'objectiu de crear un periòdic que fos editat únicament en basc.

Durant la primavera del 1990 es va portar a terme una gran campanya al País Basc amb un doble objectiu: donar a conèixer el projecte de creació del nou periòdic i recaptar els fons econòmics escaients per fer-ho possible. Unes 3.000 persones van treballar voluntàriament en la dita campanya, es van posar en el mercat accions-participacions de 30 euros (capitalitzant els mateixos Egunkaria Sortzen), i per a aquells que volguessin ser accionistes es venien accions de 3.000 euros. La normativa establia que cap accionista no podia posseir més del 10 % de les accions. En total es van veure involucrats amb el projecte al voltant de 90.000 persones i es van recaptar 300.000 euros. És així com es va crear Egunkaria SA, la societat mercantil responsable del futur periòdic Euskaldunon Egunkaria. El 6 de desembre del 1990 s'edita el seu primer número, amb 32 pàgines.

La consolidació

Amb el pas dels anys el periòdic va anar consolidant-se i trobant el seu espai en el mercat basc de la comunicació. Va arribar a convertir-se en un periòdic amb 70 pàgines de mitjana al dia, un tiratge de 15.000 exemplars, 44.000 lectors estimats, pàgina web i una qualitat periodística equiparable a uns altres rotatius de més tiratge.

El tancament

El 20 de febrer del 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els béns d'Egunkaria, per formar presumptament part del conglomerat empresarial controlat per ETA.[1]

Ja anteriorment, el 14 de juliol del 1998, per les mateixes raons, Baltasar Garzón havia ordenat la clausura temporal d'un altre periòdic basc, Egin.

A l'octubre del 2003, el jutge Juan del Olmo va llençar una segona operació policial, en aquest cas contra diverses empreses ubicades al mateix polígon industrial on tenia la seu Egunkaria (el Parc Cultural Martín Ugalde d'Andoáin), en la qual van resultar detingudes altres nou persones sota acusacions similars a les de la primera operació. Després de realitzar una primera investigació dels documents incautats, el jutge va remetre el cas per a una nova numeració d'aquest i perquè sigui assignat a un altre jutjat, amb la qual cosa queda judicialment separat del cas Egunkaria.

La clausura i embargament ordenats inicialment pel jutge tenia caràcter preventiu i temporal, per 6 mesos. Els següents mesos i anys transcorren amb successives pròrrogues de sis mesos de clausura d'Egunkaria, i amb constants recursos per part de la defensa que van ser desestimats.

Les deu detencions

El desembre del 2004, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi, Xabier Alegria, Pello Zubira, Xabier Oleaga, i Martxelo Otamendi foren detinguts sota l'acusació d'"associació il·legal" en el moment de la fundació d'Egunkaria, i de "pertinença o col·laboració amb ETA". Tots ells foren deslliurats de tots els càrrecs, i posats en llibertat. El diari fou forçat a la liquidació i els seus actius foren venuts per administradors designats pels tribunals. Independentment del resultat final del cas, Egunkaria havia cessat d'existir.

Reacció internacional

La clausura d'Egunkaria resultà en criticisme escampat arreu, adreçat a les autoritats espanyoles. L'escriptor Salman Rushdie denuncià el cas com a "apallissament", i el diari anglès The Independent féu una petita donació simbòlica per a l'obertura de la nova publicació en èuscar, Berria.

Una acusació similar havia tancat el diari bilingüe -en èuscar i espanyol- Egin, també d'esquerra nacionalista. Gara n'ocupà l'espai.

Referències

Enllaços externs