Distímia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: fr:Dysthymie |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''distímia''' és un tipus de trastorn mental del camp de la [[depressió]]. El sentiment de [[tristor]] és més lleu que en aquesta però més perllongat. Els afectats sovint presenten [[insomni]], una baixa [[autoestima]], trastorns alimentaris, canvis d'humor i un to baix general, segons els símptomes descrits al [[Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals]]. |
La '''distímia''' és un tipus de trastorn mental del camp de la [[depressió]]. El sentiment de [[tristor]] és més lleu que en aquesta però més perllongat. Els afectats sovint presenten [[insomni]], una baixa [[autoestima]], trastorns alimentaris, canvis d'humor i un to baix general, segons els símptomes descrits al [[Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals]]. |
||
Es tracta amb teràpia i [[antidepressiu]]s, especialment els |
Es tracta amb teràpia i [[antidepressiu]]s, especialment els [[fàrmac]]s [[Prozac]] i [[Celexa]]. Aquesta medicació ha d'estar ben controlada perquè afecta a la [[memòria]], al [[son]] i pot tenir efectes secundaris importants. |
||
El seu origen té un component |
El seu origen té un component [[gen]]ètic, tot i que la falta de [[motivació]] i de lligams [[social]]s la poden provocar. Apareix abans de l'edat [[adult]]a, i amb més freqüència entre les [[dones]]. |
||
[[Categoria:Psicopatologies]] |
[[Categoria:Psicopatologies]] |
||
Revisió del 19:48, 1 maig 2010
La distímia és un tipus de trastorn mental del camp de la depressió. El sentiment de tristor és més lleu que en aquesta però més perllongat. Els afectats sovint presenten insomni, una baixa autoestima, trastorns alimentaris, canvis d'humor i un to baix general, segons els símptomes descrits al Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals.
Es tracta amb teràpia i antidepressius, especialment els fàrmacs Prozac i Celexa. Aquesta medicació ha d'estar ben controlada perquè afecta a la memòria, al son i pot tenir efectes secundaris importants.
El seu origen té un component genètic, tot i que la falta de motivació i de lligams socials la poden provocar. Apareix abans de l'edat adulta, i amb més freqüència entre les dones.